A, a , prep Definitzione sa prima lítera de s'alfabbeto est unu grafema/lítera chi rapresentat unu sonu vocale apertu, largu, bàsciu; ma est fintzes una prep. de manígiu mannu e deosi, cun calecuna cunsonante in cuménciu de foedhu, po una abbitúdine, a logos càmbiat in ai (es. "ai como, ai cussu" = nr. aigòmo, aigússu, ma méngius regularizada comente si narat puru a como, a cussu, e a bortas po no cambiare "a" in "ai" iscrient puru "igomo, igussu" faendho un'àtera cosa chi no tocat); po su prus, ca est foedhu chi benit de is latinos "ac, ad, aut" chi acabbànt in cunsonante, afortit sa cunsonante de cuménciu de is foedhos chi s'agatat addenanti: fàghere a casu (= nr. acàsu), intrare a domo (= addòmo), leare a fidu (= afídu), seminai a linu (= allínu), foedhas a noso (= annòso), a minore (= amminòre), a sanu (= assànu), a su sero (= assusèro), a tie, a tui (= atíe, atúi); un'impreu mannu tenet sa "a" cun totu is vrb. po fàere su tempus bnd. e si ponet cun is formas personales de àere/ai (ind. pres.) prus s'inf. de su vrb. lessicale (candho custu cumènciat cun /a/ etotu, sa "a" si perdet in sa pronúncia ma est méngius a dh'iscríere e regularizare s'iscritura): apo a nàrrere, as a fàghere, at a bídere, apu a nai, eus a circai, eis a ligi, ant a gosai, apo a andhare, as a allichidiri, e deasi etotu s'impreat po fàere su cund. in camp. e mesania (ind. imp. + a + inf.: ia/emu a istimai, iast a podi fai, iat a bènnere, iaus a nàrrere, iais a cantare, iant a andhare); cun is vrb. s'impreat fintzes de àteru betu: po inditare bisóngiu, apretu = èssere + a + inf. (fut a ndhe bocare su dinare límpiu, fut a torraremus, fit a coitare, fit a triballare che macos, fit a s'irboligare, est a fàghere e no a istare a su pessa pessa! ◊ est a si movi, e no a fai preitza! ◊ pro isse fit a si ndhe ammachiare, ca sa fémina fit dechida e de manos bonas ◊ innoghe est a mòrrede de sa carestia!); in is domandhas = a + ind. (a mosset custu cane? ◊ a bi sezis? ◊ ma Deus a b'est? ◊ a lu faghimus un'isperimentu, giaghi deo a lu fagher prontu so? ◊ a ti ndh'ammentas de cudhos passados annos chi faghimis sonnos mannos? ◊ a dhu bit, su secretàriu, chi apu fatu bèni a ndi dh'artziai?); a bisura de art. cun is vrb. in forma de inf. bolendho inditare necessidade, cosa chi si bolet o fintzes solu si su vrb. inf. est sugetu o cumplementu ogetu de sa fràsia (a bentuai candu tirat bentu!, a torrare a inoghe a cras!, a pasare a sa fossa!, a triballare no rechedit a su mandrone, a nàrrere no est a fàghere, a manigare est fatu, a certai no mi praxit, a bochire tocat a Deus, apo nadu a callare!); cun su vrb. èssere + númene pl. = àteru vrb. (èssere a ohis = èssere naendho Ohi!, est a odheos = naendho Odheu!, so a túnchios = tzunchiandho, semus a boghes = abboghinandho, sos batos sunt a màulos = maulandho, est semper a irrocos = irrochendhe, a irbariones = irbarionendhe, a prentos = sufrindho dolore de