imbràtu , nm Definition
unu tanti pitichedhu, unu pagu de cosa, fintzes orrugu
Synonyms e antonyms
pimpiredhu,
pimpirida,
podhicada
/
arrogu,
bículu,
tancu
Sentences
no si bidet istedhu e ne imbratu de luna (G.Piga)◊ semus un'imbratu de prúghere e de chisina ◊ mancu imbratu de lucore si biet in s'iforru de sa note ◊ connoschent un'imbratu de s'istória ◊ pro cundhire su fenúciu servit un'imbratu de casu friscu fratau
Etymon
itl.
imbratto
Translations
French
pincée
English
pinch
Spanish
pizca
Italian
pìzzico
German
Kniff.
piticàda , nf: pitigada,
pitzicada,
pitzicata,
pitzigada Definition
su pitigare, ispitzulare; genia de freadura chi si faet in sa carre a fortza de dha frigare o tocare cun cosa tostada (e in cobertantza fintzes dannu, male chi si faet a unu); tantighedhu de cosa chi si pigat cun sa punta de duos pódhighes, cosighedha paga
Synonyms e antonyms
frazadura,
freadura,
iscaldidura,
malandra,
piticadura
/
burtzaredha,
ispertzada,
petigada,
pibiada,
pimpiredhu,
pimpirida,
pítzia,
podhicada
2.
comente l'intrat su sedhone, s'àinu est totu pitigadas ◊ bella pitigada li ant dadu, mih: che li ant furadu su mesu de su bestiàmine! ◊ gei ti est sutzédia bella sa pitzigada!…
3.
gighet una tabbachera dae ue dogni tantu leat una pitigada de tabbacu ◊ a sa padedha li cheret una pitzigada de sale
4.
s'esséntzia nostra est una pitzigada de chisina niedha (S.Baldino)◊ una pitzigada de màdrighe faghet pesare totu su pane
Etymon
srd.
Translations
French
pincement
English
nip
Spanish
pellizco
Italian
pìzzico
German
Kniff,
Stich,
Prise.
spíciu , nm: ispítzulu,
spitzu,
spíssulu,
spítzulu Definition
istrinta chi si giaet cun sa punta de duos pódhighes a sa carre, cropu de bicu chi giaent is pigiones, genia de puntura (o fintzes de mossighedhu) chi faent is bobbois; biculedhu piticu o apenas de cosa chi si segat o si pigat cun sa punta de is pódhighes, parte pitica de calecuna cosa / min. spitzulitu
Synonyms e antonyms
bicada,
pítiche 1,
puntura
/
arroghedhu,
pimpirina,
piticada,
pítzolu
Idioms
csn:
basai a spítzulus = basare muntenindhe s'àteru a càvanos cun sos pódhighes; fai sa cosa a spitzuledhu a spitzuledhu, a spítzulus e a móssius = a pagu a pagu, a arrogus e a mússius; consumai sa cosa a spitzuledhu = a retentu, a pagu a pagu, a régula
Sentences
comenti si curat su spítzulu de s'àrgia? ◊ unu spitzu de carroga si minescit, e no unu spitzu de babballoti! ◊ su spítzulu de s'àrgia fait bènni iscimíngius de conca e malacaducu ◊ seu totu a alluinadura de ogus e a spitzus a brenti
2.
cussu frori s'est sicau totu: no ndi at abarrau mancu unu spíciu! ◊ cussus no funt bonus a trabballai unu spitzu de bíngia!
Etymon
srd.
Translations
French
pincée,
coup de bec
English
pinch,
bite
Spanish
pellizco,
picotazo
Italian
pízzico,
beccata
German
Kniff,
Schnabelhieb.