carràlzu , nm: carrarju, carrarzu, carraxu, carrazu Definitzione fossu chi si faet in terra po orrostire unu pegus intreu imbodhigau in murta, carragiau e fatu su fogu in pitzu: coi un'animali a carraxu; logu inue si chistit petza in friscu, cuadórgiu de cosa furada; cosas betadas a muntone, boghes betadas apare, isterratzu fuliau; cosa chi serbit a carragiare Sinònimos e contràrios abbatúliu, abbolotu, atrepógliu, bullíssiu, chichígliu, chimentu, derreore, digorju, sciumbullu, trambullu, tregollu, trinellu / isterratzu / carragliatura Maneras de nàrrere csn: fai una cosa a carraxu = male, chentza régula; carrazu de pannos = muntone, cabidhada de pannos Frases aiant furadu una baca, l'aiant fata a peta e cuada in su carrarzu, in sa tuva de unu beterone élighe ◊ in d-una conchedha aiat sistemau su carrarju ca in intro bi aiat una perca funguda e frisca ◊ depiat picare unu ladus de peta dae su carrarju chi teniat in sas bírghines ◊ sa limba sua paret peta de carrarzu! 2. at nadu unu carralzu de fàulas ◊ dhoi fiat unu carraxu de genti ◊ pro aparizare su terrinu peseint unu muru e fateint una cora chi bi betaiant totu su carrarzu pro la pienare 3. custus funt bellus isceti a fai carraxu, a tzérrius e a sàrtidus 4. est iscriendi a carraxu ◊ est unu carralzu de domos lampadas ◊ custu logu est totu a carraxu: circai de dh'allichidiri! 5. si sunt drommidos sentza carralzu, in fora, mancu una tupa e ne unu barracu ◊ a monte no si dhue podet erribbari ca sa ní fait carràrgiu Ètimu ltn. carnariu(m) Tradutziones Frantzesu tollé Ingresu place to cook or store meat, din Ispagnolu foso en el suelo para cocer la carne Italianu carnàio, putifèrio, bailamme, gazzarra Tedescu Fleischkammer, Krawall.

còchere , vrb: còere, còghede, còghere, coi, còiri, cori 3 Definitzione pònnere in su fogu (o in àteru chi faet su matessi efetu) cosa po dh'aprontare a papare, a manera de essire modhe e de sabore diferente, prus bona a digirire (ma manigiau a solu bolet nàrrere fàere sa cota de su pane); cufetare genias de papares cun s'aghedu; abbruxare calecuna essidura po dha sanare; lòmpere, cumprire de frutuàrios a puntu de èssere bonos a papare (prus che àteru is chi càmbiant colore meda); fàere cambiare o àere dannu po curpa de calecuna cosa o de ccn.; rfl. bufare binu o cosas cun àrculu a tropu a puntu de no atinare bene cun bene / pps. cotu; ind. pres. 1ˆ p. sing. dèu cotzu, deo cogo; ind. imp. 3ˆ p. sing. codiat, cuèt, 3ˆ p. pl. cuenta; ger. codendi, coenno, coghendhe, coghindhe Sinònimos e contràrios acoghinare, arrustire, budhire, ciòmpere, crompire, imbreacare Maneras de nàrrere csn: còchere, còiri in su fogu; intrai in coi = comintzare a còghere; cotu a sole (nadu de carchi frutuàriu rutu a terra) = anniedhigau de su soli forti; còiri a lissu (o a budhiu), còiri arrustu, a colori de òru, a sullenu; còiri a fogu pàsiru = a fogu lenu; ómini malu a còiri = de malu cotu, chi no bi cazat, chi est malu e no si currezet; còiri de ccn. cosa = ischedhare, iscrammentai; domo de còghere = aposentu inue bi est su furru pro sa cota de su pane; palas de còghere = palas addatas, ladas meda e a màniga longa, pro che betare su pane in su forru a còghere; còiri su coru a ccn. = ammodhigare su coru, pàrrere làstima Frases sa tratalia est cuncordada e istaus pagu a dha còere!◊ stau ca allomíngiu su fogu e mi cotzu custus sintzigorrus ◊ a sa mulleri dh'at agatada codendi macarronis ◊ sa sartitza si cufetat cun aghedu, ca la coghet ◊ a mesudie nos coghimus sa peta ◊ issa est sa mellus codendi petza de pudha ◊ custa cosa si dha coghius ◊ is boveris issu dhus coit a lissu cun allu e sabi ◊ mamma est coghendhe unu pagu de tataliu in s'ischiscionera ◊ sos de domo oe sunt coghindhe ◊ a mamma tua no la chirches ca ch'est tota die coghindhe 2. sa ua coghet in cabidanni ◊ po santu Rafieli coit sa mura de arrú ◊ bi at figu chi coghet in tríulas ◊ si fit istadu in bassura su frutuàriu aiat cotu premediu ◊ cun custu sole forte sa figu si ch'est cota in pagas dies ◊ sa síndria est intrendi in coi 3. bi at essidas chi sunt de còghere 4. tatza como e tatza posca, si sunt mesu cotos ◊ isse bufat ma daet tentu de no si còghere 5. no ti ndi ses cotu de su refudu de cussa fémina?!…◊ no mi coint is malis allenus ◊ tui a totus aporris, totus ti coint su coru! Sambenados e Provèrbios prb: candu su pòberu est prontu a coi, ndi dhi arruit su forru… Ètimu ltn. cocere Tradutziones Frantzesu cuisiner Ingresu to cook Ispagnolu cocer Italianu cuòcere Tedescu kochen.