bentre); cun su vrb. torrare + àteru vrb. inf. inditat cosa chi si arrepitit (torro a nàrrere = naro torra, torramus a abbaidare = abbaidamus torra, torras a preguntai = preguntas torra, dh'ant torrau a iscaresci = dh'ant iscarésciu torra, un'àtera borta); sa /a/ est desinéntzia fémina de is nm. e agt. mascos chi essint in -eri (panateri - panatera, posteri - postera, bandhuleri - bandhulera, bantaxeri - bantaxera) e de is agt. chi essint in -u (artu - arta, béciu - bècia, bellu - bella, fridu - frida, longu - longa, mannu - manna, piticu - pitica, turpu - turpa) Frases cmpl.ogetu: nara, tue a l'amas a Deus?◊ gatu cassat a topi, topi roit a loru ◊ apu bistu a sirboni ◊ no lessast intrai a nisciunus! ◊ apo cramadu a isse ◊ perdona a is chi ti ant oféndiu! ◊ ischiat a lèzere e a iscríere ◊ apu nau a ti transiri! ◊ eis a connosci a mimmi! ◊ at chérfidu Deu de mi lassare sanu a babbu meu (Sozu)◊ a los bies como a fizos meos? (S.Spiggia)◊ onora a babbu e a mamma! ◊ seu circhendi a mamma ◊ est pranghenne a tie ◊ chirca a chie cheres ◊ mutie a tziu Bachis! ◊ crama a Zuanne! ◊ connòsciu a Castedhu mellus de bidha tua ◊ alabaus a Deus ◊◊ acumpanzat su pronúmene cun dópia funtzione: siant iscomunigaus a chini nd'at fatu prexu! ◊ custu dh'issit solu a cine dh'at provau ◊ dh'ant a nai a chini seu dèu ◊ est a chie si ndhe faghet ◊ su coru miu no tenit a chini dh'allirgai ◊ sa genti sciiat a chi fiat, cussu 2. calidade: a pisedhu, a mannu, a betzu, a sanu, a malàidu ◊ t'istimaiant a sana, ma como chi ses morta raramente una borta ndhe faedhant sentza dolu e pena (A.Casula)◊ est mortu a pitzinnu ◊ no apo deunadu in pitzinnia e dias cherrer chi deune a betzu? ◊ in istiu s'erba est a fenu ◊ mellus mortu de pitiu po no sufriri tanti pena a mannu ◊ su pudhoni est unu pilloni a peis arrúbius 3. aina: segare a lepa, triballare a tzapu, corpare a fuste, iscríere a pinna, andai a cuadhu, papai a fruchita ◊ fiat a picu e a lantioni iscarravonendi po ndi bogai su giru de su dinai ◊ abrili at mortu su babbu a fríusu ◊ fiant guturadas fatas a telàrgiu ◊ tenídela a fitas de pane e a càlighes de abba! ◊ nci dh'ant a bogai a sonu de corru ◊ tenet su bestiàmine a proendha ◊◊ misura: cussu tenit su dinai a cofas ◊ tengu cóciula e buconis a lavamanus prenus 4. cmpl.de manera: faedhare a sa bona, andhare a pes traza traza, fàghere sa cosa a sa lestra, fuedhai a craru, istare a sa muda, andhare a rugadura, istare a sa sétida, manigare a sa ritza ◊ a bonas o a malas bi lu fato fàghere! ◊ a bículu a bículu che lu faghimus totu ◊ a pagu a pagu semus andhendhe addainanti ◊ leare a mossos, segare a mossu, leare a trubbu, fàghere a rugadura, nàrrere a pessamentu ◊ dare, leare, fàghere sas cosas a duas a duas, a pagas a pagas ◊◊ cmpl. de tempus: a dedie, a totu noti, a primu noti, a sa friscura ◊ a s'assegus li at nadu totu ◊ custu trabballu dh'apu fatu a mengianu ◊ a sa de tres dies Cristos est