Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

feurrèdha , nf: fiurredha Definitzione feruledha de àinu, de casu, una calidade de feurra; su matessi númene dhu narant fintzes a su lauguadhinu o cicuta feurredha Sinònimos e contràrios ciciriopis, ferulagasari, feruledhagàsina, feurrabburda, fraudha / bidhuri Terminologia iscientìfica rba, Thapsia garganica Tradutziones Frantzesu thapsia Ingresu thapsia Ispagnolu tapsia Italianu tàpsia Tedescu eine Steckenkrautsorte.

flúsia , nf: frúsia Definitzione genia de matighedha Terminologia iscientìfica mt, Fuchsia coccinea Tradutziones Frantzesu fuchsia Ingresu fuchsia Ispagnolu fucsia Italianu fùcsia Tedescu eine Fuchsiesorte.

focàle , nm: fogale, fogali Definitzione genia de maladia chi leat a is gràndhulas a is procos e faet a ufradura e tupamentu a su gúturu Sinònimos e contràrios focone 1, guturones, ischinéntzia Frases anchi dhu pighit su fogali a chini mi at fatu arrui! ◊ sos porcos moriant de fogale Terminologia iscientìfica mld. Ètimu ltn. focale Tradutziones Frantzesu angine, adénite épidémique qui frappe les cochons Ingresu angina, swine adenitis Ispagnolu angina Italianu angina, adenite epidèmica suina Tedescu eine Drüsenentzündungssorte.

fostinàcia , nf: frustinaca, frustinaga, fustinaga, fustinàglia Definitzione sa calidade areste de sa pistinaga Sinònimos e contràrios aligalzagàmpina, pastinaca, pestianga, pinnoi, pubusone Frases birduras de papare: beda, isparau, frenugu, àpiu, caulitu, porru, ambularza, cardu, tzicória, nafrutza, ortigada, fustinaga e ateras Terminologia iscientìfica rba, Daucus carota Ètimu ltn. pastinaca + fuste Tradutziones Frantzesu carotte fourragère Ingresu carrot Ispagnolu zanahoria silvestre Italianu caròta selvàtica Tedescu eine Möhresorte.

frabbaínzu , nm: fraggavinu, frambainzu, frateggavinu Definitzione genia de pigionedhu Sinònimos e contràrios barbarrúbia, brinchidhi, brinci, chilisi, cridhi, dhodhi, iscalzurúgiu, petiruju, princiotu, tintillu, tradhera, tzichi Frases paret deris, de candho chircaimus nidos de sorighedhas e frambainzos! Terminologia iscientìfica pzn, erithacus rubecula sardus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rouge-gorge Ingresu robin Ispagnolu petirrojo Italianu pettirósso Tedescu eine Rotkehlchensorte.

francusína 2 , nf Definitzione fintzes barràluga a f. o cocóide farrancudu: animaledhu de mare, croxiu e totu farrancas (deghe), chi si nche istichit e istat po difesa aintru de unu tzintzigorredhu buidu Sinònimos e contràrios peada 1 Terminologia iscientìfica crx, paguristes oculatus, clibanarius misanthropus, diogenes pugilator Tradutziones Frantzesu pagure, Bernard-l'hermite Ingresu hermit-crab Ispagnolu ermitaño Italianu paguro bernardo Tedescu eine Einsiedlerkrebssorte.

frobbàdu , nm Definitzione una calidade de àghina bianca, e de binu, chi assimbígiat a su nuragus Tradutziones Frantzesu raisin "torbato" Ingresu kind of white grapes Ispagnolu cepa de uva blanca y el vino que da Italianu torbato Tedescu eine sardische Wein sorte (trauben).

froníca , nf: froninca, frorinca Definitzione genia de erba a cambos longos chi faet unu frore asulu craru Sinònimos e contràrios brunica, proinca / ttrs. giàmpana Frases in is notes de luna prena bodhiat su lodhorasi, sa navrighedha, sa trafodha, sa frorinca e àteras erbas chi no naiat a nessunu (E.Madeddu) Terminologia iscientìfica rba, Vinca difformis Ètimu ltn. pervinca + frore Tradutziones Frantzesu pervenche Ingresu periwinkle Ispagnolu alcandórea, pervinca Italianu pervinca Tedescu eine Immergrünsorte.