cotogliàna , nf: cotoliana Definitzione fémina àbbile chi a pagamentu andhat a is domos angenas a fàere sa cota de su pane po is àteros Sinònimos e contràrios cochidora Frases sa cotogliana giuchet sa funnedha totu impodhinata Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu femme experte dans la cuisson du pain Ingresu woman skillful in cooking bread Ispagnolu mujer que sabe cocer el pan Italianu dònna espèrta nella cottura del pane Tedescu geschickte Bäckerin.

coxíbi, coxíli , agt Definitzione nau prus che àteru de laore, chi est de còere, bonu po còere; chi est de bonu cotu; nau de ccn., chi si lassat pigare comente bolent is àteros, chi adduit tropu a s'àteru Sinònimos e contràrios coidore, coili 1 | ctr. gremedhu Frases loris coxibis sunt totu sos laores bonos a còghere pro sa zente gai etotu comente si collint, chentza maghinados: fae, prisuci, basoludundhu, e gai Ètimu ltn. cocibilis Tradutziones Frantzesu facile à cuire Ingresu something to cook, that is easy to cook Ispagnolu para cocer Italianu da cuòcere, che cuoce facilmente, cottóio Tedescu zum Kochen, einfach zu kochen.

iforràre , vrb: ifurrare, ilfurrare, inforrai, inforrare, inforrari, infurrare Definitzione su intrare o pònnere sa cosa (pruschetotu su pane) in su forru a còere o fintzes po asciutare bene / a./c. cun ilfurrare a logos narant bogare de su forru; pàrrere dimóniu ifurrendhe pilarda = arrennegadu meda Sinònimos e contràrios inturrare | ctr. irfurrare, sciorrai Frases cussa fémina candho cochent su pane la mutint a ifurrare ◊ su pane s'iforrat crú e si ndhe bogat cotu ◊ sa buca de su forru essit a sa lolla e acanta dhui est sa paja de inforrai e is fruconis ◊ su pani s'inforrat cun sa pàlia ◊ finidu de inforrare, tia Tatónia che franghiat sos istrezos ◊ apustis incunzadu, pro pònnere su pane in sa mesa tocat a prugare, samunare, maghinare, suíghere, infurrare… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enfourner Ingresu to bake Ispagnolu enhornar, cocer el pan Italianu infornare Tedescu einschieben.

«« Torra a chircare