torradu a biu ◊◊ cmpl.de logu: ghiramus a bidha ◊ andaus a domu ◊ est a palas de su monte ◊ essimus a campu ◊ nci dh'ant ghetau a galera ◊ a inoghe! ◊ a pregare a crésia! ◊ andhare a su dutore, a su preíderu 5. iscopu o ue che agabbat una cosa: besside a bídere! ◊ benide a bos combidare! ◊ semus lassendhe su cunzadu a fenu ◊ custu lu dao a tie ◊ dh'apu nau a mamma ◊ semus andhendhe a s'olia, a landhe ◊ so pessendhe a triballare ◊ a su fogu! a su fogu! [andai a dhu studai!] 6. in disizos, lamentas o impudos, cumandhos, minetas, dimandhas: a ndhe bufare àteras bortas cun salude! ◊ a dhu connòsciri in su celu! ◊ a podiat durare tota vida! ◊ a no iscí ca dhu est s'unferru! ◊ a no si dinniai de mi agiudai! ◊ a lu podias fàghere tue, cantu chi chircas àtere! ◊ malaitu su pecadu, a no bi pensare innanti! ◊ a ndhe tenet de órulos cussu cane!…◊ a no ndhe pòdere nemmancu assazare! ◊ m'abbàida a no bi àere pessadu! ◊ acontzu ses, a no ndhe fàghere una de tzou! ◊ a trabagliare! ◊ a perdonare, su tziu, ca no bos poto dare nudha! ◊ a intrare, s'arretò! ◊ s'annu chi venit a èssere isposa! ◊ a dhu connòsciri mannu e bonu! ◊ a ti mazo, mih, si no mi l'agabbas! ◊ a candho como no pones mente, ite at a èssere a mannu! ◊ ite befe sutzessa in bidha mia a che furare a Santu Frantziscu! (A.Porcu)◊ a benis, Nina grasciosa, a binza a bodhire olia? (G.Raga)◊ a ti dhu fatzo su cafè? 7. a + agt. o nm. = mannu, meda: ahi, letores, a dultze momentu chi proesi legindhe cuss'iscritu!…◊ coromeu, a bonu chi est!…◊ male, a fortes chi sunt!…◊ oh raju a proa sa chi ant fatu sos dutores!…◊ oh, malasorte, a ómine famidu: màndhigat cantu trinta bacas! (B.Truddaju)◊ a bellu chi est a istare inoghe! 8. àteros impreos: mancari fachendhe a pastore, fit de fàcheres e de allegas a sa mannina ◊ fatu a professore, in cosas goi ndh'ischit prus pagu de nois ◊ so sempre matanendhe a abba, a sole, a caldu e a fritu che isciau ◊ dhus apu connotus a sa boxi ◊ dh'agatant a fragu ◊ anzare, fàghere a croba, a mascru, a fémina ◊ semenare una terra a trigu ◊ prantare s'ortu a basolu ◊ ispetare a nàschere ◊ coitare a fàghere 9. in sas distintziones: a chini dha pentzat de una manera e a chini de un'àtera ◊ a chini arrít e a chini prangit ◊ a candho goi a candho gai ◊ c'est a chini ammasedat e a chini bolit èssiri ammasedau (I.Lecca)◊◊ in sos paragones pro cosas cantepare: est mannu cantu a tie ◊ isse est che a sos àteros ◊ faghimus comente a bois ◊◊ pro inditare unu límite a su chi si narat: pecare a origras, èssere malàidu a su coro, èssere fertu a conca ◊◊ cun nm. de logu e de tempus pro inditare chi no est totu o totue o semper: est fatu a tretus, est a bighinados, a bidhas, a leadas, a logos; a iscutas, a dies, a bortas, a chidas istat bene, a iscutas istat male Ètimu ltn. ac, ad, aut Tradutziones Frantzesu à Ingresu a, an, in, at, to Ispagnolu a Italianu a, ad Tedescu a (Buchstabe des Alphabetes), an, in, zu.
