atzarxài aciarxài
atzàrxu, atzàrzu aciàrgiu
atzascírra , nf Definition segada de sbiàsciu Sentences su sulitu est un'incone de canna segau a s'atzascirra cun cuatru bucus orrotundus.
atzatzàre atatàre
atzaulài aciaulài
atzaulàre , vrb Definition bogare o fàere sa baulada, bogare abbau o salia meda Synonyms e antonyms babulare, babosinare.
atzaviài aciaviài
atzavòga , nf Definition istrinta forte cun ambas manos in su gúturu Synonyms e antonyms gangalita, ganghedha, puligada, tzoga 1
atzavogàre , vrb Definition pònnere s’atzavoga, sas ganghedhas, istrínghere cun ambas manos su gúturu de no lassare alidare e ne passare su sàmbene Synonyms e antonyms aggangae, aggangulitare.
atzecàdu , pps Definition de atzecare 2. s'inguglioneria de s'ómine atzecadu est mare chi no pienat mai ◊ cheres chi sa reina, chi est dadivosa e de bonugoro, non cherfat isbusciare su dinari, po pàrrere atzecada?
atzecàre , vrb: atzegai, atzegare Definition leare sa vista de no pòdere bíere, essire tzurpu; pèrdere sa capacidade, fintzes solu po pagu, de cumprèndhere su giustu, de bíere su chi andhat bene; immalaidare, tratare male, indebbilitare a unu, un'animale, fintzes atripare, pistare a ccn., istrupiare / atzegare unu riu, una cora = tupare Synonyms e antonyms incegai, inturpire, intzeghire, inciurpai / fadhie, irballare / irdebbilitare / istropiai Sentences Sansone benit súbbitu atzegadu, pustis cunsideradu che molente ◊ pòvera umanidade atzegada! ◊ l'at atzegadu s'ódiu ◊ custu est ciúghere chi atzecat 2. si est atzegadu in sos contos 3. su babbu est atzeghendidhu a cropus, a su fillu! ◊ custu machiori ti atzegat, ti atontat ◊ a ndi bogai sa patata a marra est perigulosu de ndi atzegai Etymon itl. accecare.
atzecàre 1 , vrb Definition nàrrere cosa, criticandho, a ingertu / si no lu fato l'atzeco = si no dhu fatzu mi ndi potzu fai assumancus un’idea Etymon itl. azzeccare.
atzechidúdine , nf Synonyms e antonyms asurímini, atzicadura, ingurdoneria, limiore, susuncúmini Sentences totue connoschiant s'atzechidúdine de cust'ómine, atacadu a su dinari e a s'interessu (N.Fadda) Etymon srd.
atzegadólzu, atzegadórzu , nm Definition tretu de un’erriu inue si tupat po apaulare s'abba a piscare o po dha trantzire a una cora Synonyms e antonyms nassàlgiu / iscansadórgiu, tenidórgiu Sentences sos pitzinnos sunt faghinne atzegadolzos po pischera, zoganne ◊ finas chena atzegadorzu in sa leada s'abba intrat in sa cora.
atzegàdu , pps, agt Definition de atzegare; chi no biet, ma prus che de is ogos est nau de sa mente chi no cumprendhet su male Synonyms e antonyms intzeghidu / alluscau Sentences de sos tres annos chi si est atzegadu, pro issu at eclissadu sole e luna 2. cun s'ànima atzegada de incantu lobrandhe fit in coro sa rejone ◊ fint atzegadas dae tantu fele ingultu ◊ bives atzegadu e no pensas chi candho pecas lu torras a incravare!
atzegadúra , nf Synonyms e antonyms atzegamentu Etymon srd.
atzegài atzecàre
atzegaméntu , nm Definition su atzegai, fintzes in su sensu de malatratare, pistare a ccn., istrupiare Synonyms e antonyms atzegadura, inturpamentu / alluscadura 2. lassa cussu atzegamentu de dha pònnede a zurare! Translations French aveuglement English blinding Spanish ceguera Italian accecaménto German Blenden.
atzegàre atzecàre