contulàgliu, contulàlzu , agt, nm: contularju,
contularzu 1 Definitzione
chi o chie istat sèmpere cricandho contos, allegas, bodhetas, o contat totu, no mantenet segretu
Sinònimos e contràrios
allegàrgiu,
bodheteri,
chistionarzu,
colesseri,
crastuleri,
cràstulu,
crocoleri,
fatitàgiu,
fominzu,
foxileri,
licuteri,
livitzanu,
lorodhosu,
novedharzu,
piscinàrgiu,
porretànciu,
prillisseri
/
contasseri
Frases
contulalzu, ses sempre prontu a fàghere male! ◊ sas contularjas de su bichinau ant chircau de cada manera de infertzire carchi malíssia pro aerent it'e nàrrere ◊ cussas sunt féminas faularzas e contularzas!
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
cancanier
Ingresu
gossip (y)
Ispagnolu
chismoso
Italianu
pettégolo
Tedescu
Klatschmaul.
crastuléri , agt, nm Definitzione
chi o chie istat naendho a s'afaiu de s'unu e de s'àteru cosas chi no dh'important
Sinònimos e contràrios
allegàrgiu,
alleghinzanu,
bodheteri,
chistionarzu,
colesseri,
cràstulu,
crocoleri,
faduile,
fominzu,
foxileri,
licuteri,
liuteri,
livitzanu,
lorodhosu,
novedharzu,
piscinàrgiu
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
cancanier,
potinier
Ingresu
gossip (y)
Ispagnolu
chismoso
Italianu
pettégolo,
cicalatóre
Tedescu
geschwätzig,
Schwätzer.
cràstulu , agt, nm Definitzione
chi o chie tenet s'abbitúdine de istare criticandho a s'unu e a s'àteru; nau de sa boghe, chi est arta, forte
Sinònimos e contràrios
alleghinzanu,
bodheteri,
colesseri,
contulàgliu,
crastuleri,
fominzu,
foxileri,
liuteri,
livitzanu,
lorodhosu,
novedharzu,
piscinàrgiu
/
scrillitosu
Frases
fiat una fémina cràstula, sempri fuedhendi de is fatus allenus
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
cancanier,
perçant,
criard
Ingresu
gossip,
tattler,
strident
Ispagnolu
chismoso
Italianu
pettégolo,
strìdulo
Tedescu
geschwätzig,
Schwätzer,
grell.
foxiléri , agt, nm: fuxileri Definitzione
chi o chie dhi praghet o est bonu a contare paristórias (contos de foghile); chi o chie istat sèmpere naendho, criticandho
Sinònimos e contràrios
allegàrgiu,
argioleri,
barrosu,
càdara,
chistionarzu,
ciaciareri,
ciaramedha,
colesseri,
crocoleri,
paraletadore
/
alleghinzanu,
bodheteri,
contulàgliu,
cràstulu,
fochilarju,
licuteri,
liuteri,
livitzanu
2.
ita genti lingura, ita genti fuxilera: cantu ndi dhi ant nau, pòbera piciochedha!…
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
bavard
Ingresu
chatterer,
storyteller,
gossiper
Ispagnolu
hablador,
chismoso
Italianu
novellatóre,
chiacchieróne,
pettégolo,
cicalatóre
Tedescu
erzählfreudig,
Erzähler,
verleumderisch,
Verleumder.
scucéri , agt, nm Definitzione
chi o chie istat aifatu, iscurtandho, che un'ascúcia, chi istat cricandho chistiones angenas chentza cabu
Sinònimos e contràrios
contulàgliu,
cràstulu,
fominzu,
foxileri,
liuteri
Frases
- Gomai est in s'oru de s'enna… - Lassaincedha intrai! - Scucera bella! ◊ ge no at a nai ca no si ndi acatat de is cosas, cussa scucera: depit èssi tota sa dí manna innias! ◊ fiat intrau a iscruculliai in domu, cun sa scusa de una cotura de fà, pariat unu scuceri!
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
potinier
Ingresu
gossipy,
gossiper
Ispagnolu
chismoso,
cotillero
Italianu
pettégolo
Tedescu
geschwätzig,
Klatschmaul.