àba 2 , avb, nm: abè, abí, abua, abue, abui, abundi, anue, auba, aube, aubi, aui, aundi, ebua, ibua, unde Definitzione a + ue: avérbiu po inditare su logu inue s'istat o a ue si andhat (averguandho o domandhandho); cun àtera prep., àteru logu Sinònimos e contràrios acantu 3, aunca, dianca, innoi, inuba, uba Frases immoi aba si agataus? ◊ su tempus est comenti a un'iscala: su chi contat est su gradinu aba si tenint is peis ◊ si fut incrubau aundi de issa ◊ abí est s'òru? ◊ aporrimí cussus paperis ca bollu bí abí seus arribbaus cun is ofertas! ◊ abundi trabballu seu respirendi velenu ◊ bivis auba totu parit fàcili e berus ◊ òlgiu a m'interrai auba dhu'est su soli ◊ abui est sorri tua? ◊ abue ses annanne? ◊ c'est imbàtiu a sa barraca abui tenenta su bestiàmini ◊ ti apu circau e no ti apu agatau: abí fusti? 2. fui peri pensandu de andai auba de issu ◊ no scit abí andai ◊ su piciochedhu fut portandudeci sa craba auba de su crabu ◊ aundi de mei no ti depis presentai! ◊ anue cheres chi andhet? ◊ dhoi fiat su cani de tziu Mundicu puntau abí fia dèu ◊ de sa dí cussu no acostàt prus abí fiaus trabballendi 3. de aundi podiat èssi essia cussa boxixedha? 4. su aundi no dhu iscieus Tradutziones Frantzesu où Ingresu where Ispagnolu donde, adonde Italianu dóve (in logu, a logu) Tedescu wo, wohin.
abbidamènte , avb: abbididamente, abbididarmente Definitzione coment’e biendho (craru) su chi s'est faendho o chi si bolet fàere, apostadamente, ischindho e bolendho su chi si faet (ctr. de malascigura) Sinònimos e contràrios abbidentemente, abbiduduidu, apostadamente Frases cussa fit mancàntzia fata abbididamente e la depiat pagare ◊ chi si fetat male in fadhina, pro no ischire, si podet cumprèndhere, ma abbididarmente nono! ◊ cussu est dannu fatu abbididarmente, no est irmarru! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu en connaissance de cause Ingresu after due consideration, deliberately Ispagnolu con conocimiento de causa Italianu a ragion veduta, deliberataménte Tedescu nach reiflicher Überlegung.
abbisòca , avb Definitzione mi parit ca…, forcis…, abbisumeu chi… Sinònimos e contràrios abbisomeu, abbisu, soca 2 Frases mi aponent unu giubedhu e abbisoca mi lu probant! ◊ abbisoca depet torrare a tucare deretu! ◊ abbisoca sezis in festa! ◊ Bissenta at dimandhadu abbisoca prus a issa etotu chi no a sos àteros Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu peut-être, à mon avis Ingresu perhaps Ispagnolu en mi opinión Italianu a mio avviso, mi pare che…, fórse Tedescu meiner Meinung nach, ich meine, daß, vielleicht.
abbisoméu , avb: abbisumeu Definitzione a pàrrere meu, segundu su chi ndhe pentzo geo, stau ca… mi parit chi… Sinònimos e contràrios abbisoca, abbisu, istimmei, mísparra, naromeu, stamega Frases abbisumeu andho, como chi no est proindhe! ◊ abbisumeu ses macu, tue, a nàrrere cosas goi! ◊ abbisumeu frocat! ◊ abbisumeu no l'ischis, Frantziscu, chi sunt totu sas cosas cambiadas! (Seu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu à mon avis Ingresu in my opinion, may be Ispagnolu en mi opinión Italianu a mio parére, fórse Tedescu meiner Meinung nach, vielleicht.
abbísu , avb Definitzione a bisu, a pàrrere (meu), po cantu si biet, si paret: si podet nàrrere in su sensu própriu, e duncas cun ccn. duda, ma fintzes in su sensu de una cosa segura e ladina e s'imperat agiummai sèmpere cun sa cng. "chi" / abbisu meu, abbisu mia chi…; no ischire ite abbisu pigare = no ischire su médiu de leare, ite tocat a fàghere Sinònimos e contràrios abbisoca, abbisomeu Frases abbisu chi pioet! ◊ si bos betades manu, a sos concluos, abbisu chi sos punzos bonos creides! ◊ abbisu chi azis gana de bufonare! 2. abbisu ses macu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu peut-être, évidemment Ingresu perhaps, evidently Ispagnolu en mi opinión Italianu a mio avviso, mi pare che…, evidenteménte Tedescu meiner Meinung nach, ich meine, daß, offenbar.
