bàlcica , nf: bàltziga, bàrtziga, bàtziga Definition manera de foedhare naendho una cosa po un'àtera, cosas chi no funt, contighedhos; unu de is giogos a cartas Synonyms e antonyms alavia, cistu, faba 1, irbàrtziga, súspiu Idioms csn: bàrtziga! = lampu!; cumprèndhere sa bàrtziga = cumprèndhere s'antífona, su giogu, sa chistione, a ue si cheret lòmpere (in su chistionu) Sentences candho ant intesu sa bàlcica de Antiocu ant rísidu ◊ at cumpresu sa bàltziga… su sonu chi lu faghet ballare! (A.Dettori)◊ s'incontru de custos duos incomintzesit cun sa sólita ischermàglia de suspos e bàltzigas ◊ bah, compà, no mi conteis bàrtzigas! ◊ tocat a no cullonare su logu cun bàrtzigas! Etymon itl.p bárziga Translations French facétie, plaisanterie, métaphore English witticism Spanish chiste, metáfora Italian facèzia, metàfora German Witz, Metapher.

iscròmba , nf: isgromba Definition genia de nada, fintzes coment'e unu díciu: isgromba est fintzes iscusa, arreghèscia po no fàere calecuna cosa Synonyms e antonyms díciu, irmuju / súspiu Sentences sa tzente bi l'at ghetatu a iscromba "secunnu s'istampu su babbarrotzi"◊ bi l'at natu a iscromba "a cadhu malandratu sa sedha li pítzicat" ◊ canno l'at natu s'iscromba contr'a su re e Mussolini, s'apricatu si est fartziatu Etymon srd. Translations French métaphore English metaphor Spanish metáfora, dicho Italian metàfora German Metapher.

suspàre , vrb Definition nàrrere is cosas in cobertantza, foedhare a suspos, fintzes in cara de chie depet intèndhere ma chentza nàrrere sa cosa tropu ladina Synonyms e antonyms alaviai, baltzigare Sentences sa sogra istat sempre suspendhe contr'a sa nura: ma cudha puru za no est tonta, za la cumprendhet s'antífona! Etymon srd. Translations French parler argot English to use slang, to speak allusively Spanish hablar en jerigonza Italian parlare in gèrgo, sótto metàfora German durch die Blume sprechen.

súspiu , nm: suspu Definition su crabbu prus antigu chi tenent is Sardos de nàrrere is cosas, manera de foedhare chi permitit de nàrrere calesiògiat cosa in cobertantza e in cara de chiesisiat, chentza nàrrere sa cosa crara e tundha, chentza nàrrere totu is foedhos (chi si narant unu po un'àteru), ma faendho a cumprèndhere cun precisione a chie ndhe ischit calecuna cosa o fintzes a un'àteru chi cumprendhet su suspu, chentza però iscoviare totu, naendho sa cosa a arrogus e a mússius, cumenciandho a nàrrere ma chentza acabbare (es. su corbu chi istat a rodeu pro si che bicare sa figu est, nau in suspu, s'ómine chi cheret una fémina a furinu; petza matziada de dónnia machineta mancu a iscupeta dh'emu a tocai: sa petza matziada inoghe est sa fémina matunzada, apodhigada e dónnia machineta est unu muntone de ómines) Synonyms e antonyms bàlcica, cobertantza, iscromba, nuspu Idioms csn: nàrrere una cosa, favedhare in s., a suspos = in cobertantza, ctr. faedhare a craru, in giaru; s. pulidu = suspu pro nàrrere contos rassos, porcarias (s'ajanedha si ndh'est pesada issa candho li at bidu unu prammu de "coa"; calicuna si est corcada: l'at fatu aposta pro "si puntzonare"); istare suspu saspa = faedhare totu a suspos; pigai suspu de… = leai àrviu, tènnere sudhitura, pàrrere de cumprèndhere de carchi indítziu Sentences s'incontru de custos duos incomintzesit cun sa sólita ischermàglia de suspos e de bàltzigas ◊ che la girant in suspu pro no pònnere in giaru su cuntzetu ◊ su chi iscrient in suspu a bortas mancu issos ischint ite cheret nàrrere ◊ sos istudiatos parent faedhanne in suspu: no si lis cumprennet nudha! 2. su pastori iat pigau suspu, si lompit acantu de is fartaus e dhis ghetat su pretzetu de nci torrai is procus a cuili cosa sua (S.Praxolu) Etymon srd. Translations French argot, métaphore, allusion English slang, metaphor, allusion Spanish jerga, metáfora, alusión Italian gèrgo, metàfora, allusióne German Jargon, Metapher, Anspielung.

«« Search again