Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
cojanésu , agt Definitzione
chi costumat a tirare agoa, a ibertare, a lassare a pustis pruschetotu po mandronia
Sinònimos e contràrios
cagallente,
coizosu,
dasianu,
immajonadu,
isandhaladu,
mandrone
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
lent,
paresseux
Ingresu
slow,
lazy
Ispagnolu
atrasado
Italianu
tardo,
lènto,
poltróne,
procrastinatóre
Tedescu
träg,
langsam,
faul.
immajonàdu , pps, agt, nm: irmasionadu,
ismasionadu Definitzione
de immajonare; chi o chie faendho is cosas dhue ponet tropu tempus, chie si dha pigat chentza presse nudha
Sinònimos e contràrios
adasiau,
cacallenu,
cojanesu,
filisigosu,
fracómudu,
istantariosu,
présiru,
priodhu,
prodhincu,
stenteriau
/
coàinu
| ctr.
apidinadu,
coidosu,
furighedhosu,
lestru
2.
mancu sas poltetas at abbertu custu manzanu, cussa immajonada! ◊ est un'irmasionadu chi no ndhe atúliat mai de sa cosa chi si ponet a fàghere
Terminologia iscientìfica
ntl
Tradutziones
Frantzesu
lambin,
flegmatique
Ingresu
timewaster,
impassive
Ispagnolu
calmoso,
flemático
Italianu
perditèmpo,
flemmàtico
Tedescu
wer Zeit verliert,
träg.
ingurdósu , agt Definitzione
nau de ccn., chi istat o abbarrat sèmpere chentza fàere, ammandronau, chentza gana de fàere nudha
Sinònimos e contràrios
arremàsigu,
gudrebi
/
arreulau,
cracaratzu,
filísigu,
mandronàciu,
oreri,
praitzosu
Frases
est unu pagu ingurdosa, cracaratza: dhi praxit sa domu mundada, su pani fatu, ma abarrat sétzia totu sa dí
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
fainéant,
réticent
Ingresu
slothful,
reluctant
Ispagnolu
perezoso
Italianu
infingardo,
riluttante
Tedescu
träg,
widerstrebend.
isandhalàdu , agt Definitzione
chi andhat o istat tropu abbellu faendho sa cosa
Sinònimos e contràrios
cagallente,
cojanesu,
dasianu,
immajonadu,
présiru,
trajanu
| ctr.
coidadosu,
lestru
Tradutziones
Frantzesu
paresseux,
lent
Ingresu
lazy,
slow
Ispagnolu
perezoso,
lento
Italianu
pigro,
tardo,
lènto
Tedescu
faul,
träg,
langsam.