duríta , nf Definitzione de duritare; chi tenet duritu, unu pagu tra bregúngia e arrespetu Sinònimos e contràrios duda, duritu / trancaillu | ctr. alidantza Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu doute, réticence Ingresu qualm, reluctance Ispagnolu remora, reluctancia, duda Italianu rèmora, riluttanza, dùbbio, titubanza Tedescu Vorbehalt, Widerstreben, Zweifel.

durítu , nm Definitzione genia de dificurtade chi a unu dhi paret de tènnere o de dèpere àere cun àtera persona coment'e timendho de dhi giare istrobbu, de ndhe dhi pàrrere male, unu pagu coment'e bregúngia, fintzes Sinònimos e contràrios duda, durita, duténtzia, dutu / dobidori, trancaillu | ctr. alidantza, atrevimentu, atzilia Frases ndhe tenzo duritu a li pedire cosa, ca bisonzat a isse etotu ◊ de piagheres mi ndhe ant fatu àteros e ndhe apo duritu a los presiare torra! ◊ si as bisonzu, beni, no ndhe apas duritu! ◊ no apo duritu perunu de nàrrere chi…◊ cussos no ant duritu mancu de sas criaduras! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu précaution, hésitation Ingresu qualm, hesitation, care Ispagnolu consideración, sumisión Italianu riguardo, soggezióne, esitazióne, rèmora Tedescu Befangenheit, Hemmung.

regrésciu, regréssia, regréssu , nm, nf Definitzione genia de bregúngia, de duritu, chi po arrespetu o àteru consígiat a unu de fàere calecuna cosa Sinònimos e contràrios dobidori, recatamentu, refrenu Frases su malu fàchere creschet cada die e no bi at regréssia ◊ atatamacàndhesi bi ndhe at medas chene regréssia e a fatza de sola ◊ candho babbu e mama perdent su podere s'umanidade no at prus regréssia ◊ sos pitzinnos si ghetant chei sa musca a su mele e comintzant a carabbatare chene regrésciu perunu cantu prus recatu podent! (M.Gattu Soddu)◊ zente chentza regressu est sa càusa de sos disabios Tradutziones Frantzesu frein, retenue Ingresu qualm, restraint Ispagnolu miramiento, recato Italianu rèmora, ritégno Tedescu Schamgefühl.

«« Torra a chircare