Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

arrèghere , vrb: arrei, arrèiri, arrere, arreri, rèere Definitzione abbarrare firmos, sentza de andhare; si narat de vasu chi no est istampau ne tzacau chi mantenet su chi si betat aintru; rfl. su si lassare cosa angena; in cobertantza, aguantare is segretos; abbarrare a sa rea, prantaos, istrantagiaos / pps. arrésiu, arréssiu 1, arressu, arretu 1 Sinònimos e contràrios abèschere, afrimai, aguantai, arrancare, arreare, arrèschere, arressare, obèschere, rèere / arrègere | ctr. andai, sfàiri Maneras de nàrrere csn: abba arressa = apojada, frimma (e pro cussu mala puru); arrèiri unu secretu = muntènnere su segretu Frases líbbera zente poética in s'amore in su bisonzu arressa, istrinta in su dolore (A.Casula)◊ si est arressu pro sempre su coro sou ◊ no est ne andhendhe e ne arressu ◊ si arreet un'iscuta iscultendhe ◊ in caminu imbenit a unu connoschente, l'arreghet e li nat cosa 2. custu pitzeri no arreit àcua ◊ dèu pratzu, dèu leu, su chi bollu mi arreu ◊ a tui no fait a ti contai cosa ca no arreis nudha! 3. no mi sumbullit meda, gopai, ca no mi arreu in cambas de s'istrachímini! ◊ fiat aici istancu chi no si arreiat in peis ◊ addaghi su muntone est mannu meda no si arrèt Ètimu ltn. regere Tradutziones Frantzesu soutenir, supporter Ingresu to support Ispagnolu parar, tenerse Italianu fermare, fermarsi, règgere, règgersi in pièdi Tedescu anhalten, stehenbleiben, halten, sich aufrecht halten.

arremadiài , vrb: arremmadiare, arromadiai, arromadiare Definitzione pigare o ingòllere rema, arremadiu Sinònimos e contràrios acatarrare, arrasfriai, arremare, arrumai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'enrhumer Ingresu to get cold Ispagnolu resfriarse, constiparse Italianu infreddarsi Tedescu sich erkälten.

arremàre , vrb Definitzione ingòllere rema, arremadiu Sinònimos e contràrios acatarrare, arrasfriai, arremadiai, arrumai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu attraper la rhinite Ingresu to catch rhinitis Ispagnolu coger la rinitis Italianu prèndere la rinite Tedescu sich die Rhinitis holen.

arrepicài 2, arrepicàre , vrb rfl: repicare Definitzione su si pònnere bene de bestimentu, cuncordare cun arrepicus Sinònimos e contràrios allaputzai, impompitare Frases ma càstia comenti si arrepicat custa bècia! ◊ est totu bèni arrepicau, oi Ètimu spn. repicarse Tradutziones Frantzesu se pomponner Ingresu to wear frills, to dress elegantly Ispagnolu acicalarse Italianu ornarsi di frónzoli, vestire con eleganza Tedescu sich mit Flitterwerk schmücken, sich mit Eleganz kleiden.

arresurtài, arresurtàre , vrb: arrisultai, erresultare, resultai* Definitzione àere un’arresurtau, su chi essit o chi si ndhe bogat de calecuna cosa chi si faet, de su chi si cricat de ischire; diventare calecuna cosa; bínchere una dificurtade e lòmpere a un'iscopu Sinònimos e contràrios essire, resèssere Frases tiu Perantoni si bistiat de màscara e ndi arresurtàt ca fiat arriri prus de is àtaras màscaras ◊ de s'iscritura sagrada arresurtat chi Elias fiat unu campioni po su nòmini de su Segnori 2. Deus bollat chi s'inciascu arresurtit beridadi! 3. Pitanu iat apretau s'arretore po che arresurtare a dhi lassare su cuadhu ◊ nemos ch'est arresurtau a calare a fundhu Tradutziones Frantzesu résulter Ingresu to result Ispagnolu resultar Italianu risultare Tedescu sich ergeben.

arretolàre , vrb Definitzione fàere a retolu, a chedha, essire in medas Sinònimos e contràrios abbudronare, acedhae, afollare, apubulare, atropare, atrumare, atutinare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu assembler, rassembler Ingresu to join up Ispagnolu juntarse Italianu unirsi, aggrupparsi Tedescu sich sammeln.

arrostài , vrb Definitzione fàere friscura a ventàgliu Sinònimos e contràrios afantallai, bentallare Ètimu itl.t arrostare Tradutziones Frantzesu s'éventer Ingresu to fan Ispagnolu abanicar Italianu ventagliare Tedescu sich fächeln.