abbucài , vrb: abbucare, abbuchiare 1 Definitzione pònnere istrègios cun sa buca a cara a fundhu, conca a bàsciu, afacaos, o a buca apare (ma fintzes betare cosa a covecadura a un'istrégiu); serrare calecuna cosa, mancari no deunudotu; nàrrere cosa a unu coment’e po dhi tupare sa buca, in su sensu de dhu currègere, de dhi foedhare male, de dhu fàere citire Sinònimos e contràrios abbucaciai, abbufiare, currèzere, irmurrare, iscontroriare / serrai / covecare, inconchinare, rebbucai Maneras de nàrrere csn: abbucai sa porta = tambàrela unu pagu; abbucare un'àidu, un'abbertura = tupai, serraidhus; abbucai su lentzoru = furriàrendhe unu pagu a subra de s'àtera cuguzura, in conca de letu; abbucaisí = rúere a buca a terra, nadu prus che àteru de isterzu; abbucai su sèmini = carrarzare su sèmene betadu in sa terra arada Frases nau ca mi nci abbucu a mari chi m'intendu nai "presoni"! ◊ prima ndi est ampuau e apustis si nci est abbucau a iscabiossu ◊ abbuca totu a su cadhaxu! ◊ dèu dep'iap'ai tocau calancunu mucioni e sa pingiada de su trébini si ndi fut abbucada a terra 2. in su cunzadu bi at àidos de abbucare, no b'intret bestiàmine ◊ abbuchedhu bene cuss'àidu, ca sas albeghes podent repítere! 3. su babbu fiat murrungendi e abbuchendi su fillu ◊ su coronellu si ndh'est fichidu e cun boghe alterada l'at abbucadu ◊ dego no ndhe aio cosas de mi nàrrere tue, e mancu commo as de mi abbucare! ◊ si istat bona dh'aiat abbucada canno dh'at intesa faedhanne male! ◊ sa sorre si est posta a fàere sa maca e su frade dh’at abbuchiada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tancer, rabrouer Ingresu to reproach Ispagnolu colmar, caerse de cabeza, reprochar Italianu abboccare, cadére a tèsta in giù, rimbrottare Tedescu umkippen, mit dem Munde fassen, anlehnen, ausschimpfen.
acobiài, acobilàre , vrb: acoilae, acoilare, acoliai, acoliare, acubilare, acugliai, acuilai, acuilare, acuvilare, aculiai, aculiare, cubilare Definitzione fàere fúrriu, torrare a cuile, a su crocadórgiu, andhare a crocare, fintzes pònnere in su crocadórgiu; istare o pònnere in calecunu logu, aintru, asuta, po si aprigare o cuare; istare in asséliu, firmu, su si apaghiare Sinònimos e contràrios acoiletare, acojai, acuae, apatai, apogiai, assebiai, impudhilare | ctr. bocare, essire, pesare Frases iscurtabas sos puzones su sero acubilandhe (P.Mura)◊ furriadorzu de istrias, acoilas bobborrotis e tirpias (L.Loi)◊ sas rúndhines sunt aculiadas in su filu ◊ is pillonedhus fiant acobiaus ◊ su pilloni innòi si acúliat a pausai 2. furiat pruendu e po no m'isciundi mi seu aculiau ◊ no ia postu menti a babbu a m'aculiai in domu sua is dis de cussa strasura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se coucher, s'abriter Ingresu to return to the fold to go back to sleep to shelter Ispagnolu cubilar, cobijar Italianu rientrare nell'ovile, ritirarsi a dormire, ripararsi Tedescu in den Stall zurückkehren, schlafengehen, sich unterstellen.
