Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
adasiàu , pps, agt: addaxadu,
addasiau Definitzione
de adasiai; nau de ccn., chi si dha leat tropu addàsiu, abbellu, chentza presse nudha; chi est fàcile o bonu a fàere, chi no ponet presse o pentzamentos / a s'addasiada = abbellu, in manera pàsida
Sinònimos e contràrios
cagallente,
dasianu,
immajonadu
| ctr.
coidadosu,
fúliu,
impressidu,
lestru
2.
candu proit totu adasiau parit chi no prengat is piscinas ◊ no s'intendhet piús s'addajadu passu de su tzapu ◊ sa tzonca fit cantendhe addasiada su lamentu sou ◊ fiat caminendu cun passu lébiu, aguali, addasiau
3.
innoghe za si faghet vida addasiada!
4.
mi seu acostiau a su torradroxu a s’addasiada po no trumbullai su bestiàmini
Terminologia iscientìfica
ntl
Tradutziones
Frantzesu
lent
Ingresu
slow
Ispagnolu
tardado,
lento,
tardo
Italianu
indugiato,
lènto,
pòco sollécito
Tedescu
sich verbreitet,
langsam.
coàinu , agt, avb: coanu,
coinu,
cuàinu,
cuainu Definitzione
chi istat a coa, chi benit a úrtimu, a trigadiu, chi istentat / gàrrigu coanu = postu tropu apalas (in mezu chi portat arrodas in mesu)
Sinònimos e contràrios
coaxu,
redadiu,
sagotzianu,
tricadibu,
taldiu
/
immajonadu,
cojanesu
| ctr.
cabidraxu,
premediu
Frases
andat a missa resada a ora coàina ◊ cussu est pillonedhu cuàinu ◊ su cíxiri e sa gentilla dhus séminant prus coàinus
2.
s'àxina ocannu coit a cuainu
Sambenados e Provèrbios
smb:
Coinu, Coino, Cuinu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
lent,
tardif
Ingresu
slow
Ispagnolu
atrasado
Italianu
tardo,
lènto,
tardivo
Tedescu
langsam,
spät.
cojanésu , agt Definitzione
chi costumat a tirare agoa, a ibertare, a lassare a pustis pruschetotu po mandronia
Sinònimos e contràrios
cagallente,
coizosu,
dasianu,
immajonadu,
isandhaladu,
mandrone
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
lent,
paresseux
Ingresu
slow,
lazy
Ispagnolu
atrasado
Italianu
tardo,
lènto,
poltróne,
procrastinatóre
Tedescu
träg,
langsam,
faul.
isandhalàdu , agt Definitzione
chi andhat o istat tropu abbellu faendho sa cosa
Sinònimos e contràrios
cagallente,
cojanesu,
dasianu,
immajonadu,
présiru,
trajanu
| ctr.
coidadosu,
lestru
Tradutziones
Frantzesu
paresseux,
lent
Ingresu
lazy,
slow
Ispagnolu
perezoso,
lento
Italianu
pigro,
tardo,
lènto
Tedescu
faul,
träg,
langsam.