Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
agiòne , nf: ajona,
ajone,
ajoni Definitzione
genia de lóriga de corria o de pedhe crua chi si ponet a su giuale, in mesu in mesu, po dhue fàere intrare e arrèschere sa punta de sa timona de su carru o de s'arau / furriaisí a un'ajoni = fàgheresi a unu gantzu
Sinònimos e contràrios
alasoni,
bagione 1,
cajone 1,
fatzolu 1,
giussòrgia,
sesúgia
Frases
nosu festis is ajonis cun pedhi de marxani
2.
s'espi si fúrriat a un'ajoni candu cracat, ca pungit e mússiat
Tradutziones
Frantzesu
anneau d'un joug
Ingresu
strip of leather joining the top flail to the handle
Ispagnolu
mediana,
barzón
Italianu
gombina
Tedescu
Lederriemen im Pflugbaum.
dentàle, dentàli , nf, nm, agt Definitzione
su pei de s'arau, sa parte de asuta, sa chi illascinat in terra arandho e aguantat totu s’àteru: in punta portat s'abrada, de mesania apalas is origas po crocare sa terra móvia; coment'e agt. si narat de is fonemas o sonos chi si faent in o cun is dentes (/d/: [d] e [D], /t/ [t], /z/ [ʣ], /tz/ [ʦ])
Sinònimos e contràrios
antabi,
bentale,
gentali
/
cdh. dintala
Frases
su maistu de linna mi depiat arrangiai s’isteva e su dentali de s’aràdulu
Ètimu
ltn.
dentale
Tradutziones
Frantzesu
cep,
dental
Ingresu
,
dental
Ispagnolu
dental
Italianu
tallone,
suppòrto del vòmere,
dentale
Tedescu
Pflugbaum,
dental.
sesúgia, sesúja , nf, nm: sisuja,
sisuju,
susúgia,
susuja,
susuza Definitzione
est una genia de lóriga de loru o pedhe crua chi si ponet a su giuale, in mesu in mesu, po dhue intrare sa punta de sa timona de su carru o sa canna de s'arau / pinnicare o fortzicare sa cosa, sa zente che susuja = fàere a unu gànciu, atrotigare, acancarronare
Sinònimos e contràrios
agione,
alasoni,
bagione 1,
cajone 1,
fatzolu 1,
giussòrgia
Terminologia iscientìfica
msg
Ètimu
ltn.
subjugia (lora)
Tradutziones
Frantzesu
anneau d'un joug
Ingresu
strip of leather joining the top flail to the handle
Ispagnolu
barzón
Italianu
gombina
Tedescu
Lederriemen im Pflugbaum.
timòna, timòne , nf, nm: timoni Definitzione
in is araos, genia de istanga o canna de linna, longa e forte, chi andhat de sa dentale (o isteva) fintzes a su giuale inue intrat e arreschet (in s'ajone) po pòdere tirare s'arau; (sèmpere nm.), in is naves a parte de pupa, petzu de linna ladu postu a manera de dhu pòdere mòvere po ghiare su bastimentu: sa giae de su t., inue si aferrat su t. po dhu mòvere / inciariciadroxu = s'istampu inue in sa timona s'intrat sa carícia o crabiga po arrèschere in s'ajone
Sinònimos e contràrios
aguri,
amburja,
bure
2.
at deretau su timone de sa nave a sa Sardigna
Ètimu
ltn.
*timone(m)
Tradutziones
Frantzesu
age,
gouvernail
Ingresu
rudder
Ispagnolu
timón
Italianu
timóne
Tedescu
Pflugbaum,
Ruder.