afínu , nm Definitzione genia de fàmene, de apititu forte, ma fintzes una genia de suferéntzia de s'ànimu, pistighíngiu, pentzamentu Sinònimos e contràrios afinamentu, fàmene, francusina, isaminamentu, issilicamentu, sfinighimentu / angultia, annógiu, congòscia Frases m'intendu afinu: pigheus unu buconi! ◊ pràngius de lissa e anguidha arrustia chi solu a nci pensai benit s'afinu! (L.Cocco)◊ s'ora est intardendisí e cumentzaus a tenni afinu ◊ si fuiant cun s'afinu in su gúturu 2. un'afinu, unu prantu benit de tantu in tantu ◊ intzandus totu s'afinu si tramudat in d-unu gosu ◊ est in afinu prangendi su maridu mortu ◊ sas féminas biviant in poesia finas sos afinos de fitianu (P.Tzilla) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu langueur Ingresu languor Ispagnolu apetito Italianu languóre Tedescu Schwäche, Gefühl der Leere im Magen.

bodiòre , nm: boidore Definitzione su èssere buidu e, nau de gente, fintzes una genia de sentidu de si pàrrere coment'e buidos Sinònimos e contràrios boidesa, sbuidori | ctr. pienesa 2. cussas cosas tazant sa vida tua lassàndheti in intro unu boidore mannu (G.Brocca) Tradutziones Frantzesu vacuité Ingresu emptiness Ispagnolu vacuidad Italianu vuotézza Tedescu Leere.

isaminaméntu , nm: isanimamentu Definitzione ischinnitzu de istògomo de chie est arrefinau de su fàmene, genia de fàmene, de apititu forte o chi s'intendhet forte Sinònimos e contràrios afinamentu, afinu, fàmene, francusina, isanimadura, sfinighimentu Frases sa mammaluca mi gustabat ma apustis mi picabat a isanimamentu ◊ zuto su coro andhendhemindhe de s'isanimamentu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu creux à l'estomac Ingresu pangs of hunger Ispagnolu languidez de estómago Italianu languóre di stòmaco Tedescu Gefühl der Leere im Magen.

«« Torra a chircare