càusa , nf Definitzione
cosa o fatu chi at fatu o chi faet naschire calecunu efetu; denúncia de calecuna chistione a sa giustítzia
Sinònimos e contràrios
insemia
/
crupa,
neche
/
pretu
Frases
sa càusa de custu male est su malu cabu tou etotu ◊ su spitzu de cussu babballotedhu no at a èssi prus càusa de morti ◊ droga, àrculu, incidentes… totu càusa de sa tropu muneda, ca funt erricos e ispendhent
2.
semus andhados in càusa e, ca tenia resone, l'apo bínchida deo
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
cause
Ingresu
cause
Ispagnolu
causa
Italianu
càusa
Tedescu
Grund.
causàle , nf Definitzione
su motivu de una cosa, mescamente de unu pagamentu
Tradutziones
Frantzesu
causal
Ingresu
reason
Ispagnolu
causal
Italianu
causale
Tedescu
Grund.
crodína , nf: crudina,
crudine,
crudinu Definitzione
terra crudina, làngia meda e tostada (terrenu incruau), terra annigrina mai trebballada e po cussu tostada meda
Sinònimos e contràrios
annicrinu
/
caldaja,
raschinarzu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
terre compacte
Ingresu
hard soil
Ispagnolu
tierra compacta
Italianu
tèrra sòda
Tedescu
fester Grund.
fúndhu , nm: fundu,
funnu Definitzione
sa parte de asuta de is cosas (in custu, nau de su civraxu, est su contràriu fintzes de faci), sa chi che arresurtat prus in bàsciu, sa chi aguantat s’arrestu (abbaidandho, fintzes sa parte e colore chi paret prus atesu e prus pagu distinta); su capitale chi s'impreat po calecunu trebballu; matas, erbas o cosas prantadas leadas a unas a unas / min. fundhighedhu, fundixedhu
Sinònimos e contràrios
fundhache,
fúndhigu
/
irfundhu
/
àrbure,
capitale,
moa 1
Maneras de nàrrere
csn:
in f. = in sa parti prus asuta (infúndhuche = atesu); robba de f. = traste o bestimenta fine de pònnere suta, in dossu, mudantes; salude a f. e a frutu! = salude a babbu, a mama e a fizos!; f. de iscarpa, de ampulla, de cadrea, de carrada = sa parti de asuta; f. de pantalones = sa parti de is nàdias, sa chi arresurtat asuta candu unu est sétziu; f. de làtia, de erba, de arrosa, de bide, de figu = s'erba pigada cun totu is follas impari, matixedha, mata; pònnere dinari a f. = allogai o pònniri dinai po ccn. ispesa manna, prus che àteru po trabballus; bogamentu de su f. = su ndhe torrare o bogare su capitale chi si bi est postu, s’ispesa de comintzu in carchi faina o afàriu; chistione sentza f. = chentza fundhóriu, chentza sustàssia; avb. a fundhu = bene, atenta, fintzas a lòmpere a un'iscopu; èssiri totu f. a susu (nadu de logu) = èssere totu betadu apare, isorduladu, treulau; èssiri a fundu de pari = acurtzu s'unu a s'àteru, acanta de pari; fundu niedhu = aera annuada meda a carchi bandha
Frases
che tumbulesit in sas iscalas fintzas a funnu ◊ cosa grae in s'abba che falat a fundhu ◊ candu su fundu de su forru est prontu si ghetat su pani ◊ sas iscarpas si cossumint in su fundhu ◊ in s'ampulla bi at unu fundhighedhu de binu ◊ su civraxu cotu bèni no est totu fundu e nudha faci e ni totu faci e nudha fundu ◊ s'abba in su putu ch'est tropu in fundhu ◊ fala prus a fundhu arendhe, no ares subra subra! ◊ parit ca sa funtana no portat ludu in su fundu e mancu ghetendidhi una perda s'intrullat
2.
fizos mios, bos lasso custu fundhu e donzi interessu meu ◊ li at torradu su fundhu cun sos interessos ◊ si est postu pastore ma petzi ndhe at torradu sos fundhos ◊ pro fàghere custu triballu cantu ponimus a fundhu? ◊ de Deus sunt sos fundhos e sos frutos! ◊ divide su badanzu ca su fundhu est su meu!
3.
si bit cancu fundu de camingioni asuba de is murus ◊ su sirmentu no batit frutu si no restat atacadu a su fundhu ◊ sos funnos isterrent peri sas àgheras bratzos virdes ◊ li aggradant sos libbros de anatomia, de bobbois e de fundhos ◊ fundhos de úlumu faghent umbra ◊ fato a issalada unu fundhu de latuca ◊ in domu tengu unu fundu de titiaca
4.
dàdeli una mirada a fundhu ca giughet chentu e una furriada! ◊ cherfendhe osservare a fundhu a fundhu sa cosa, mancat s'intelligéntzia ◊ de tantas chistiones sentza fundhu no ndhe at bogadu ne crau e ne tzou!
Ètimu
ltn.
fundus
Tradutziones
Frantzesu
fond
Ingresu
bottom,
fund
Ispagnolu
fondo
Italianu
fóndo,
céspo
Tedescu
Grund,
Boden,
Kapital,
Büschel.
insemía , nf: intzimia Definitzione
càusa, neghe chi faet naschire unu male, princípiu de calecunu efetu (mescamente de maladia); fintzes iscusa tanti po nàrrere, po fàere (o po no fàere) una cosa
Sinònimos e contràrios
ansimia,
càusa,
písima
/
abbétia,
arraghèscia,
atema,
congiuntura,
cóntia,
iscóticu,
iscúgia,
tzemia
Maneras de nàrrere
csn:
intzimia de… = coment'e chi…, a su postu de…; bogai intzimia = chircare iscusas; is intzimias de su partu = sinnales de comente una fémina ràida est sentida pro s'illierare
Frases
ita cudha bagadia… morti chen'e intzimia fatzant!