fruferàrzu , nm: frufurarzu, fuferazu, fufuraju, fulferalzu, furferalzu, furferarzu, furfularju, furfuraju, furfurarju, furfurarzu, fusferarzu Definitzione puzone trinu, de turra, de palatu, pigione múrinu o murinatzu, connotu meda ca faet meda su niu fintzes in is teuladas (e fintzes in is matas) Sinònimos e contràrios afuràrgiu, bidhisone, brufulàgiu, craculeu, crucúciu, frufurinu, fúrfure 1, mamegherisi, muntonarjari, murinàgiu, pibischirra, poforinu, trinedha, tziria Frases narant chi sunt andhendhe a catza russa e isparant a sos furferarzos! ◊ su cànticu tou est unu píliu de furfularju pérdiu in d-una temporada mala ◊ duos fufurajos ant carratu lana pro fàchere su nidu 2. est allegru che furferalzu Sambenados e Provèrbios prb: fulferalzu in gianna temporada manna Terminologia iscientìfica pzn, passer hispaniolensis, p. montanus Ètimu ltn. furfurareus Tradutziones Frantzesu moineau Ingresu sparrow Ispagnolu gorrión Italianu pàssero Tedescu eine Sperlingssorte, Feldsperling, Feldspatz.

frufurínu , nm: fulferinu, fulfurinu, furfurinu Definitzione s’arratza sarda de su puzone trinu, de turra, de palatu, pigione múrinu o murinatzu; in cobertantza nau de ccn., feminari (furfurinu, paga vida!) Sinònimos e contràrios afuràrgiu, brufulàgiu, craculeu, crucúciu, fruferarzu, mamegherisi, muntonarjari, murinàgiu, pibischirra, poforinu, trinedha, tziria Frases sos furfurinos pienant un'àrvere manna de alas e de càntigos ◊ sos furfurinos si mànigant su laorzu ◊ e finidemindhela, o fulfurinos, custu ciulamentu! ◊ sos fulferinos chirchendhe asséliu punnant a trumadas a sa solzaga Terminologia iscientìfica pzn, passer hispaniolensis, p. montanus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu moineau Ingresu sparrow Ispagnolu gorrión moruno, gorrión molinero Italianu pàssera sarda Tedescu eine Sperlingssorte, Feldsperling, Feldspatz.

fruschiajòlos , nm pl Definitzione una genia de erba chi narant puru origa de para Sinònimos e contràrios niedhunuraghe Terminologia iscientìfica rba, Silene latifolia ssp. alba Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lychnis Ingresu campion Ispagnolu planta del género lychnis Italianu lìcnide Tedescu eine Lichtnelkesorte.

fundhuràssu , nm Definitzione duas calidades de erba: a) erba de porcus, erba o latuca porchina, b) limba, língua e fintzes origa de cani Sinònimos e contràrios limbuda 1, lolloiosa / nughenughe 1 Terminologia iscientìfica rba, Echium plantagineum, Cynoglossum creticum Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu langue-de-bœuf, cynoglosse Ingresu dog's tongue Ispagnolu viborera, lengua de perro Italianu lìngua bovina, cinoglòsso Tedescu eine Natterkopfsorte (Echium), eine Hundszungesorte (Cynoglossum).

gàlu , nm Definitzione genia de erba, chi benit de s'Àsia e de s'Àfrica, bona fintzes a meighina: faet unu truncu de calecunu metro Sinònimos e contràrios carrúciu, sebada Terminologia iscientìfica rba, Aloe vera Ètimu mls. garo Tradutziones Frantzesu aloès Ingresu aloe Ispagnolu áloe Italianu àloe Tedescu eine Aloesorte.

