isbatizài, isbatizàre , vrb: sbatillai, sbatizai Definitzione àere segamentos de conca cun ccn. cosa o chistione, iscúdere o atumbare a ccn. logu, pigare múngia, carda Sinònimos e contràrios aciapuai, atapai 1 / atormentai, imbatijare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se creuser la cervelle Ingresu to bang, to rack one's brain Ispagnolu devanarse los sesos Italianu sbatacchiare, lambiccarsi il cervèllo Tedescu sich den Kopf zerbrechen.
iscaldíre , vrb: iscardire, scardiri Definitzione giare o fàere caente in ccn. logu o a calecuna cosa; ispitzulare, freare sa pedhe a fortza de frigare cun cosa tostada Sinònimos e contràrios acalorire, caentare, caglientai, cheghentare, iscaentare, iscardillare / friai, malandrare | ctr. ifridare Frases in cudhas dies malas de ierru rechedit su fogu a s'iscaldire ◊ acúrtzia a su fogu a t'iscardire! ◊ cun cussa linna faghimis su fogu e nos iscardimis 2. cussa robba tètera mi at totu iscardidu comente tocat sa carre ◊ sas iscarpas noas mi ant iscardidu su cambutzu e pitigadu puru, a su friga friga 3. iscardi custos coros fritos! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chauffer, rougir la peau sous l'effet du frottement Ingresu to heat, to redden the skin by rubbing Ispagnolu calentar, enrojecer Italianu scaldare, arrossare la pèlle per sfregaménto Tedescu erwärmen, durch Reiben röten.
iscaràda , nf: iscarata, scarada Definitzione genia de cuntratu po fàere unu trebballu a prétziu firmu, de pagare unu tanti chentza fàere contu de su tempus, a su chi si faet su trebballante: s'impreat agiummai solu coment'e avb. Sinònimos e contràrios iscaru Maneras de nàrrere csn: fuedhai a s'i. = de una manera irfatzida; pesai a i. = pesare a ogru; a i. = a bínchidas, a fuliadura, a meda; bèndiri a i. = totu paris, totu sa cosa a una borta (itl. in blòcco); papare a i. = a satzadura a tropu Frases ndi at messau de trigu a iscarada, cuss'ómini!… 2. mancai istracus, faint a iscarada cantendu ◊ cussus si ant giogau a s'iscarada su mantedhu miu ◊ s'intendiat sa genti cantendu a iscarada ◊ ciocedhu, porcu mannale, papa a s'iscarada già pagas totu a nadale! (G.A.Cossu)◊ sento sos basos chi ti dei a cua, mentres cun àtere ses a s'iscarada maseda e tzega! ◊ custas cosas bosatrus dhas osservais a s’iscarada, ma sena de sintzeridadi 3. ocannu dhoi at ceréxia a iscarada ◊ cun cussa conca isbuida de pobidhu miu chi pigat fogu coment'e un'alluminu, is fillus benint a iscarada! Ètimu ctl. escarada Tradutziones Frantzesu travail à la pièce, effrontément Ingresu job contract, cheekily Ispagnolu destajo, descaradamente Italianu a gara, còttimo, sfacciataménte Tedescu um die Wette, Akkord, frech.
ischissonàre , vrb: iscrissonare, scriscionai Definitzione bogare sa raga (ischissone) a sa castàngia, bogare sa castàngia de su corgiolu ispinosu Sinònimos e contràrios irragare, iscocotare, iscucudhare Frases mi pogno a iscrissonare castagna a manos límpias! ◊ est ischissonanno e bodhinno castagna Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enlever la bogue Ingresu to husk Ispagnolu quitar el erizo de las castañas, escabuchar Italianu diricciare Tedescu Eßkastanien schälen.
iscoitài, iscoitàre , vrb: iscoitzare, scoetai Definitzione iscutulare sa coa; mòvere a cropu de dónnia betu comente faet su pische, su lampu e àteru (nau fintzes in su sensu de fuire); iscabbúllere, isfrancare Sinònimos e contràrios ischirchinare / iscabbúllere Frases bido su cane meu iscoitzendhe 2. sos carabbineris truvant sos cavadhos e acudint a ndhe víere unu iscoitandhe in sa malesa ◊ sos lampos iscoitant de una parte a s'àtera de s'aera 3. duos ant pilisau briga e sa muzere de s’unu est andhada a che iscoitare su maridu de manos de s'àteru ◊ deo voche apo iscoitadu dae manos de sos inimicos vostros! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu frétiller de la queue, se démener Ingresu to wag its tail, to squirm Ispagnolu colear, menear, escabullirse Italianu scodinzolare, dimenarsi Tedescu schwänzeln, sich hin und her bewegen.