arrullài , vrb: orrullai Definitzione anedhare is pilos Sinònimos e contràrios allorichitare, anedhai, eritzare, frisai, incincinnare, riciulare Frases is pilus de seda chi no ti apu arrullau furiant luxentis de isperas e no portalis serraus! (A.C.Serra) Ètimu ctl. rullar Tradutziones Frantzesu friser Ingresu to curl Ispagnolu rizar, ensortijar Italianu arricciare i capélli Tedescu sich das Haar kräuseln.

artzisàre , vrb Definitzione su si arrennegare, su si ofèndhere Sinònimos e contràrios alvurare, inchietae Frases issu, solu a intèndhere cussu zistru, artzisau si est deretu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se mettre en colère, se fâcher Ingresu to lose one's temper Ispagnolu enfadarse Italianu inalberarsi Tedescu sich aufbäumen.

assacarràre , vrb Definitzione carragiare bene de o cun ccn. cosa, nau fintzes in su sensu de pònnere apitzu o carrigare calecuna cosa a tropu Sinònimos e contràrios acarragiai, aciocai, acuguzare, assacarronare, cratzai / fizire | ctr. iscarragiare Frases sa fàuna assacarrat e caentat ◊ assacarrada de lana dormis a sonnu isoltu (Z.Deriu)◊ preparesint una chea, che ponzesint sa morta e l'assacarresint de terra ◊ badhes e montígios si sunt assacarrendhe d'erva ◊ chi s'abba de su batizu l'assacarret de lughe! 2. malannu chi los assacarret! ◊ malasorte chi lis assacarret sos ossos! ◊ puite dh'azis assacarrada de sale cust'insalada?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se couvrir davantage Ingresu to cover oneself warmly (up) Ispagnolu cubrir, cubrirse bien Italianu coprire, coprirsi mólto Tedescu bedecken, sich gut anziehen.

assebiài , vrb: assegliai, asseliai, asseliare, asselliai, assiliare, seliare Definitzione istare in asséliu, abbarrare sérios, firmos, trancuillos; fàere istare in pàusu, pònnere apostu, aconciare, fintzes cuncordare, andhare de acórdiu Sinònimos e contràrios abbacai, abblandai, abbonantzai, apachiare, apasaogare, assedhentae, assentulae, asselenare, assuermai, assussegai, illebiare / aconciare, mezorare / allichidie, assantai, remonire | ctr. atrepillai, incidai, suguzare Maneras de nàrrere csn: asseliaresindhe, de una cosa = lassaidha stai chentza dha circai prus; asseliai su fogu = acontzare su fogu; asseliare su sonnu = passai su sonnu Frases seu artziendi e carendi in su letu sentza de pori assegliai ◊ cussa próida no at asseliadu mancu su brúere ◊ andandu andandu su biaxi si est asseliau ◊ su pipiu poita no dh'assélias? ◊ asséliadi in domo, no andhes a ziru! ◊ si s'asséliat su bentu fait a intzurfuai ◊ de su dolore no bi apo asseliadu, istanote! ◊ giovanedha, pensa de ti assebiai, lah ca dhus prangis cussus fastígius!◊ fit a boghes ma za l'apo fatu asseliare 2. soi asseliandu cosa in sa mesa ◊ lassadha fai, ca est asseliandu s'aposentu! 3. cun totu cussu dinai s'iat asseliau sa domu ◊ chi imbucat dinai, su predi podit asseliai sa crobetura de crésia ◊ nci ammancat peti chi si abbrugit su pràngiu po asseliai is cosas!… 4. no mi ndhe assélio: lu chirco fintzas chi l'agato! ◊ tue za no ti ndhe assélias chentza fàghere su dovere! ◊ sa zente si ndh'est asseliada de protestare 5. circais de mi bociri poita is fuedhus mius no assélliant, cun bosatrus (Ev)◊ chi assellit a intru de issus totu su prexu miu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu apaiser Ingresu to appease Ispagnolu aquietar, calmar Italianu acquietare, calmarsi, tranquillizzare, sedare Tedescu beruhigen, sich beruhigen, lindern.

assemidàre , vrb Definitzione su si pònnere o istare in calecunu logu Sinònimos e contràrios acussolzare, aposentae Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'établir Ingresu to settle Ispagnolu establecerse Italianu stanziarsi Tedescu sich niederlassen.

asseriài, asseriàre , vrb Definitzione abbrandhare unu movimentu; nau de ccn., su si fàere sériu, serionzu, acabadu, pentzamentosu, tristu; fàere a mancu, arrisparmiare de fàere calecuna cosa Sinònimos e contràrios abbacai, abblandai, abbonantzai, apachiare, apasaogare, assebiai, asselenare, assussegai / asseriatzare, seriari | ctr. agegherai, salarzare, seguzare / allegrare Frases s'arriu surrungiosu si est asseriau ◊ fit una rundhinedha, ma como si est asseriada abberu ◊ sos canes si sunt asseriaos ◊ candho at intesu gai, s’aira sua contra a issu si est asseriada 2. fit unu pitzinnu asseriadu impresse, chena risos ◊ arrispundendi, cuss'ómini brullanu si fiat asseriau 3. biadu a chie assériat, assumancu a betzu! 4. assériadi, asséria, de ti cojare: sa vida est menzus bajana! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se calmer, devenir sérieux Ingresu to calm down, to become sad Ispagnolu calmarse, entristecerse Italianu calmarsi, rattristarsi Tedescu sich beruhigen, traurig werden.