ganghilédhu , nm Definitzione genia de arretza coment’e sacu, po piscare Sinònimos e contràrios arraciallu, arretza, filau, óbiga Ètimu ctl. gánguil Tradutziones Frantzesu guideau (pêche) Ingresu kind of fishing net Ispagnolu red para pescar Italianu àngamo Tedescu eine Art Reuse.

gató, gatòe , nm: ghitou Definitzione druche fatu cun méndhula e mele cotos impare a mórigu a mórigu, àrridu candho ifridat Sinònimos e contràrios cartò, catone Frases mamma mi at fatu unu gatoe mannu po sa festa Terminologia iscientìfica drc Ètimu itl. gattò Tradutziones Frantzesu gâteau à base d'amandes et du miel Ingresu sweet stuffed with almonds Ispagnolu dulce con miel y almendras Italianu croccante (alle màndorle, alle nocciòle) Tedescu eine Art Mandelkrokant.

gioríca , nf: (sa g. = saxoríca) Definitzione una calidade pitica de sàlvia de campu Sinònimos e contràrios lucajabitica, salviedha Terminologia iscientìfica rba, Salvia verbenaca Tradutziones Frantzesu sauge verveine, variété de sauge Ingresu wild sage Ispagnolu gallocresta Italianu chiarèlla minóre Tedescu eine Wiesensalbeisorte.

gipòne, gipòni , nm: cipone, giupone, zibbone Definitzione genia de bestimentu grussu de su costúmene, siat de ómine o de fémina, chi si ponet deretu in pitzu de sa camisa (o ghentone) o fintzes in pitzu de totu (camisa, pala o coritu, zipone)/ giponi de soldau = letítera (Lathyrus sylvestris) Sinònimos e contràrios giacu 1 Frases apu connotu bragas e giponis fendu su ballu tundhu Terminologia iscientìfica bst Tradutziones Frantzesu corsage Ingresu bodice Ispagnolu corpiño Italianu corpétto del costume femminile Tedescu eine Mieder (oder Leibchen, oder Kamisol)sorte.

gragàllu , nm Definitzione indàtili o resorza de mare, genia de animaledhu de diferentes calidades, longu, a corgiolu tostau a duas perras, chi candho si serrat assimbígiat a una lepedha serrada / una creze de g.: mànigus de arresoja; g. de sànguni = gragallu de colore unu pagu biaitu (ensis siliqua) Sinònimos e contràrios arrasoa, gragalloni Frases anguidha cun lissa, cóciula cun gragallus Terminologia iscientìfica crx, pharus legumen, solen vagina, ensis ensis Ètimu ltn. cochlearium Tradutziones Frantzesu datte de mer Ingresu razor-clam Ispagnolu navaja Italianu cannolìcchio Tedescu eine Messerscheidesorte, eine Scheidenmuschelsorte.

grassíbile, grassíle, grassímene, grassímile , nm Definitzione genia de animaledhu, gatagreste o cane de serra, pagu prus mannu de s'annaemele (o can’e linna), a pilu in colore de castàngia, in colore de aràngiu in su gúturu e in petorras, coa longa e grussa, pilosa: unu tempus in Sardigna si ndhe agataiat medas e como ch'est agiummai ispérdiu; papat sórighes, pigiones, arresias, conillos: sa lei dhu badrat po no che dh'ispèrdere deunudotu Sinònimos e contràrios ansile, assíbile, bassili, cassí, ibbirru, ischirru, màrcia 3 Frases naschint crapitos, grassiles e mela de lidone ◊ bae, tue, cara de grassímile!◊ sont parandhe cropos po lèpores, marzanes e grassiles Terminologia iscientìfica anra, martes martes, m. m. latinorum Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu martre des pins Ingresu pine marten Ispagnolu marta Italianu màrtora comune, m. sarda Tedescu Baummarder, Edelmarder, eine Edelmardersorte.

impaperotài , vrb: impapirotare Definitzione fàere a imbodhigu, pònnere cosa imbodhigada, fata a imbodhigu Sinònimos e contràrios imbodhiai Tradutziones Frantzesu entortiller Ingresu to put in a paper bag Ispagnolu enrollar Italianu incartocciare Tedescu in eine Tüte geben.