Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

brioníre , vrb Definitzione bogare pigionatzos, cambos noos, nau de is linnas, de naes segadas in tretu grussu Sinònimos e contràrios apillonai, brionare, briorare, broculare, brotai, brundhire, incorumedhai, pigionaciare, puzonire / nàschere Frases sos bentos malos ti ant irratada, ma deves brionire torra! ◊ inue su sole ispalghet grinas de incantu totu brionit e prendhet a oro che pispiadu de càlighe santu (G.Stara) 2. candho iscumparint sas furas e brionit s'onestade torro a bolare ◊ brionit s'aficu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bourgeonner, pousser des bourgeons Ingresu to sprout Ispagnolu brotar, germinar Italianu germogliare Tedescu sprossen.

fròa , nf: froga, frua 1, fruga Definitzione s'abba chi suspint e bogant is matas; ogu de cambu, is cambos noos chi bogant is matas (candho funt longos meda, ispuligaos s'impreant a fàere iscartedhas, cestas o àteru deasi, mescamente po su fundhu) Sinònimos e contràrios abbaorja, allatante, froe, froedha Frases cust'àrbore est in sa mezus froa ◊ candho s'àrbure est in frua no si pudat, ma s'innestat 2. cust'àlvure est chena piús brotare fruas bellas ◊ est fozida dogni frua ◊ canta frua ojit su truncu tou sempre in cria!…◊ s'àrbure segada bogat sas fruas Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sève, bourgeon Ingresu germination, lymph Ispagnolu savia, germinación Italianu linfa, germogliazióne Tedescu Pflanzensaft, Saft, Sprießen, Sprossen.

piglionài , vrb: pillonai, apillonai, pixonai, puzonare Definitzione fàere àteru pigione; bogare sa tzeurra, àteros tudhos o pigionatzos, àteros cambos, nau de s'erba, de su laore, de is matas; aciapare, cassare pigiones; in cobertantza, cricare pillona, cricare ómine / pudha pillonada = chi zughet sos pudhighinedhos, is pigionedhos aifatu Sinònimos e contràrios schissurai / acambare, afroghedhare, apuzonare, brionire, brotai, brundhire, pigionaciare, puzonire, rampudhire, tidhire / turdare Frases cussos mògios bi ant pagu a puzonare ◊ candho si acúrtziat sa die de puzonare, sa reina faghet unu cíulu fine fine e sas àteras abes si ponent in movimentu pro si tucare 2. s'erva est puzonendhe ◊ su trigu at puzonadu in sete e oto cambas ◊ segundu s'erba chi est, mancai ndi dha tiris torrat a pillonai ◊ sa craba distruit sa mata apena pillonendi ◊ a sos frutales sa temporada los danníficat candho sas àrvures sunt fioridas o puzonadas ◊ totus is sèminis pillonant 3. custa est una pudha piglionada 4. chi cuss'amori torrit a pillonai! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bourgeonner Ingresu to sprout Ispagnolu germinar, brotar Italianu germogliare Tedescu sprießen, sprossen, treiben.

rampudhíre , vrb: arrampudhire, rebudhire, rempudhire, rimpudhire, ripudhire Definitzione bogare rempudhos, tzeurra; su naschire de is sèmenes, su essire de s'erba, bogare su cambu nou, torrare a bogare nau de erba o ebrúgiu sicau o segau Sinònimos e contràrios rampudhare / apillonai, inceurrare, pudhire, pumpullare, rupire, tidhire, tzirriotire, tzutzinare Frases su frenugu in sa raighina torrat a rebudhire donzi annu comente ifriscat e proet 2. cantamus a boghe ladina pro rebudhire in fizos noitolos sa limba sarda Ètimu ltn. *repullire Tradutziones Frantzesu bourgeonner Ingresu to bud Ispagnolu brotar Italianu rampollare, germogliare Tedescu sprossen, sprießen.

seríre , vrb: sirire Definitzione nau de is sèmenes, bogare sa tzeurra, su sirione cumenciandho a naschire, fàere su síriu o cima Sinònimos e contràrios inceurrare, sirionare, tidhire, tzirriotire Frases custa cosa sirit e frorit, si l'abbas Ètimu ltn. serere Tradutziones Frantzesu taller Ingresu to germinate Ispagnolu entallecer Italianu tallire Tedescu keimen, sprossen.

«« Torra a chircare