A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

arsenàle , nm Definition magasinu, logu inue chistint is armas, is armamentos Sentences imbóida sos peus arsenales chi de armas de fogu sunt pienos! (F.Paba) Translations French arsenal English arsenal Spanish arsenal Italian arsenale German Arsenal.

arsénicu , nm Definition elementu chímicu de símbulu As, númeru atómicu 33, pesu atómicu 74,91: est velenosu meda Translations French arsenic English arsenic Spanish arsénico Italian arsènico German Arsen.

artàna altàna

artanadúra , nf Definition su artanare, tostore de su fritu Synonyms e antonyms ammarmuramentu, ateterigamentu, sfritoru Etymon srd.

artanàe, artanài, artanàre , vrb: artzanai Definition acadassare, igragalare de su fàmine, de su fritu, firmare sa créschia, guastare / anzone artanadu = làngiu, chi no portat grassu in is errigos, curpiu, pagu sanu Synonyms e antonyms allartzanai, calamai, allebigiare Etymon srd.

artanàu , pps, agt Definition de artanare; chi est igragalau, atzirbisonau de s'asciutore, segundhu ite fintzes bremigosu Synonyms e antonyms acalabiau, allacanau | ctr. friscu 2. est artanau che figumurisca Translations French flétri English wrinkled Spanish marchito, ajado Italian avvizzito German verwelkt.

artanèdha , nf Definition frutuàriu abbadherigadu, intostau, atzirbisonau, figumorisca igragalada, cosa pitica metzana Etymon srd.

artaràe, artaràre alterài

artàre, artàri altàre

artària altària

artarítu altarítu

àrte àlte

àrte 1 , nf: arti 1, artu 1 Definition tretu de sa carena ue faent giogu duos arremos o diferentes partes de unu matessi arremu Synonyms e antonyms aciuntura, annaghidura, annantura, annodricadorju, annuadórgiu, innodricadorju, innoigadórgiu, nigradroxu Sentences zughet sas artes acadhadas, incuadhigadas ◊ cussus aderessant is néscias e torrant a postu is artis ◊ portàt sa carri istraciada e dogn'arti ispollada!◊ dhi ant arrogau artis e venas Scientific Terminology crn Etymon ltn. artus Translations French articulation English articulation Spanish articulación Italian articolazióne German Gelenk.

artefàghere , vrb Definition fàere cun arte ma nau in su sensu de fàere cosas de papare o bufare ponendho o aciunghendho sustàntzias fabbricadas, cun ingannu puru Translations French altérer, falsifier English to adulterate Spanish adulterar Italian adulterare German verfälschen.

artefàtu , pps, agt Definition de artefàghere Synonyms e antonyms fatíciu, fatiscu | ctr. naturale.

artefítzius , nm pl: artifítzius Definition fogos artificiales; fintzes ispediente, imbentu Sentences a su dimóniu dhi essint de buca cicidhas de fogu chi parint artifítzius.

artèra , nf Definition genia de gànciu ue s’intrant is aperturas a manera de pòdere fàere giogu, girare aperindho o serrandho; trempas de monte puru? Synonyms e antonyms àncara, càncara 1, cancarile, croco, frontissa, grafale, ispicone, pullícia 2. tra arteras arestes, chin su corale innu de sos sonazos s'impudhile saluto Etymon srd. Translations French gond English hinge Spanish gozne Italian càrdine German Angel.

arteràre alteriàre

arteràu , pps, agt: arteriadu Definition de arterare Synonyms e antonyms agghejadu, altaradu, arrennegadu, inchietu, infrascau.

artéri , nm Definition chie tenet arte meda, a tales de imbentare e fàere cosas noas; chie tenet un’arte, ischit fàere bene unu trebballu Synonyms e antonyms altigianu, artista Sentences semus regollendhe sas pinturas de sos mezus arteris Etymon srd.