còchere , vrb: còere,
còghede,
còghere,
coi,
còiri,
cori 3 Definitzione
pònnere in su fogu (o in àteru chi faet su matessi efetu) cosa po dh'aprontare a papare, a manera de essire modhe e de sabore diferente, prus bona a digirire (ma manigiau a solu bolet nàrrere fàere sa cota de su pane); cufetare genias de papares cun s'aghedu; abbruxare calecuna essidura po dha sanare; lòmpere, cumprire de frutuàrios a puntu de èssere bonos a papare (prus che àteru is chi càmbiant colore meda); fàere cambiare o àere dannu po curpa de calecuna cosa o de ccn.; rfl. bufare binu o cosas cun àrculu a tropu a puntu de no atinare bene cun bene / pps. cotu; ind. pres. 1ˆ p. sing. dèu cotzu, deo cogo; ind. imp. 3ˆ p. sing. codiat, cuèt, 3ˆ p. pl. cuenta; ger. codendi, coenno, coghendhe, coghindhe
Sinònimos e contràrios
acoghinare,
arrustire,
budhire,
ciòmpere,
crompire,
imbreacare
Maneras de nàrrere
csn:
còchere, còiri in su fogu; intrai in coi = comintzare a còghere; cotu a sole (nadu de carchi frutuàriu rutu a terra) = anniedhigau de su soli forti; còiri a lissu (o a budhiu), còiri arrustu, a colori de òru, a sullenu; còiri a fogu pàsiru = a fogu lenu; ómini malu a còiri = de malu cotu, chi no bi cazat, chi est malu e no si currezet; còiri de ccn. cosa = ischedhare, iscrammentai; domo de còghere = aposentu inue bi est su furru pro sa cota de su pane; palas de còghere = palas addatas, ladas meda e a màniga longa, pro che betare su pane in su forru a còghere; còiri su coru a ccn. = ammodhigare su coru, pàrrere làstima
Frases
sa tratalia est cuncordada e istaus pagu a dha còere!◊ stau ca allomíngiu su fogu e mi cotzu custus sintzigorrus ◊ a sa mulleri dh'at agatada codendi macarronis ◊ sa sartitza si cufetat cun aghedu, ca la coghet ◊ a mesudie nos coghimus sa peta ◊ issa est sa mellus codendi petza de pudha ◊ custa cosa si dha coghius ◊ is boveris issu dhus coit a lissu cun allu e sabi ◊ mamma est coghendhe unu pagu de tataliu in s'ischiscionera ◊ sos de domo oe sunt coghindhe ◊ a mamma tua no la chirches ca ch'est tota die coghindhe
2.
sa ua coghet in cabidanni ◊ po santu Rafieli coit sa mura de arrú ◊ bi at figu chi coghet in tríulas ◊ si fit istadu in bassura su frutuàriu aiat cotu premediu ◊ cun custu sole forte sa figu si ch'est cota in pagas dies ◊ sa síndria est intrendi in coi
3.
bi at essidas chi sunt de còghere
4.
tatza como e tatza posca, si sunt mesu cotos ◊ isse bufat ma daet tentu de no si còghere
5.
no ti ndi ses cotu de su refudu de cussa fémina?!…◊ no mi coint is malis allenus ◊ tui a totus aporris, totus ti coint su coru!
Sambenados e Provèrbios
prb:
candu su pòberu est prontu a coi, ndi dhi arruit su forru…
Ètimu
ltn.
cocere
Tradutziones
Frantzesu
cuisiner
Ingresu
to cook
Ispagnolu
cocer
Italianu
cuòcere
Tedescu
kochen.
cochinàre , vrb: acoghinare,
coghinare,
coginai,
coginare,
coxinai,
coxinari,
cuchinare Definitzione
còere is papares, fàere a papare in coghina, còere sa minestra
Sinònimos e contràrios
còchere,
ghisai
Frases
in domo nostra no bi at mancu una fémina pro coghinare e samunare ◊ soe andandu ca mi tocat a coxinari
Ètimu
ltn.
cocinare
Tradutziones
Frantzesu
cuisiner
Ingresu
to cook
Ispagnolu
cocinar
Italianu
cucinare
Tedescu
kochen.
ghisài, ghisàre , vrb Definitzione
aprontare papares; in cobertantza, cumbinare o imbentare un’ingannu
Sinònimos e contràrios
cochinare
/
trassai
2.
sirena, ses cambiada: ghísami, edducas, su fele!
Ètimu
ctl., spn.
guisar
Tradutziones
Frantzesu
cuisiner
Ingresu
to cook
Ispagnolu
cocinar
Italianu
cucinare
Tedescu
kochen,
anzetteln.