coarbédhu , nm: croabedhu,
crobedhu,
cruabedhu Definition
ispítzula e fui, muschitu ispitzuladore, inciaspiau, bobboedhu pitichedhedhu chi candho punghet dolet meda
Synonyms e antonyms
scaparrosu
Sentences
is sordaus biviant in is coras, poboritus, dí e noti in cumpangia de su síntzulu, de sa bariesa e de su croabedhu (A.Boi)
Scientific Terminology
crp
Etymon
srd.
Translations
French
pappataci
English
sandfly
Spanish
mosquito
Italian
pappataci
German
Pappataci-Mücke.
muscèdra , nf: muscerda,
muscerra,
muschelda,
muscherda,
musserda Definition
genia de musca pitichedhedha (upm), ifadosa ca punghet puru; àtera calidade de muschighedha chi faet in sa binatza, in su frutuàriu guastandhosi; a logos narant muscherda a sa tzuga (tzíntzula); nau in cobertantza, binu
Synonyms e antonyms
muschina,
muschita
/
tzíntzula
Sentences
e citidí, misaniu, paris una muscedra de cussas de su binu!
2.
arrancu de muscedra, balla: incapat dhi betaus bruncu! ◊ est unu giòvunu de òru, ma po sa muscedra at pecau sèmpiri!
Scientific Terminology
crp, drosophila melanogaster
Etymon
srd.
Translations
French
moucheron
English
gnat
Spanish
mosquito
Italian
moscerino
German
kleine Fliege.
muschína , nf, nm: muschinu Definition
musca pitichedhedha (upm), de diferentes genias, pruschetotu sa chi faet in sa binatza, in sa fruta guastandhosi, fintzes in su bestiàmene bulu
Synonyms e antonyms
muscedra,
muschinita,
muschita
Sentences
sos boes zughent sa muschina a nues ◊ a su baratu sa zente curret che muschina a su binu! ◊ mi che at intradu una muschina in s'ogru
Etymon
srd.
Translations
French
moucheron
English
gnat
Spanish
mosquito
Italian
moscerino
German
kleine Fliege.
muschíta , nf, nm: muschitu Definition
genia de musca pitichedhedha; in cobertantza si narat fintzes a una piciochedha, a una pipia (e dhu ponent fintzes a númene de cane piticu de arratza); una genia de pigionedhu piticu
Synonyms e antonyms
muscedra,
muschina
/
buginu,
cherre,
ciórighe,
pisciagulu,
pisinache,
pisinatu,
suntzuinedhu,
tziritziri
Sentences
e candho sos puzonedhos ndi esseint dae s'ou lis batiazis a prou muschitos (A.Casula)
2.
pesa a ballare, muschitedha mia, ca ti apo a pònnere coritu e munnedha!
Scientific Terminology
crp, pzn
Etymon
spn.
Translations
French
moucheron
English
midge
Spanish
mosquito
Italian
moscerino
German
kleine Fliege.
sínciu , nm, nf: cínciula,
sínsulu,
síntzola,
sintzu 1,
síntzua,
síntzula,
síntzulu,
tíntula,
tzíntzalu*,
tzintzu Definition
sa tzuga, genia de bobboitedhu piticu (de tantas genias), ifadosu, cun is alas, bàtoro farranchedhas addaesegus, duas addenanti: faet in logu de abbas firmas, punghet po suspire su sàmbene, faet a iscrafíngiu e podet fintzes (cussa anopheles) pònnere s'infetu de sa malària o (a logos) de àteras maladias
Synonyms e antonyms
insínsulu,
muscherda,
síntziri 1
Sentences
ingunis no fait a dhoi abarrai ca t'ispítzuat su sintzu ◊ chi m'ispítzuat unu sintzu abarru iscrafendi! ◊ síntzulu iscurregiu chi mi trummentas sa cara!…◊ in bidha naraus su síntzola
Surnames and Proverbs
smb:
Sinzu, Sinzula
Scientific Terminology
crp, culex pipiens, aedes mariae, anopheles labranchiae
Translations
French
moustique,
anophèle
English
gnat
Spanish
mosquito anofeles
Italian
zanzara,
anòfele
German
Stechmücke,
Anopheles.
tíntula , nf, nm: cínciula,
sínciu,
títula (sa t. = nr. satítula)
tzíntzalu* Definition
tzuga, genia de bobboitedhu piticu (de tantas calidades, upm), ifadosu, cun is alas, bàtoro farranchedhas addaesegus, duas addenanti: faet in logu de abbas firmas, punghet po suspire su sàmbene e podet fintzes (sa anopheles) pònnere s'infetu de sa malària o (a logos) de àteras maladias
Synonyms e antonyms
coarbedha
Sentences
tíntulas, muscas, espes e coloras tent èssere totu fóssiles dae ora ◊ sa tíntula est innoghe unu turmentu a dolu de sa pòvera carena! ◊ sa títula, iscude cantu cheres, s'istrésiat ma torrat supra a sutzare
Scientific Terminology
crp, culex pipiens, aedes mariae, anopheles labranchiae
Translations
French
moustique,
anophèle
English
gnat
Spanish
mosquito,
anofeles
Italian
zanzara,
anòfele
German
Stechmücke.