2.
dhi narant cosa po tenni s'intzimia po dh'acusai ◊ no tenendu intzimia de perunu imputu, dhus iant libberaus
3.
seis benius a mi pigai cun ispadas e fustis, intzimia de èssi unu bandidu (Ev)◊ intzimia de istudiare ses zogandhe!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
germe,
source,
principe
Ingresu
germ,
cause,
beginning
Ispagnolu
germen,
origen,
pretexto
Italianu
gèrme,
càusa,
princìpio,
sìntomo,
stìmolo,
movènte
Tedescu
Ursprung,
Grund.
intzodhài, intzodhiài , vrb Definitzione
arrennèscere a fàere calecuna cosa, bogàrendhe atzola, intzertare / i. fuedhu = ispirastrare peràula, nàrrere cun craresa, bene, sas peràulas
Sinònimos e contràrios
acamingiai,
ammatzamurrai,
incannugai
/
ispirastrare
Frases
si no ndi fadeus oi, de custa cosa, no nd'intzodhaus prus ◊ ita totu est su chi ses intzodhendu? ◊ si dh'at nau in tres línguas ma no nd'intzódhiat manc'una!
2.
totus fuant prenus de ispantu e no intzodhànt fuedhu ◊ no intzodhat fuedhu, achíchiat e is pagus fuedhus chi narat funt ammesturaus e a truncu de língua
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
embobiner,
resoudre
Ingresu
to hit words
Ispagnolu
dar en el blanco
Italianu
venire a capo di qlcs.,
impastocchiare
Tedescu
einer Sache auf den Grund kommen.
movitíva , nf Definitzione
intzimia, cosa chi faet naschire o mòvere unu fatu, una chistione
Sinònimos e contràrios
càusa,
motivu
Frases
ma nois a l'ischimus pro cale movitiva in Sardigna che at àpidu bandhidos meda?
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
cause
Ingresu
reason,
cause
Ispagnolu
causa
Italianu
càusa
Tedescu
Grund.
poíta , avb, cng, nm: poiti,
prite,
proite,
pruite,
pueta,
puita,
puite Definitzione
po ita = foedhu chi s'impreat mescamente in is dimandhas, ma fintzes in is arrespostas cun idea de iscopu, de càusa o intzimia: si est cng. inditat solu càusa, intzimia, motivu; coment'e númene, dónnia cosa o motivu chi si podet cunsiderare càusa o iscopu
Sinònimos e contràrios
ellea
/
ca
Maneras de nàrrere
csn:
iscipiaus poita seus benius! = comintzu o istérrida de chistione chi si faghet candho si andhat a chircare a ccn., prus che àteru pro cosas de importu; si no fut poita… = ite mi tantat chi…, gei mi parit ca…
Frases
poita no benis cun mimi? ◊ proite mi cherias, chi mi as cramadu? ◊ poita si est firmau inguni, fustei? ◊ proite no bufas?
2.
fato goi proite mi andhat bene ◊ fostei si depit cuntziderai fortunada pueta dhi est andada bèni
3.
in s'andhare dudosu de custa vida cantos "proites" chena una risposta! (A.Porcheddu)◊ su proite faghet gai no bi lu dimandho ◊ no dhu scit mancu issu su poita ◊ pro l'ischire apo mastuladu puites mannos ◊ tropus poitas barrinant sa menti mia ◊ candho si fit acrarau a s'ispuntone aiat cumpresu su proite sos canes fint apedhandhe
4.
si no fut poita, si nd'iat a èssiri pesau
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
pourquoi,
parce que
Ingresu
why,
because
Ispagnolu
por qué,
porque
Italianu
perchè
Tedescu
warum,
wieso,
weil,
da,
damit,
als daß,
Warum,
Grund.
rajòne , nf, nm: arraxoni*,
erresone,
raxoni,
regione,
rejone,
resone,
rexone,
rexoni,
rigione Definitzione
capacidade de sa mente de cumprèndhere is cosas, mescamente su giustu, sa beridade, su chi andhat bene o méngius; su èssere in su giustu (e antigamente fintzes sa lei, su ’e sa leze, sa giustítzia de is Sardos); su motivu, su poite si faet calecuna cosa, fintzes argumentu, chistione / ómine de rejone = su chi ponet paghes; chircare su filu de sa resone = cricare s'arrexone, su giustu, punnare a sa filada o bandha giusta
Sinònimos e contràrios
iscúgia,
motivu
/
alleca,
chistionu
/
giustu
| ctr.
toltu
Frases
limbudu isageradu, contu male tiradu at maltratadu chena àere regione (A.Spanu)◊ sos emigrados tiant chèrrere torrare e tenent regione ◊ rajone no ndhe aiant, ma in tzarra binchiant chi pariant deghe ◊ issa l'at promissu e cun rexone ◊ caminas contr'a sa rejone ◊ a chie tocat sa rejone diant, ca tantu no si podet dennegare! (Pirastru)◊ tenes rigione tue! ◊ abazes resone!◊ a chie l'acumpanzat sa regione faghet sas cosas menzus
2.
est unu de sos piús ómines de rejone
3.
in orixos aiet ancora sos rexones de aprimu
Sambenados e Provèrbios
prb:
a morte e a rejone no balet fuire
Tradutziones
Frantzesu
raison
Ingresu
reason
Ispagnolu
razón
Italianu
ragióne
Tedescu
Verstand,
Recht,
Grund.