A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Abbreviations Legenda | Symbols Legend

arzébricu algébricu

arzéntu agliéntu

arzíllu , agt Synonyms e antonyms allutinedhu, biàciu, briosu.

arzinína alzenína

arzòla agliòla

arzoladòre , nm Definition chie est in argiola, treulandho Synonyms e antonyms argiolaju Surnames and Proverbs prb: su acoglire su bentu candho benit est de bonu arzoladore Etymon srd.

arzolàre alzolàre

arzolàrzu argiolàju

arzolèdha argiolèdha

arzólu algiólu

àrzu , nm Synonyms e antonyms ifertura, istica Sentences de inoghe a bennarzu ne anzone e ne arzu Surnames and Proverbs smb: Artzu, Arzu.

as , art Definition in calecuna leada (unas cantu bidhas de s'Ogiasta) est art. fémina pl.: sas, is Sentences as fémminas acordatas pogiumai faent su sennore cante as erricas ◊ fut a torraremus as dies infatu ◊ ist orrutu chin as manus in busaca.

àsa , nf Definition genia de màniga crutza a ue si aferrat un’istrégiu (padedha, sartàina, cadhàrgiu, broca, brúnia, umpuale, tatzone, e àteru): est sèmpere crutza e a bortas est apenas unu bichighedhu de pigare cun sa punta de is pódhighes, a bortas a bisura de lóriga manna, a bortas andhat de una parte a s’àtera contrària de s’oru de s'istrégiu / min. asedha Synonyms e antonyms brotzuitu, oriciola, manècia, mànica / annunta, créschida Idioms csn: leare isterzu a. apare = pigaidhu in duus, unu a un'asa, s'àteru a s'àtera; pònnere s'a. a una chistione, a unu contu = aciúngiri cosas chi no funt, nàrriri prus de su chi est Sentences sa padedha, sa broca, su labiolu sunt isterzos a duas asas ◊ sa sartàina, sa murghiola, s'umpedhu, s'umpuale sunt a un'asa 2. cudhu ti at contadu sa chistione de una manera e tue li as postu s'asa! Etymon ltn. ansa Translations French anse English handle Spanish asa Italian ansa German Henkel.

asabbíschi! , iscl Definition as a bí(dere) chi!… = genia de ameletzu Sentences asabbischi che la pagas, si ti tenzo! ◊ asabbischi!…

asaminài , vrb: azaminare, azaminai, esaminai*, isaminare Definition fàere s’esàminu, imbistigare, osservare po averguare coment’est una cosa, ite ischit unu Synonyms e antonyms iscodrignare.

asàminu , nm: azàminu, esàmene*, isàminu Definition su fàere dimandhas o una prova a unu po bíere si ischit cosa (mescamente si at istudiau), fàere anàlisi po connòschere una maladia, su averguare comente funt is cosas Synonyms e antonyms perrogu / anàlisi.

asàre , vrb Definition pònnere is asas a un'istrégiu Synonyms e antonyms | ctr. isasare 2. est una broca asada Etymon srd.

ascaítzu , nm Definition matzu de fenu po allúere fogu Synonyms e antonyms iscabitu Etymon ltn. *escaiciu.

ascalamàda , nf Definition su si ascalamare Synonyms e antonyms pospore Etymon srd. Translations French ferveur English fervour Spanish enfervorizamiento, entusiasmo Italian infervoraménto German Eifer.

ascalamàre , vrb rfl Definition su si pigare múngia, acalamamentu po calecuna cosa Synonyms e antonyms abborborare, incalamare Etymon itl.t scalmarsi.