A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

vocabbularísta , nm Definition chie cuncordat o faet vocabbolàrios.

vocabbulàriu vocabbolàriu

vocàbbulu , nm Definition paràula, foedhu; contighedhu de pagos foedhos po fàere erríere Synonyms e antonyms paràgula / barzelleta Sentences giogos, bantzigatella, vocàbbulos, contos de onzi iscera fint su recreu de sos pisedhos.

vocàda , nf: bocada*, vocata Synonyms e antonyms samunognu.

vocadúra , nf: bocadura Definition móvia a fortza de un'arremu de s'incàsciu suo Synonyms e antonyms dórchida, trochidura.

vocàle, vocàli , nf, agt: bocale Definition genia de sonu chi a boghe si podet nàrrere a solu etotu e lítera de s’alfabbeto chi dhu arrapresentat: /a/, /e/, /o/, /u/, /i/. Is vocales in sardu si narant totu a manera ladina, crara, e po comente dhas podeus nàrrere arresurtant sete: naraus cun sonu sèmpere apertu o largu sa /a/, sèmpere serrau o istrintu /i/ e /u/, ma naraus /e/ e /o/ a bortas cun sonu apertu (/è/, /ò/) e a bortas serrau (/é/, /ó/); in su DitzLcs. s'apertura o serradura de sa vocale est marcada sèmpere in su lemma de s'órdine alfabbéticu (ue s’acentu gràficu est postu po inditare siat sa vocale tónica e siat s’apertura / `/ o serradura /´/ sua), cosa chi in s’impreu de sa limba (variantes, ispiegatzione, sinónimos, fràsias) est marcada (e sèmpere in manera precisa) solu dónnia borta chi s’acentu tónicu no arresurtat in sa de duas vocales dae s’úrtima (régula de s’acentu gràficu mai in postu duos: ajó, arrú, trocidí!, làcana, trèmene/trèmini, còcoro, abbàssialu!, abbóghinalu!) e in foedhos in totu oguales foras s’apertura de una matessi vocale (es. sceti/scèti, Deu/dèu, innoi/innòi, beni/bèni, oru/òru, chi narant totu significaos diferentes) inue sa vocale tónica iat a pàrrere foras de sa régula de sa metafonesi (e in pràtiga solu in su foedhu chi faet sa tónica aperta e po cussu s'acentu gràficu est solu cussu de vocale aperta / `/). Su foedhu s’impreat fintzes coment’e agt. 2. sonu vocale Translations French voyelle, vocal English vowel Spanish vocal Italian vocale German Vokal.

vocàre , vrb: bocare*, vogare Definition pigare o portare de aintru a fora, nau fintzes in su sensu de fàere a bíere (o intèndhere) Synonyms e antonyms | ctr. intrae / aciúngiri, pònnere Idioms csn: v. frutu = fai frutu (nau de is matas); vocaresindhe chin ccn. = nàrrere carchi cosa, dare a ischire, chistionare, faedhàrendhe; vocare dae su mundhu = bociri; vocàreche sos otanta, sos noranta annos = arrennèsciri a lòmpiri is otanta, is noranta annus; vocàresi a s'irgrenzu = pònneresi in buca de sa zente, fàgheresi leare a menisprésiu; vocaresiche unu disizu = catzàresi unu disizu; vocàresi barra = fàghere su barrosu, pònneresi botu Sentences sas crobbes chi ti ammentas las vocas totu, tue! ◊ vacacorru, voca sos corros! ◊ sos inzemos los vogades a fiotos, su dinari a sinza: a èssere cumpridos siat! ◊ cussa est cosa de mi che vocare dae su mundhu! 2. sa gherra no vocat frutu 3. cumpresu mi as? no ti ne voches chin nessune! ◊ non bi timiat a si ndhe vocare de cosas suas e contavat totu! 4. sos chent'annos che voches!

vocassiòne , nf: bocassione, vocatzione Definition su àere una passione, un'apentu naturale e profundhu po calecuna cosa, a bortas nau in su sensu de una tzerriada divina (es. a preide) Sentences Luxia teniat una grandu vocatzioni po sa perfetzioni evangélica Translations French vocation English vocation Spanish vocación Italian vocazióne German Berufung.

vocàta vocàda

vocatívu , agt Definition chi serbit o chi s'impreat po tzerriare, mutire.

vocatórju , nm: bocatorju* Definition logu inue si bogat pedra Synonyms e antonyms caba.

vocatziòne vocassiòne

vòche , nf: boche*, voghe Definition su sonu chi essit de buca foedhandho, nau prus che àteru de gente; foedhos chi narant tzerriandho agiutóriu o cricandho a ccn., mutindho; cosa chi narant in giru a bodheta Synonyms e antonyms abboghiada, addorojada, cérriu, grida Idioms csn: achirrare voche = gridare, abboxinai; dassare voche = bogai fama, tènniri nomenada Sentences sas voghes de sa cuscénscia no lu lassant tranchígliu ◊ s'àinu li at pistau sos pódhiches e pro su dolore mannu cudhu zòvanu at achirrau voche ◊ mamma tua at dassatu voche pro sa limba.

vòche 1 , prn: boche 1 Definition pron. de 2ˆ pers. pl. bos, vos + avb. che (a iscríere "vos che" no faet ca sa /s/ si iat a pronunciare, ma comente neune faet!).

vochinàre , vrb: abbochinare*, bochinare Definition betare tzérrios, foedhare a boghe arta meda, a boghes Synonyms e antonyms abberriare, abboigare, aboriai, atzerriai, berchidai, ingargare, iscramare, iscramorai Sentences sa gente at vochinadu pro che istudarent su fogu.

vochíre , vrb: bochí*, ochire Definition leare sa vida, fàere mòrrere Synonyms e antonyms assessenai, bochíere, mòrrere Sentences sos polcrabos no los vochei de cantu fint lanzos, no ca mi so fadhidu!

vocónzu , nm Definition su bogare o fàere essire, nau mescamente po sa manera Synonyms e antonyms bogamentu, boghera Etymon srd.

vodàle , nm: bodale* Definition unu css. númene, mescamente de persona ma fintzes de logu o de cosa, nau candho in sa presse de su chistionu (o fintzes po no pàrrere maleducaos) a unu no dhi benit a mente su númene giustu Synonyms e antonyms itadhinanta Sentences como mi ses nighelendhe sos vodales, mih: no mi l'agabbas?!

vòdha , nf: bolla*, boza Definition gana, disígiu de calecuna cosa, gana Synonyms e antonyms boluntadi, disizu, idea.

vòe , nm: boe*, foe Definition su mascu crastau de s'animale bulu, pegus mannu meda, cun is peis galigaos, cun duos corros mannos e fortes: domau e giuntu a loba cun àteru, dhu ponent a trebballare (arare, carrare); genia de màscara de carrasegare, fata de linna, cun is corros / v. taedhare = morisca essia in mesu de sa tàula (s'àtera dha bogat in is oros) Synonyms e antonyms mannone Sentences est malu a tòrchere che voe rude Surnames and Proverbs smb: Voe.