abbolojàre , vrb: abbolozare,
bolojare Definitzione
murigare e avolotare pruschetotu s'abba e cosas deasi; fintzes fàere a gana lègia, murigare s'istògomo
Sinònimos e contràrios
abborotai,
abbuligiai 1,
bugliare,
istriulare,
sciambullai
2.
at próidu meda e s'abba de su riu est totu abbolozada
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
troubler
Ingresu
to make turbid
Ispagnolu
enturbiar
Italianu
intorbidire,
sconvòlgere
Tedescu
trüben,
erschüttern.
ammoroscàdu , pps, agt Definitzione
de ammoroscare; chi est avolotau, nau de abba o àteru deasi
Sinònimos e contràrios
abbuluzadu,
tróbulu
Tradutziones
Frantzesu
trouble
Ingresu
turbid
Ispagnolu
turbio
Italianu
tórbido
Tedescu
trüb.
trísinu 1 , agt Definitzione
nau de abba o àteru deasi, chi no at pausau, chi portat malesa in mesu
Sinònimos e contràrios
sórinu,
tróbulu,
trúgliu
| ctr.
netu,
pasadu
Frases
abba trísina, binu trísinu
Tradutziones
Frantzesu
trouble
Ingresu
turbid
Ispagnolu
turbio
Italianu
non lìmpido,
tórbido
Tedescu
trüb.
trubulàre , vrb: trugulare,
truvulai,
truvulare Definitzione
fàere trullu, trúvulu, avolotare cosa (abba o àteru deasi) pausada
Sinònimos e contràrios
abbolojare,
abbuligiai 1,
introvulare,
intruai,
istrulare,
trullare,
trumbugliai
Tradutziones
Frantzesu
troubler
Ingresu
to make turbid
Ispagnolu
enturbiar
Italianu
intorbidire
Tedescu
trüben.
trumbugliài , vrb: trumbullai,
trumbuxai Definitzione
nau de abba o cosas deasi (ma fintzes de su tempus) mòvere a iscutuladura forte a manera de pònnere in avolotu sa cosa faendhodha mòvere, pesare su fundhurúgiu, su búdhidu, imbrutare: nau de gente (e fintzes de sa mente, de s'ànima), su dha pònnere in pentzamentu e avolotu po calecuna chistione de una manera chi no si cumprendhet comente podet acabbare; pesare burdellu, avolotu, pònnere in pentzamentu
Sinònimos e contràrios
abbuligiai 1,
abbussiare,
arrebbulliai,
intrullai,
istriulare,
sciambullai
/
agiolotare,
atrepillai,
scambillai,
stragamullai,
studugai,
trogomingiai,
trumuinare
| ctr.
assantai,
pasai
Frases
tzia Anna ndi portat su matzamedhu trumbullau ◊ callentamí unu tzichedhu de gafei, ca mi ses fendi trumbullai s'istògumu cun cussas chistionis ◊ sceti ca mi arragodat su sannori… mi trumbullat s'istògumu, mi trumbullat! (E.V.Melis)
2.
chi sa cosa si trumbullat, gei si fatzu s'atzinnu dèu! ◊ sonnu trumbullau chei custu no nd'iu fatu ancora ◊ oi est totu trumbullau in custa terra nosta: sa família, sa bidha, su fuedhu ◊ chi dh'agatu gei mi dhu trumbullu dèu etotu, a sou a sou, a su sannori!
Tradutziones
Frantzesu
troubler,
bouleverser,
agiter
Ingresu
to make turbid,
to stir,
to upset
Ispagnolu
enturbiar,
alborotar
Italianu
intorbidare,
sconvòlgere,
agitare
Tedescu
trüben,
stören,
aufregen.