isconchinàre , vrb: sconchiai Definitzione mòvere sa conca po nàrrere chi una cosa no est deasi, chi unu no est de acórdiu, giare cropos cun sa conca Sinònimos e contràrios isconchidare, isconculare, scorrociai, tzilibbecare, tzurumbecare Frases sas betzighedhas si sunt cheghentanne, isconchinanne e a tremuledha Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu secouer la tête Ingresu to shake one's head Ispagnolu mover la cabeza Italianu scrollare il capo Tedescu den Kopf schütteln.
iscurrentàre , vrb Definitzione pigare a iscurrentziadura, fàere a cussos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu avoir la diarrhée Ingresu to have diarrhoea Ispagnolu tener diarrea Italianu avére la diarrèa Tedescu Durchfall haben.
isgangagliàre , vrb Definitzione erríere a iscracàlios, a tzérrios, mòrrere de s'errisu Sinònimos e contràrios chighigliare, iscacagliare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rire à se décrocher la mâchoire Ingresu to split one's sides with laughter Ispagnolu desternillarse de risa Italianu sganasciarsi dalle risa Tedescu sich krummlachen.
ismandroníre , vrb Definitzione lassare sa mandronia, fàere passare sa mandronia Sinònimos e contràrios smandronai, spreitzai | ctr. ammandronare, ammandronire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu guérir de la paresse Ingresu to act Ispagnolu desemperezarse Italianu spoltronire Tedescu die Faulheit austreiben.
istagílu , nm: istàgiu, istàgliu, istallu, istazu Definitzione una genia de cuntratu: a cótimu, a impresa Sinònimos e contràrios agiustada, scarada Ètimu spn., ctl. destajo, estall Tradutziones Frantzesu travail à la pièce Ingresu job contract Ispagnolu destajo Italianu còttimo Tedescu Akkord.
istancàre , vrb: istangai, istangare, stangai Definitzione apuntedhare cun istanga (pruschetotu is gennas) Sinònimos e contràrios istangonare Frases cherias istanga forte pro t'istangare sa zanna Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mettre la barre, bâcler Ingresu to bar Ispagnolu trancar Italianu stangare Tedescu verrammeln.
istelevràre , vrb Definitzione istare pentzandho e torrandho a pentzare a sa cosa chentza arrennèscere a cumprèndhere o lòmpere a un'arresurtau Sinònimos e contràrios immaginai, immelmedhare, istorronare, penciai, scimingiai Frases no t'istelevres, tantu dai su meu no mi bogas! ◊ comintzeit a istelevrare cun atentzione subra de sa natura de cussu cristianu (M.Bua)◊ candho est ammurrionadu m'istelevro deo pro cuntentare a isse! Ètimu spn. descerebrar Tradutziones Frantzesu se creuser la cervelle Ingresu to rack one's brain Ispagnolu comerse el coco Italianu lambiccarsi il cervèllo Tedescu sich den Kopf zerbrechen.
istelévru , nm Sinònimos e contràrios ifraschédhiu, scimíngiu Frases sa de su catolaju est un'arte de istelevru (P.Casu)◊ comintzei a bisare sonnos dendhe bolu a chentu istelevros (M.Bua)◊ no ischiat si crere a cudhu contu o lu leare pro istelevru de unu betzu rembambidu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de se creuser la cervelle Ingresu licking Ispagnolu comedura de coco Italianu lambiccaménto Tedescu Kopfzerbrechen.
istincàre , vrb Definitzione torrare a istincu, illangiare meda a fortza de istare chentza papare Sinònimos e contràrios apedhuncare, illanzigare, irromasire, isminunchire, scalaxiri, slangiri Frases s'ómine, si no est istirau a minore, torrat a risu, sa gana li sichit sas códias, istincat e si bufat sos pódhighes ◊ at presu su cabadhu a unu chercu e l'at lassau bíndhichi dies a istincare, pro che li bocare su bíssiu de manicare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire la faim Ingresu to go hungry Ispagnolu adelgazar, enflaquecer Italianu far la fame Tedescu hungern.
