abbrétiu , nm: abbrítiu,
abrítiu,
arvítziu Definitzione
abbilesa, fortza, prus che àteru in su sensu de si pònnere a fàere, de no si ndhe asseliare de is cosas
Sinònimos e contràrios
abbríchiu,
abreu
/
ardúriu,
balia,
bidória
Frases
sa sorte mi at dadu sos abbrítios de connòschere su bonu e su malu ◊ cussu no tenit abbrítiu nudha ◊ no est un'abbrítiu mannu a iscúdere unu pitzinnu! ◊ si unu cani atopat unu gatu, su primu abrítiu est de dh'afracai ◊ innanti de mòvere a su monte pigant s’arvítziu de fàiri unu pràngiu ◊ is macus non tenint s’abbrítiu de portai unu sodhu a domu
Tradutziones
Frantzesu
capacité
Ingresu
ability,
talent
Ispagnolu
habilidad
Italianu
capacità,
ingégno
Tedescu
Geschicklichkeit,
Geist.
ispíridu , nm: ispíritu,
spíritu Definitzione
un'èssere immateriale pentzau coment'e is méngius capacidades; sa parte trans materiale de su cristianu: pl. si narat fintzes in su sensu de ànimas malas, bundhos; si narat de s'àrculu; in calecunu logu est su calagasu o mariposa / Ispíridu Santu = sa de tres Personas de sa Divinidade segundhu sa fide cristiana; ispírit'e ou = ovu abbatatu, s'oidedhu abbatadu cun túcaru fintzas a lu sòrbere
Sinònimos e contràrios
ànima
/
àrculu
Frases
s'ispíritu chi a totu lughe dada est pro sos Sardos guida sigura che faru luminosu in sa notada ◊ custu fit unu preíderu chi teniat su podere de che bogare sos ispíritos
2.
su cristianu est batiau in nòmini de su Babbu, de su Fillu e de s’Ispíridu Santu
3.
li dabat sa parte de cada disizu, fintzas azicu de ispíritu de obu chi fachiat pro s'irmurzare
Tradutziones
Frantzesu
esprit,
âme
Ingresu
spirit
Ispagnolu
espíritu
Italianu
spìrito
Tedescu
Geist.