Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ammarranàe, ammarranàre , vrb: marranare* Definitzione fàchere su derre, s’arranculupedhu, fàere pigare tzacu, fintzes pònnere su marranu, sa marrania, a unu Sinònimos e contràrios ilmarranare Tradutziones Frantzesu défier Ingresu to challenge Ispagnolu desafiar, retar Italianu sfidare Tedescu herausfordern.

dèrre , nm, agt Definitzione cosa chi si faet o si narat a marrania, faendho arrennegu o tzacu a s'àteru; nau de unu, chi est circabretus, bestifocos / vatire a ccn. a su d. = a si la leare cun arrennegu, cun airu Sinònimos e contràrios agghégiu, incídiu, intriscu, ismarranada, marrania, ringa, tzuntzulladura Frases amamus tantu su progressu chi nos ridet a fúrriu pro nos fàchere su derre, ma cherimus sa zustíssia bera ◊ iscoetandhe su pische mi fughiat dae manos e mi torraiat a fàchere su derre! ◊ Tanielle candho si ndhe fit bidu giutu a su derre aviat mortu tres vacas de s'inimicu (G.Chironi) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu provocation Ingresu challenge Ispagnolu provocación (f) Italianu sfida, provocazióne Tedescu Herausforderung, Provokation.

disafiài, disafiàre , vrb Definitzione pònnere sa marrania, atzitzare a gherrare Sinònimos e contràrios ammarranae, ilmarranare, marranare Frases isciu chi ti at ameletzau candu ti at disafiau, cudha noti Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu provoquer en duel Ingresu to challenge (to a duel) Ispagnolu desafiar Italianu sfidare a düèllo Tedescu fordern.

disafíu , nm Definitzione marrania, cosa chi si faet a trivas de pare e cun atrivimentu, cun arriscu Sinònimos e contràrios disfítzia Frases franghèndheche impedizos, disafios, serenidade de piús mi portat ◊ fiat unu disafiu tra issus duus, a chini resistiat chentza timiri Ètimu ctl., spn. desafíu Tradutziones Frantzesu défi, duel Ingresu challenge, duel Ispagnolu desafío Italianu disfida, sfida, düèllo Tedescu Herausforderung, Duell.

incídiu , nm: intzídiu, intzidu Definitzione su chi si faet o chi si narat faendho arrennegare e cricandho brigas o fintzes po mòvere a unu a fàere ccn. cosa Sinònimos e contràrios agghégiu, derre, intzírigu, inzenza, pretzipitu, provocu, tzítziu Maneras de nàrrere csn: donai s'i. a unu, parare incídiu = intzidiare a unu; i. pro pigare a cannitu = cosa chi faghet arretare, itl. afrodisìaco 2. aite as bogadu àteru intzidu, como chi fimus faghindhe custu? ◊ no li dias àteru intzidu puru, como, za li bastat su durche chi zughet in manu! ◊ dae intzidu e ispera pro no tzèdere a s'isporu! ◊ apu dépiu torrai a fai is domandas a babbu miu, ca de issu est partiu s'intzidu de sa chistioni Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu incitation, provocation Ingresu incitement, challenge, defiance Ispagnolu estímulo, provocación Italianu incitaménto, stìmolo, provocazióne, sfida Tedescu Anregung, Herausforderung.

intzídia , nf Definitzione su istare atzitzandho, cricandho e ofendhendho s'àteru, faendhodhu arrennegare po atacare briga, gherra o àteru iscórriu Sinònimos e contràrios atórigu, aturigada, atzitzamentu, impúncia, incíliu, insúliu 1, insullamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu provocation Ingresu defiance, challenge Ispagnolu provocación, desafío Italianu provocazióne, sfida Tedescu Herausforderung.

marranía , nf Definitzione su chi si faet o chi si narat atzitzandho s'àteru a gherrare, a fàere calecuna prova, a bíere chie est prus forte, chie binchet, tenet resone, o àteru / pònnere sa (o in) m. = ammarranare Sinònimos e contràrios derre, intriscu, ismarranada, tirrimarranu Frases a mei no mi dha pongas, sa marrania, lah! ◊ sos chi ant mortu a babbu fint sempre a marrania cun nois ◊ su zigante li at postu marrania e l'at ghintadu che astore ◊ proa, coment'e deo chimbanta annos in su palcu, a giogare a marrania sos improvisadores piús mannos! (Piras)◊ no isco chie at a èssede faendhedhi marrania Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu défi, provocation Ingresu challenge Ispagnolu desafio, reto Italianu sfida, provocazióne Tedescu Herausforderung, Provokation.

«« Torra a chircare