istochitzatòre , nm Definitzione chie giaet (o at giau) s'istocada Sinònimos e contràrios stochidhadore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu qui frappe de la pointe, d'estoc Ingresu stabber Ispagnolu estoqueador Italianu stoccatóre Tedescu wer Degenstöße versetzt.
istutuinàre , vrb Definitzione illebiare, abbrandhare su sabore forte (de is papares grassos) Tradutziones Frantzesu atténuer la saveur Ingresu to moderate a flavour Ispagnolu atenuar el sabor Italianu attutire il sapóre dei cibi Tedescu den Geschmack mildern.
la , prn: dha* Definitzione prn. fémina de 3ˆ p. o de cosa (pl. las), fintzes chistione o cosa no tanti precisa: impreau sèmpere coment'e cumplementu ogetu po cosa nomenada innanti (sinono si arrepitit su cuncetu o inditat chistione genérica, es. mi la so timindhe/so timindhemila), andhat bene iscritu abbandha de su vrb. candho si narat innanti de custu (la leo, la ponzo, mi las lasso), ma nau apustis andhat méngius iscritu totu a unu, enclíticu, fintzes cun calecun'àteru elementu, mescamente avb. (leamila!, so poníndhela, batimindhela!, so lassèndhelas) Frases a cussa zòvana la cherent a cojare ◊ at bidu una bella zòvana e si la fit abbaidendhe che macu! ◊ la fato deo o la faghes tue custa faina? ◊ e fàghela tue! ◊ cramandhela, a fiza tua! ◊ a fiza tua cramadindhela ca est in ziru! 2. como la serro, ca so timindhe de ti àere feridu cun custu lastimosu cantu ◊ chie male la pensat peus la faghet ◊ agàbbala! finimila! ◊ ma za fis timindhedila, za! ◊ - Cantendhedila? - Cantendhemila! ◊ a ti faedhare s'ingresu cherias? ispuligadila, como!◊ che amus bidu a Pascualinu falandhe cuntentu che pasca e fruschiandhesila ◊ custa cosa leamichela! ◊ su mànigu chi nos amus leadu a campu no nos l'at fata e semus abbarrados tota die famidonzos! Tradutziones Frantzesu la Ingresu her Ispagnolu la Italianu la Tedescu sie, es, ihn.
launèdhas , nf pl: leonedhas, leunedhas, lionedhas, liunedhas Definitzione genia de aina antiga meda a tres cannas po sonare a suladura; in cobertantza, genia de idea mala, cosa chi si timet, mémula / partes de is l.: tumbu, mancosa, mancosedha, cabitzinu (croba, loba: tumbu + mancosa); cuntzertu (su c.) = unu giogu, totu is tres cannas; launedha de forrani = pipiriolu de fenu Sinònimos e contràrios bísonas, bisones, bísosas, cannas, trubedhas / grima Frases sos pitzinnos andhabant a fàchere leonedhas a una tanca de trídicu ◊ su danesu Bentzon at fatu istúdiu abberu mannu subra de sas launedhas! ◊ tiu Frori fut su mellus sonadori de launedhas 2. zeo fia contrària po cudha leonedha chi mi aiat intrau in conca sa biada Terminologia iscientìfica sjl Ètimu ltn. ligulella Tradutziones Frantzesu instrument de musique à vent sard, à trois tuyau en roseau et la bouche comme réservoir d’air Ingresu launedhas (typical reed-pipe of Sardinia) Ispagnolu instrumento músico de trés tubos típico de Cerdeña Italianu spècie di zampógna tìpica sarda Tedescu sardische Hirtenflöte.
lentoràre , vrb: lentoriare Definitzione betare o calare lentore, fintzes fàere abbighedha fine che lentore Sinònimos e contràrios lentorire, orrosiai, saghinare, serenai 1 Frases lentorat in sas notes de istiu ◊ chelos, lentoriade!◊ su sede lentoriadu est lentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu deposer de la rosée Ingresu to fall dew Ispagnolu rociar Italianu cadér rugiada Tedescu tauen.
ludadúra , nf Definitzione su ludai Sinònimos e contràrios illudradura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu trempage dans la boue Ingresu lute Ispagnolu embarradura, embarrado Italianu lutatura, lutazióne Tedescu Bestreichen mit Lehm, Schlammbad.