assudhíre , vrb: sudhire* Definitzione àere sudhos, arreolos, pentzamentos, impudu Sinònimos e contràrios acimbellai, apinnicare, insudhire, apistichinzare Frases de me prus no ti assudhes! Tradutziones Frantzesu se préoccuper Ingresu to worry Ispagnolu preocuparse Italianu preoccuparsi, impensierirsi Tedescu sich Sorge machen.

atacài 1 , vrb rfl: atacare 1, atacari Definitzione pònnere a manera de no si bíere, istare apartaos / giogai a ataca ataca = a cuare, a su cua cua; annare a s'ataca ataca = a s’atrega atrega, cua cua Sinònimos e contràrios abbuare, aclisare, acuae, apatai, atrabentare, atrapare, atupare, cuerrai, frànghere, impertusare, intanae, intupai, intuvedhare, intuzare, istichire, istugiai, tudai Frases bi at tantos logos de atacare ◊ dhui fut unu iscusórgiu atacau in d-unu cungiau: un'ómini dh'agatat e dh'atacat un'atra borta ◊ su caboni at biu unu margiani atacau, prontu po dh'aciapai ◊ po no dhus biri si funt atacaus apalas de una mata Tradutziones Frantzesu se cacher Ingresu to hide (oneself) Ispagnolu esconderse Italianu nascóndersi Tedescu sich verstecken.

atanài , vrb: atanare 1 Definitzione intrare, cuare in sa tana Sinònimos e contràrios abbuare, abbusare, acuae, ammacionai, ammagare, atupare, cuerrai, impercusinare, incalancare, infoxinae, intanae, intupai, intuvedhare, istichire, tudai Frases in cussu arruaxu si atanant is margianis ◊ su mergiani si est atanau atesu de sa genti 2. candu s'ant cracau a bombas fuaus atanaus in d-una forada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se terrer, se cloîtrer Ingresu to go back to one's den Ispagnolu esconderse en una guarida Italianu rintanarsi Tedescu sich verkriechen.

atatamacàre , vrb Definitzione papare manna, de si tzatzare bene Sinònimos e contràrios abbentrare, abbidhiai, abbiscarzare, abbrentosicare, abbudagare, abbuzare, afraschedhare, , imbrentai, sgagliubbai tèrghere Frases cussos sunt cumandhandhe e atatamacàndhesi, manicandhe a bàtoro barras, a brente prena e a concale bódiu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se rassasier Ingresu to satisfy one's appetite Ispagnolu saciarse Italianu saziarsi Tedescu sich satt essen.

atatàre , vrb: atzatzare, sassai, tatare* Definitzione papare, bufare, fintzes a èssere prenos, fintzes a si ndhe bogare su fàmene, su sidi, su disígiu Sinònimos e contràrios abbentrare, assevare, atzibbare, colloviare, ingomare, isciusciare 1, mascare, tèrghere, tesciare Frases unu matzone in chirca de si atatare fit mirendhe unu bérgulu de ua ◊ isolve sos presorzos, no ti atates de promissas anzenas! ◊ "Deo su mere meu no l’ofenno", narat su cane, "ca si mi mancat issu no mi atato" Tradutziones Frantzesu rassasier Ingresu to satiate Ispagnolu saciar, hartar Italianu saziare Tedescu sich satt essen.

atepònnere , vrb Definitzione su si pònnere o andhare contras a un'àteru Sinònimos e contràrios apònnere Frases a su pitzinnu lu cheriant giamare cun su númene de su babbu, ma sa mama si est ateposta Tradutziones Frantzesu opposer, s'opposer Ingresu to oppose Ispagnolu oponer Italianu oppórre, oppórsi Tedescu entgegenstellen, sich widersetzen.

atostonàre , vrb Definitzione coment’e fàere su tostau, arrempellu, pruschetotu nau candho unu tirat agoa e no faet su chi depet Sinònimos e contràrios acolconare, acorochinare Frases su sero atostonat a si che corcare: su manzanu atostonat a si ndhe pesare! ◊ ti l'apo nadu tantas bias, a fàghere cussa cosa, ma as atostonadu e no l'as fata! 2. s'intendhet sa boghe afrigida e atostonada de su babbu pro sa fiza morta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hésiter, s'attarder Ingresu to loiter Ispagnolu demorarse Italianu indugiare, attardarsi Tedescu sich aufhalten.

«« Torra a chircare