afroghedhàre , vrb: froghedhare Definitzione
bogare cambos noos, fàere pigionatzos
Sinònimos e contràrios
afrunzedhare,
apillonai,
brotai,
puzonire
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
bourgeonner
Ingresu
to bud
Ispagnolu
brotar
Italianu
rampollare
Tedescu
hervorsprießen.
bullíre , vrb: pullire Definitzione
nau de is matas, bogare pigiones, cambos noos; nau de un'iferta, brotare, bogare, isparare
Sinònimos e contràrios
brionire,
briorare,
broculare,
brotai
Frases
as a bullire dae raighinas, ma sunt sempre fruedhas pirastrinas! (Cubeddu)
Tradutziones
Frantzesu
prendre sa source
Ingresu
to spring up
Ispagnolu
brotar
Italianu
pullulare
Tedescu
hervorsprießen.
rampudhàre , vrb: rempudhare Definitzione
bogare pigionatzos, nau de is linnas; bogare, essire (nau fintzes de àteru)
Sinònimos e contràrios
piglionai,
rampudhire
Frases
s'àrbure at rampudhadu sos briones
2.
sa limba est benale chi deretu benit dae s'ànima sarda e rampudhat friscu (Z.A.Cappai)
Ètimu
ltn.
*repullare
Tradutziones
Frantzesu
pulluler de nouveau
Ingresu
to spring up again
Ispagnolu
brotar
Italianu
ripullulare
Tedescu
wieder hervorsprießen.
rúpere , vrb Definitzione
su naschire, su essire de s'erba intzeurrada, su passare de una parte a s'àtera in logos prenos de linna (cresura, matedu, padente cracu); su pesare de s'arrescotu a pitzu in su cadhàrgiu postu in su fogu; su si apèrrere de una pibisia impostemada (in matéria)/ pps. rúpidu / rúpere in titas = ammadurare in titas, nadu de pitzoca faghindhe a fémina
Sinònimos e contràrios
acarpire,
irrúpere,
irrutiare,
punciai,
rupire,
scoitai,
tidhire
Frases
si no proet, s'erba no rupet ◊ duos tudhos d'erba bi at rúpiu ◊ in cussu tretu ifustu su logu est totu rúpidu ◊ aiat próitu meta e a capitanni su terrinu fit rúpitu primitiu
2.
passesit rupendhe buscos de ozastros, de chercos, de lidones ◊ rupes sos gianniles, pedendhe ◊ in cussas cresuras no faghet a bi rúpere ◊ no isco comente cussa famíllia de Frantza passendhe in Córsica ndhe rupeit innoghe
3.
su soru depet rúpere chentza pesare bullu
Sambenados e Provèrbios
prb:
bucone partiu no rupet brente
Ètimu
ltn.
rumpere
Tradutziones
Frantzesu
pousser,
pénétrer
Ingresu
to sprout,
to pass through
Ispagnolu
brotar,
penetrar
Italianu
spuntare dell'èrba,
penetrare
Tedescu
hervorsprießen,
eindringen.
rupíre , vrb: orrupire Definitzione
su naschire, su essire de s'erba intzeurrada; su intrare e passare de una parte a s'àtera in logos prenos de linna (cresura, cràchiri, padente cracu); su pesare a pitzu e fàere a pígiu de s'arrescotu in su cadhàrgiu postu in su fogu (vrb. fintzes trns.)
Sinònimos e contràrios
acarpire,
irrúpere,
irrutiare,
punciai,
rúpere*,
scoitai,
tidhire
Frases
sa terra, s'erba est rupinne ◊ cust'abba chi at fatu at rupidu su logu ◊ in sos campos aratos su tricu est rupitu carcu e virde ◊ rupitu bi at su locu in sas alas bostras?
2.
che rupit fintzas in sas chesuras ispinosas ◊ cue no si bi podet rupire de sa malesa ◊ in su fogu fia rupidu pro bènnere a ti abbratzare! ◊ comente ses rupidu chentza àere alas a sa roca manna? ◊ pensamentosu, chirco de rupire in su mistériu
3.
candho su soru comintzat a rupire che cheret bogadu fogu, chi no peset su bullu
4.
apo a rupire trampas e minetas
Tradutziones
Frantzesu
pousser,
pénétrer
Ingresu
to surface,
to burst forth,
to sprout,
to penetrate
Ispagnolu
brotar,
penetrar
Italianu
erómpere,
affiorare,
spuntare dell'èrba,
penetrare
Tedescu
auftauchen,
hervorsprießen,
eindringen.