acojài , vrb: acujai, acujare Definitzione nau mescamente de animales, intrare o andhare a si crocare in s'acoiladórgiu; nau de gente (mescamente piciochedhos), asseliare, apartare, cuare Sinònimos e contràrios acobiai, acuae, cortire, remonire | ctr. essire Frases a sa mata dhoi fúrriant is pillonis a dhoi acojai ◊ candu cummentzat a fai frius, sa musca s'acujat aintru de domu ◊ is crucuitus carraxosus trigant a s'acojai 2. innanti abboghinamos e poi nos acujamos che catedhos ◊ nci fiat una musca… depit èssi acujada: no dha biu prus ◊ sa morti si est acujara apalas de is murus isderrutus de s'arrexoni! ◊ abarrai in domu acujaus, candu cabat su lampu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se coucher Ingresu to go back to sleep Ispagnolu cubilar, calmarse Italianu ritirarsi a dormire Tedescu schlafengehen.
addojadítu , agt Definitzione nau de su cuadhu, chi si assicat po nudha, chi est assicósigu Sinònimos e contràrios addrojadu, addrojanu, apupaditu, assumbraditu, assumbrósigu, aumbraditu, subidhosu Frases sunt cadhos solàsticos, addojaditos e iscunfiantzosos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ombrageux Ingresu touchy Ispagnolu asustadizo Italianu ombróso, fàcile a spaventarsi Tedescu scheu, schreckhaft.
addorogiàre , vrb: addorojare, atorojare Definitzione prànghere a tzérrios, a toroju Sinònimos e contràrios abboghinare, cerriai, orulare Frases gai comente atitanne pranghes a sucutu, sa boghe tua diat àere sa fortza de addorojare su teu de sa malesaura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sangloter Ingresu to cry Ispagnolu llorar a gritos Italianu piàngere a urla Tedescu klagen.
ainnúa, ainnúi , avb Sinònimos e contràrios aumbe, innoi Frases ainnua ses andendi, Antonicu? Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu où Ingresu where Ispagnolu adonde Italianu dóve (mòto a luògo) Tedescu wohin?, dorthin
alleltzàre , vrb: allentzai, allentzare Definitzione pònnere a prumu, a lentza, fintzas pònnere cosa a filera dereta; pigare sa míria Sinònimos e contràrios ammeriare 1 Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aligner Ingresu to plumb Ispagnolu aplomar, alinear Italianu méttere a piómbo, allineare Tedescu abloten.
ammarturàe, ammarturài, ammarturàre , vrb: ammarturiai, ammarturiare, marturare Definitzione orrúere a malàidu a tempos longos, màrtire, chentza ndhe pòdere sanare; nau cun arrennegu, abbarrare a tropu in letu, istare sèmpere crocau, chentza trebballare Sinònimos e contràrios irmalaidare Frases nos diamus ammarturiare labandhe a modhe in su ribu! ◊ aite isto in su letu, a mi ammarturare peus?! ◊ no si podiat movi poita de otu annus si fut ammarturau 2. at fatu su letu e si nc'est ammarturada! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu demeurer infirme Ingresu to fall ill for a long time Ispagnolu enfermar de forma crónica Italianu ammalarsi a lungo Tedescu lange erkranken.
ammeschinàu , agt: ammischinau Definitzione chi si ammischinat; chi dhue at de ndhe tènnere làstima Frases "Tocamí, teni piedadi!" tzerriàt unu a totu boxi, ammeschinau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu minable Ingresu who moves to pity Ispagnolu que mueve a piedad Italianu che muove a pietà Tedescu wer Mitleid erregt.
annicrínu , agt, nm: annighinu, annigrinu, annixinu, anníxinu Definitzione terra crua, nau de unu terrenu, chi o su chi est de meda (ma fintzes solu calecunu annu) chentza trebballau, chentza prenu, terrenu incruau; nau de animales, mescamente is boes, chi tenent un'annu Sinònimos e contràrios annicrarju, crodina, cudrivu, rodiu Frases no tenzo boza de assulcare tancas annijinas ◊ sa terra in s'annighinu ndh'essit a làbidas, arendhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu friche, terrain inculte Ingresu uncultivated land Ispagnolu baldío, erial Italianu terréno a ripòso, incólto Tedescu Ödland.
