Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
crastuléri , agt, nm Definitzione
chi o chie istat naendho a s'afaiu de s'unu e de s'àteru cosas chi no dh'important
Sinònimos e contràrios
allegàrgiu,
alleghinzanu,
bodheteri,
chistionarzu,
colesseri,
cràstulu,
crocoleri,
faduile,
fominzu,
foxileri,
licuteri,
liuteri,
livitzanu,
lorodhosu,
novedharzu,
piscinàrgiu
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
cancanier,
potinier
Ingresu
gossip (y)
Ispagnolu
chismoso
Italianu
pettégolo,
cicalatóre
Tedescu
geschwätzig,
Schwätzer.
fogadítzu , agt, nm: fogaritzu Definitzione
chi leat fogu luego o chie si arrennegat po pagu; chi narat male de is àteros, chi bogat fogu a s'àteru
Sinònimos e contràrios
abbruxaderi,
afusadore,
afuseri,
bestivocos,
fogaresu,
fogoneri,
fogulanu,
limbibúdidu,
mincidiosu
/
cdh. fucaritzu
2.
cussu est un'ómine fogaritzu ◊ giughiat una limba fogaritza
Sambenados e Provèrbios
smb:
Fogarizzu
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
fougueux,
calomniateur
Ingresu
fiery,
backbitter
Ispagnolu
fogoso,
calumniador
Italianu
focóso,
calunniatóre,
cicalatóre
Tedescu
feurig,
verleumderisch,
Verleumder.
foxiléri , agt, nm: fuxileri Definitzione
chi o chie dhi praghet o est bonu a contare paristórias (contos de foghile); chi o chie istat sèmpere naendho, criticandho
Sinònimos e contràrios
allegàrgiu,
argioleri,
barrosu,
càdara,
chistionarzu,
ciaciareri,
ciaramedha,
colesseri,
crocoleri,
paraletadore
/
alleghinzanu,
bodheteri,
contulàgliu,
cràstulu,
fochilarju,
licuteri,
liuteri,
livitzanu
2.
ita genti lingura, ita genti fuxilera: cantu ndi dhi ant nau, pòbera piciochedha!…
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
bavard
Ingresu
chatterer,
storyteller,
gossiper
Ispagnolu
hablador,
chismoso
Italianu
novellatóre,
chiacchieróne,
pettégolo,
cicalatóre
Tedescu
erzählfreudig,
Erzähler,
verleumderisch,
Verleumder.