Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
cuvesiòni , nf: cuvisione,
cuvisioni,
cuvusione Definitzione
briga, su èssere a iscórriu / pesai, pònnere, tzacare c. = brigare, fàghere brigare, pònnere s'unu contras a s'àteru, pesare burdellu
Sinònimos e contràrios
discóldia
/
trambullu
| ctr.
acódriu,
cuncórdia
Frases
nd'est bénniu a bidha a ponni cuvisioni, cussu!
2.
dh'at postu su sàmbene in cuvisione
Ètimu
itl.
confusione
Tradutziones
Frantzesu
discorde
Ingresu
discord
Ispagnolu
discordia
Italianu
discòrdia
Tedescu
Zwietracht.
discuncóldia, discuncórdia , nf Definitzione
su èssere de pàrreres o de cumportamentos diferentes, contràrios
Sinònimos e contràrios
cuvesioni,
disacórdiu,
disamistade,
discóldia,
iscórriu,
scuncórdiu
| ctr.
acódriu,
cuncórdia
Frases
comente bidiat ca fiaus a discuncórdia mi at cantau custu frore ◊ pro mamma no esistiat sa discuncórdia, poniat sempre sa zente in paghe
Tradutziones
Frantzesu
discorde
Ingresu
discord
Ispagnolu
desacuerdo,
desconcordia
Italianu
discòrdia
Tedescu
Uneinigkeit,
Zwietracht.
iscórriu , nm: scórriu Definitzione
segada in su trastu, in su bestimentu; disacórdiu grave, murrúngiu forte tra personas
Sinònimos e contràrios
iscorriolada,
iscorrioladura,
iscratzadura
/
girma
/
biscóidu,
disacórdiu,
iscóntriu,
pletu
| ctr.
acódriu,
cuncódria
Maneras de nàrrere
csn:
èssiri, essire a i. cun ccn. = brigare, essire in malas; movirisí a i. = a s'istòntona istòntona; i. de ccn. cosa = arrogu, parti, bículu
Frases
a s'iscórriu su tàpulu! ◊ su tzàpulu est peus de s'iscórriu ◊ sa massaja fut a fàere cosiduras e a betare tzàpulos, s'iscórriu fut a dhu cosire e s'istampu a dh'atzapulare! ◊ nimmancu un’iscórriu de luxi in cuss’isperevundu de miniera dhui fiat!
2.
- E comenti istait su tali? - No isciu, seus a iscórriu
3.
si movit arrullendu a iscórriu a iscórriu me in s'arruga
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
déchirement,
déchirure,
discorde
Ingresu
gash,
discord
Ispagnolu
desgarradura,
desgarramiento,
desavenencia
Italianu
lacerazióne,
squàrcio,
discòrdia,
spaccatura,
conflitto,
conflittualità
Tedescu
Riß,
Uneinigkeit,
Spaltung.
ponapàre, ponapàri, ponapàru , nm: ponimpari Definitzione
chie costumat a istare betandho apare naendho cosas chi no funt, ponendho male de s'àteru, ponendho a brigare s'unu cun s'àteru
Sinònimos e contràrios
afusadore,
afuseri,
limbibúdidu,
mintapare,
missimpari,
tragalleri
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
semeur de discorde
Ingresu
troublemaker
Ispagnolu
encizañador,
soplador
Italianu
mettimale
Tedescu
Störenfried.