Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

confúndhere, confúndiri , vrb: cufúndhere, cunfundi, cunfúndiri Definitzione pigare o crèdere una cosa po un'àtera, fàere ibballiare / pps. cunfúndiu, cufusu Sinònimos e contràrios aforrotulare, fadhie, imbrabugliare, imprabastulai | ctr. distínghere, scunfúndiri Frases ista mudu ca so contendhe, chi mi as fatu cufúndhere! ◊ l'apo cufusu: no mi so abbizadu chi fint diferentes Tradutziones Frantzesu confondre Ingresu to confuse Ispagnolu confundir Italianu confóndere, disorientare Tedescu verwirren.

disorientàre , vrb Definitzione pèrdere o fàere pèrdere s'orientamentu, is puntos 'cardinales' o necessàrios po su valore chi tenent, de no si connòschere prus inue est, unu, in logu chi no connoschet bene, o de no cumprèndhere in calecuna cosa o chistione introbicada Sinònimos e contràrios scioncai 2. un'iscola istranza nos at disorientadu a su puntu chi tenimus dúbbiu mannu de chie e ite semus Tradutziones Frantzesu désorienter Ingresu to disorient Ispagnolu desorientar Italianu disorientare Tedescu desorientieren, verwirren.

intrebedhài , vrb: introbedhai Definitzione nau de cosa, de chistione, èssere o essire totu troboia, betada apare, difícile, mala a iscapiare o a cumprèndhere / i. sa língua = cufúndheresi faedhendhe, agatare difítzile a faedhare Sinònimos e contràrios atrepillai, atrobodhare, atrobutzare, imbogiare, imbrabugliare, trabojare, trebedhai, trobodhicai Frases sa chistioni est cumentzendi a s'introbedhai ◊ cussu s'intrebedhat fuedhendu ◊ fostei si nci est ammisturau e at introbedhau sa cosa ◊ mancu mali, a vostè no dh'introbedhat sa língua! ◊ cun custus dícius… issu est circandho de introbedhai totu is chistiones! 2. seu intrau in s'àcua e in cambas s'est intrebedhau unu cantu de erba de mari Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu brouiller Ingresu to tangle up Ispagnolu enredar Italianu ingarbugliare Tedescu verwirren.

istrumbullài , vrb Definitzione pònnere trumbullu, avolotu, pentzamentu, fàere pentzare Sinònimos e contràrios istrevuzire, sciambullai, strumbuligai Frases dógnia borta m'istrumbullat su coru, candu dh'intendu, cussa pipia! ◊ Gesús dh'iat fatu fissu una castiada: Simoni si fiat inténdiu istrumbullendi cun sa violéntzia de una temporada ◊ nara, ma mi bois istrumbullai is figaus?!◊ de seguru est cussa canciofa de sa cena chi mi at istrumbullau s'istògumu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bouleverser Ingresu to disturb Ispagnolu trastornar Italianu sconvòlgere, turbare Tedescu erschüttern, verwirren.

pilisàe, pilisàre , vrb: pilissai, pilissare, pilisciare, pilixai, pilusare Definitzione murigare a pilisu, murigare de mala manera, pònnere a tréulu, in avolotu, istare a su crica crica murigandho e betandho apare totu; nau de persona, pònnere pilisu, in pentzamentu, fàere pèrdere sa trancullidade / pilisàresi a unu = pigare a boghes male arrennegaos Sinònimos e contràrios chiriolare, istriulare, moricare, trogomingiai, trumbugliai | ctr. assebiai Frases at preparau sos pilisos pro pilisare su late cracau de fàchere a casu ◊ su mare est totu pilisau dae su bentu ◊ a iscutinare s'olia a mazadorza pilisat sas àrbures a tropu ◊ a s'istribitu sa robba si pilisat e si fachet a unu bubburustu ◊ ite nachi li pilisas a cussu minestrone: est bonu totu su chi bi est! ◊ si pilisat su re assirianu contr'a sos fizos de Gerusalè ◊ su bentu forte at pilisadu sas àrbures e ndhe lis at betadu foza e frutu ◊ sos carabbineris ant pilusadu totue a fine a fine, ponindhe totu a bórtulu 2. fit pilisada dae su nannicadorju de su cabadhu ◊ po su chi mi abarrat de campai no ndi balit sa pena de mi pilisai meda meda! ◊ fia cuntenta fintzas chi no ses ghirau tue a mi pilisare sa conca! ◊ bi at àteras gherras chi pilisant s'esisténtzia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mélanger, bouleverser, troubler Ingresu to mix, to upset Ispagnolu mezclar, remover, revolver Italianu mescolare, sconvòlgere, turbare Tedescu vermengen, durcheinanderbringen, durcheinanderwerfen, verwirren.

stramudíri , vrb: istramudire* Definitzione cambiare colore in cara po arrennegu, assíchidu, ispantu Sinònimos e contràrios incerai, irgrisire, stramudiai Tradutziones Frantzesu se troubler Ingresu to get upset Ispagnolu demudarse Italianu turbarsi Tedescu sich beunruhigen, sich verwirren.

surrulài , vrb: surrullai Sinònimos e contràrios mòere, salargiare, trambuscare, trumbugliai Frases andu anch'est Arrosica a mi dha surrullai bèni bèni: oi dhi cantu s'alleluja! ◊ custus óminis funt surrullendi sa citadi ◊ nadendu surrullat s'àcua prus a lestru ◊ surrulit is brebeis! ◊ at agatau totu su logu infoxau e surrulau Tradutziones Frantzesu troubler, bouleverser Ingresu to shake Ispagnolu agitar, revolver Italianu agitare, sconvòlgere Tedescu erregen, verwirren.

trambuliàre , vrb Definitzione pònnere trambúliu, in trambúliu, in pidinu, pentzamentu, fàere a pentzare fintzes cun ispantu, meravíglia, coment'e timendho Sinònimos e contràrios isculiertare, trumbugliai Frases limba faltza infernale trambúliat sa rejone! (A.Isoni)◊ resteit cun s'ànimu trambuliadu meda e no ischiat su de nàrrere Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu déconcerter Ingresu to disconcert Ispagnolu trastornar Italianu sconcertare Tedescu verwirren.