acerbonài , vrb: cerbonai Definition pònnere su cerboni, s’arraiga, a bide o àteru, po dha mantènnere Synonyms e antonyms arradicare 2. issu tenit sa bíngia totu bèni acerbonada Scientific Terminology bng Etymon srd. Translations French échalasser la vigne English vines staking Spanish arrodrigar Italian méttere i palétti alle viti German pfählen.

bígna , nf: bíngia, bintza, binza, víngia Definition terrenu postu, pastinadu, prantau a bide Synonyms e antonyms pàltinu Idioms csn: pònnere b. = prantai su sarmentu, fai bíngia noa, noedha; bogare una terra a b. = triballare sa terra a fundhu meda chi fetat a bi prantare sa bide; b. bogada a ràllia = sa terra totu segada, móida; b. fata a canales = sa terra segada petzi ifilu de s'órdine; girada de bíngia = su tretu tra sos órdines e sa làcana, sa cresura; giuali de b. = órdine de bide, de fundhos; pratza de b. = su tretu in mesu de duos órdines; bagantinu de b. = tretu lassadu chentza postu a bide, in binza, in sos oros de fora; sa b. si marrat o arat, si cratzat, s'iscràciat, si fait de pruàcia, si pudat; impalai sa b. = pònnere sa raiga a sos fundhos; ispuzonare sa b. = ismamai; b. a fichetes = a órdines; b. a cannitu = a bérgulas; b. a rabatzones = a fundhos bassos; andhare a b. pinta = in sas pigadas, andhare unu pagu de rugadis pro èssere prus pagu peleosu; faedhos nados a binza pinta = faedhos a duas caras, fartzos, itl. equìvoci Sentences si no bufo binu, sas binzas, tandho, puite seo tribballandhedhas?! ◊ cheria faedhare su mere po cras, ca mi cheria assigurare si andhaus a marrare in binza ◊ iant batiu dea is bíngias cadinos prenos de àghina ◊ is bíngias ocannu funt carriadas de àniga 2. ite mi ndh'importat? no siat chi mi che ponzat su cadhu in binza, puru!…◊ gei no mi nd'at a scicutai sa bíngia! ◊ no cherimus préigas de rujadis ne faedhos chi andhant a binza pinta (G.Fiori) Etymon ltn. vinea Translations French vigne, vignoble English vines Spanish viña Italian vigna, vignéto German Weinberg.

«« Search again