cartína , nf Definitzione genia de istrégiu, fintzes ue si ponet sa múrgia po salire su casu Sinònimos e contràrios cóncula, ischiu 2, ischivedha, tavania, tina / mulgera Frases cariados che atzua in sa cartina, comente che sunt rutos sunt firmados ◊ po iscubonae serbit sa cartina asuta de sa cubidina o de su cupone Terminologia iscientìfica stz Tradutziones Frantzesu cuvette Ingresu basin Ispagnolu palangana Italianu catinèlla, mastèllo Tedescu Waschschüssel, Bottich.
cobedína , nf: cubedina, coberina 1, cuberina, cubidina, cuidina, cupidina Definitzione mesu carrada, genia de istrégiu mannu a doas, prus che àteru sa metade de una carrada pitica segada in duos de traessu, po manigiare a sa binnenna, catzigare àghina, pònnere mustu; fintzes carratzolu / cubidinedha = zenia de umpuale de linna Sinònimos e contràrios bagione, tina / carraciola, cupoto Frases budhit che mustu in sa cobedina ◊ andat totu carrapa carrapa… est cumenti a una cubidina: chi arruit s'isciàsciat! ◊ ses a mustatzus de pilu aresti e a culu de cuberina! Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cuve Ingresu vat Ispagnolu tina Italianu tino Tedescu Bottich.
cóncula , nf, nm: cónculu, cóncuru, cúncula Definitzione genia de istrégiu, fintzes de ortigu, po pònnere àliga, o trastos de samunare o samunaos; conca de mortu / cóncula de s'oju = concale de s'ogru, sa calanca de s'ogru e sos ossos a inghíriu de s'ogru; (leare) a manos cónculas (agt.) = a zunta; cúncula de manu = zunta Sinònimos e contràrios bótzicu 1, cartina, ischiu 2, ischivedha, tavania, tina / cdh. cunculina, ttrs. cuncurina / carròcia Frases faghe falare su sàmbene a intro de unu cónculu! ◊ subra de sa mesa bi at unu cónculu prenu de oos ◊ si est presentadu cun su cónculu prenu de ciciones ◊ at fatu sa madrighe pro sa cota in su conculedhu 2. ite mi cheres narrer, conca muda, dai subra su túmulu niedhu mirendhe cun sa cóncula funguda? (P.Casu) Sambenados e Provèrbios smb: Cunculeddu Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu baquet Ingresu basin Ispagnolu palangana Italianu mastèllo, catinèlla Tedescu Bottich, Waschbecken.
ischíu 2 , nm: ischivu 1, isciu, iscivu, scivu* Definitzione genia de istrégiu, de linna o de terra, a pònnere cosa (impastare sa farra); segundhu su logu, su brasciolu a crocare su pipiu Sinònimos e contràrios cartina, cóncula, cunculina, ischivedha, tavania, tina Frases fiat una fémina cumpensada dae su profeta apenas arriviu pustis d'àere s'oferta ripagada aumentandhe sa farra in s'ischiu ◊ bi teniat una moitzola e unu isciu 2. pro drommire su pitzinnu abbarrai oras intreas tunchiandhe afaca a s'ischiu Terminologia iscientìfica stz Ètimu ltn. scyphus Tradutziones Frantzesu récipient en terre cuite, baquet Ingresu vat Ispagnolu artesa Italianu bacino di terracòtta, mastèllo Tedescu Tongefäß, Bottich.
tína , nf Definitzione genia de istrégiu mannu a doas, prus che àteru sa metade de una carrada pitica segada in duos a istúturu, po manigiare a sa binnenna Sinònimos e contràrios cobedina, trégiu Terminologia iscientìfica stz Ètimu ltn. tina Tradutziones Frantzesu cuve, baquet Ingresu tub Ispagnolu tina Italianu tino, tinòzza Tedescu Bottich.