aperrighinàre , vrb Definitzione no bòllere intèndhere s’arrexone de s'àteru, fàere a conca sua chentza bòllere ascurtare nudha, pecare a perronia Sinònimos e contràrios abbetiae, aconchinae, acorrochinare, intestai, tostoinare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'obstiner, s'entêter Ingresu to be obstinate Ispagnolu emperrarse Italianu fermarsi a lungo con ostinatézza, incaponirsi Tedescu auf seinem Kopf bestehen, sich versteifen.
apigliài , vrb: apillai 1, apizare 1 Definitzione artzare apitzu, a pígiu, fàere o pònnere su pígiu, nau de cosa in mesu de abba o de cosas deasi; fintzes essire de si pòdere bíere, bogare a pígiu Sinònimos e contràrios aproghilare, bènnere Frases no isciat a nadai e po ndi podi apillai fiat is cambas de innòi e de ingudheni ◊ ndi torràt a apillai sa conca assicau timendi de si allupai ◊ su late caentadu si murigat a manera chi no apizet 2. apilla a domu! ◊ a unus a unus apillant is istedhus ◊ e candu ndi dh'apillat su nòmini de sa santa, su predicadori, in custa prédica? Ètimu ltn. applicare Tradutziones Frantzesu remonter à la surface Ingresu to surface Ispagnolu subir a flote Italianu venire a galla, risalire in superfìcie Tedescu auftauchen.
apillài , vrb: apillare, apixari, apizare Definitzione pònnere sa cosa a pígios, a pígiu pígiu, unu in pitzu de s'àteru a muntone, pònnere su pígiu; artzare a pígiu de pitzu; a logos, fintzes isserrare de su corpus Sinònimos e contràrios abbigai, acasidhai, acastedhare, ammuntonae, apirare Maneras de nàrrere csn: apillaisí a istrintu = istare o pònneresi in afissu; apillai sardina = pònnere sardina a pizos Frases su pane de fresa apustis assadu si apizat ◊ sa ní est calandu a tzàpulis abbellu abbellu apixandu… (L.Pirarba) 2. nci afungat in s'àcua e ndi torrat a apillai 3. a papai figamoru meda apillat, ma fintzas su casu fait apillai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu stratifier, entasser Ingresu to stratify, to stow Ispagnolu poner en capas, estibar Italianu méttere a strati, stratificare, stivare Tedescu aufschichten, zusammendrängen.
apretàe, apretài , vrb: apretare 2, apretari Definitzione pònnere in apretu, in dificurtade manna, pònnere presse, essire o fàere prus càdriu, prus fruscu; rfl. caminare prus impresse, istirare su passu camminandho Sinònimos e contràrios acadriare, apressurai, apretonare, trotinare Maneras de nàrrere csn: apretare una cosa a… (a sole, a fogu, a chíngia, e gai) = fàghere dannu a sa cosa cun su sole, cun su fogu, sa chíngia a tropu; apretare sa màchina = fàghere andhare prus lestra Frases sighint sas agonias a apretare ◊ su sole apretaiat sa campagna chena piedade ◊ bae a sa friscura, ca a tardu ti apretat su sole! ◊ a su malàidu li at apretadu su male ◊ in cussu logu mergiani apretat e no fait a fidai is angionis 2. is fillus megant de dh'apretai a comporai su tratori ◊ su guvernu cheret apretadu chi muntenzat sas promissas ◊ si apretesint de sighire sa volontade sua ◊ si ti apretat su fritu cugúzadi! ◊ candu mi apretat su fàmini papu ◊ l'est apretandhe su sonnu ◊ su bentu est apretendhe ◊ est comintzendhe a pròere: si apretat abberimus su paracu 3. a sa padedha abbàssiali su fogu, no l'apretet ca si atacat 4. cudhu si apretat e aciapat su cani Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu presser Ingresu to chase closely Ispagnolu apretar Italianu incalzare, mèttere frétta a qlc., intensificare qlcs Tedescu jdn zur Eile antreiben, sich beeilen.