Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
cufírma , nf: cufrimma,
cunfilma,
cunfirma Definitzione
cosa chi si narat po assegurare una cosa a unu, segurtade chi si giaet in manera segura de una cosa chi in calecuna manera s’ischiat o s’ibertaiat; a logos est su sacramentu de su cunfrimu
Sinònimos e contràrios
arrespusta,
isorta,
sceda,
segurtade
/
confrímu,
cufirmassione,
gríjamu
2.
a sa pipia matuca nde dhi pesant is orichinus de prata e dhi ponent is de oro ci dhi arregalant is pardinus de cunfirma
Terminologia iscientìfica
prdc
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
confirmation,
preuve
Ingresu
confimation
Ispagnolu
confirmación
Italianu
conférma
Tedescu
Bestätigung.
iscumbàta , nf, nm: iscumbatu,
scumbatu Definitzione
su chi si faet po bíere o ischire giustu comente una cosa est, o si unu est naendho o at nau sa beridade / èssere de i. = coment'e campioni, de arregodai a paragoni
Sinònimos e contràrios
aprobbu,
cumproa,
proadorzu,
proadura
Frases
pustis de sa diciosa iscumbata, fint cunvintos chi su remédiu fit bonu de abberu ◊ unu note fidadu l'apo solu, tantu pro fàghere s'últimu iscumbatu (G.Pinna)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
nouvelle preuve,
contrôle,
sondage
Ingresu
proof (fresh),
experimental test,
survey,
check
Ispagnolu
prueba,
evidencia,
confirmación
Italianu
ripròva,
pròva sperimentale,
riscóntro,
sondàggio
Tedescu
Probe,
Untersuchung,
Bestätigung,
Erforschung.
pròa , nf, nm: proba 1,
probu,
prou,
prova,
provu Definitzione
cosa chi si faet po pòdere bíere si andhat bene, ite arresurtau giaet, comente essit, o fintzes fata o fata fàere apostadamente po giare a bíere calecuna cosa; fata unu pagu ispantosa, chi arrechedit coràgiu meda, capacidades mannas
Sinònimos e contràrios
iscumbata,
isperimentu
/
balentia,
proesa
Maneras de nàrrere
csn:
a proas, a brintzis proas = a probia, a bínchidas, a trivas de pari; èssere a proa a… = èssiri acanta a…, apunta a…, aproba, bi cheret pagu a…; a prou, a probu = cun proa, apustis proadu; bogai a faci de proa = pònnere duos apare pro iscumbatare sa beridade; fàghere proa = balentia, cosa ispantosa
Frases
oe so forte che a primoria, mancari betzu: ndhe apo dadu prou ◊ ti ponzo a su prou, andhe chi mi as postu sa marrania! ◊ custu mi atzertat comente (e mi das giustu prou) chi ancora su coro tou de su passadu est dolente (G.Masala)◊ custu libbru deviat èssere coment'e unu provu ◊ cheret fatu sa proa a bídere comente essit custu triballu
2.
arratza de proa chi at fatu!…◊ za l'as fata sa proa a ti che ispèrdere su chi tenias!…◊ méritu e prou pro àere fatu cussa crésia in parte est de su preíderu ◊ bido chi ses fatendhe pagu proa e tantu no bi arrivis a s'intentu!
3.
cussa pedra fit a prova a si che la leare un'àteru ◊ sa missa est a proa a intrare ◊ candho cudha fit a proa de palturire ant cramadu zente ◊ s'istajone de sas abbas fit a prova (G.Maieli)◊ babbu mi at fatu de mastru a totu prou ◊ totu faghiant a brintzis proas pro carrare rena e pedra (G.Ruju)◊ est a proa a mesudie ◊ is amigas faiant a proa de pari po si ndi furai s'isposa
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
preuve
Ingresu
proof,
test,
try
Ispagnolu
pruba,
demostración
Italianu
pròva,
dimostrazióne
Tedescu
Probe,
Beweis.