Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

afúta , nf: futa* Definitzione genia de arrennegu, de fele, de tzacu chi si pigat (o chi si faet pigare) po calecuna cosa chi no praghet; fintzes múngia, pelea Sinònimos e contràrios aragoni, arràbbiu, arragiolu, arrenigna, arrennegu, bischiza, bústica, búzara, cardedha, corina, crocone, gormone, grema, mútria, stacu, studugu Frases piènami unu càlighe de abbardente gai mi passat s'afuta! ◊ canno dhis fuit passada s'afuta si fuint postos a caminare ◊ ca no faghiat a essire a campu, a s'afuta betat manu a bochire su porcu ◊ po peus crebu e afuta in su preju de su riscatu ti cherent sos dinaris che depidore issoro ◊ già mi ndhe leo bàtoro de afutas, chena àere arresetu!… 2. da ti l'as leada, oje, s’afuta sena bi pasare nudha!… Tradutziones Frantzesu dépit Ingresu anger Ispagnolu bronca, rabia Italianu stizza Tedescu Ärger.

aragòni , nm: arragone Definitzione sentidu de dispraxere e de arrennegu contra a ccn. o calecuna cosa / ómine de arragone = coragiosu Sinònimos e contràrios afuta, arràbbiu, arragiolu, arrenigna, arrennegu, bischiza, bústica, búzara, cardedha, corina, crocone, febi, gormone, grema, mútria, stacu, studugu Frases s'uscieri si ndi fiat prexau cun giaja po s'aragoni chi iat tentu cun s'impiegau ◊ nosu Sardus no ndi teneus de aragoni contras a chini si fait mali ◊ lassadhu isbentiai, ge dhi passat s'aragoni! Sambenados e Provèrbios smb: Aragoni, Aregoni Tradutziones Frantzesu dépit, colère Ingresu anger Ispagnolu bronca, rabia Italianu stizza, ràbbia Tedescu Ärger.

arrealía , nf: arrialia, realia Definitzione a realia: su èssere contràriu, su dha tènnere contr'a calecuna cosa o cun ccn. Sinònimos e contràrios aburia / prima / disamistade, inimigànscia 2. de cudhu poveritu n’aia prus làstima chi non arrealia Ètimu itl. rivale Tradutziones Frantzesu contrariété Ingresu strong dislike, peevishness Ispagnolu desavenencia Italianu contrarietà, inimicìzia, corrùccio Tedescu Widerstreit, Feindschaft, Ärger.

arrenígna , nf: renigna Definitzione genia de arrennegu, de arreolu, de inchietesa Sinònimos e contràrios afuta, airu, aragoni, arràbbiu, arragiolu, arrennegu, bischiza, bústica, búzara, cardedha, corina, crocone, febi, gormone, grema, mútria, stacu, studugu Ètimu ctl. renyina Tradutziones Frantzesu dépit Ingresu irritation Ispagnolu rabia Italianu stizza Tedescu Ärger.

arrennegàda , nf Definitzione su si arrennegare, carda de arrennegu, de tzacu Sinònimos e contràrios imbirdinonzu, inchestiada, inchietada, infellonidura, chíntera / ttrs. arrinigada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu colère Ingresu fit of anger Ispagnolu enfado Italianu arrabbiatura Tedescu Ärger.

bischíza , nf Definitzione genia de arrennegu chi unu si leat po calecuna cosa Sinònimos e contràrios abbródhiu, annógiu, atrafudhu, bústica, istrugnu, labbrione, pussàgiu / afuta, aragoni, arrenigna, arrennegu, cardedha, corina, crocone, gormone, grema, stacu, studugu Ètimu itl.p bischiss Tradutziones Frantzesu dépit Ingresu anger Ispagnolu rabia Italianu stizza Tedescu Ärger.

búzara , nf Definitzione genia de arrennegu, de dispraxere Sinònimos e contràrios afuta, aragoni, arrenigna, arrennegu, bischiza, bústica, cardedha, corina, crocone, gormone, mútria, studugu Ètimu itl. búggera Tradutziones Frantzesu dépit Ingresu anger Ispagnolu rabia Italianu stizza Tedescu Ärger.

cardèdha , nf, nm: cardedhu Definitzione múngia de fele, de arrennegu, de pelea / gei dhoi at cardedhu bellu!… = est totugantu betadu apare de barduletes Sinònimos e contràrios afuta, airu, aragoni, arràbbiu, arrenigna, bischiza, bústica, búzara, corina, crocone, febi, gormone, grema, mútria, stacu, studugu Frases cumpréndiu totu su cardedhu chi tocat a fai po si sarbai? Sambenados e Provèrbios smb: Cardeddu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dépit, rage Ingresu anger Ispagnolu rabia Italianu stizza, ràbbia Tedescu Ärger.

chérpu , nm: crebu, crepu Definitzione su crepare, prus che àteru nau solu po s'arrennegu o tzacu chi si sentit po calecuna cosa o chistione Sinònimos e contràrios crebacoro, crébidu, crepamentu, crepígiu, febi Maneras de nàrrere csn: a crepu, a crebu de… = po fai arrennegu a…; fai cherpu = fàghere fele, fintzas fàghere dirbetos, bogai crecus, difetos; fai una cosa a crepu de figau = a malaggana, ammarolla; pònnere crebu = pònniri cuadhu in faci, fai a biri de bàliri prus de àterus Frases mi sciundit su logu po mi fai cherpu ◊ de su cherpu chi tenit in cropus comínciat a prangi a cérrius, gelosa de sa sorri 2. dinaris triballados chin sudores e crepos ◊ fiaus partius ma sa màchina si fiat posta a fai crepus e pariat ca si boliat firmai 3. nois sighimus a nos istimare a crepu de sa zente imbidiosa ◊ dèu ti nau chi ei a crepu de fiancus! ◊ a crebu insoro si ndhe setzit sempre in coa mia ◊ a crebu de cantos bi at nemigos arrives a lobrare onore e gosu! ◊ su pisedhu lu mandhamus a istudiare costet su chi costet: as a bídere chi ponet a conca e ponet crebu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dégoût, dépit Ingresu disgust, mischief, anger Ispagnolu rabia Italianu disgusto, dispètto, stizza Tedescu Widerwille, Ärger.

crocòne , nm: croconi, crogone Definitzione arrennegu, dispraxere, fele po ccn. cosa, umore malu Sinònimos e contràrios afuta, aragoni, arrenigna, arrennegu, bischiza, bústica, búzara, cardedha, corina, febi, gormone, grema, mútria, stacu, studugu Ètimu ctl. crocó Tradutziones Frantzesu dépit Ingresu anger Ispagnolu rabia Italianu stizza Tedescu Ärger.

èngia , nf: enza, fenga*, venza Definitzione genia de sentidu chi si provat coment'e de ódiu e arrennegu o tzacu contra a unu o a calecuna cosa Sinònimos e contràrios belosia, imbídia, ódiu, sagna 1 Tradutziones Frantzesu envie, rage Ingresu rage, envy Ispagnolu envidia Italianu invìdia, ràbbia Tedescu Neid, Ärger.

gormòne , nm: grommone, gromone, gromore, grumone Definitzione genia de arrennegu, de dispraxere, de malumore contr'a ccn. / zúchere g. = èssiri tzacau, oféndhiu Sinònimos e contràrios afuta, angóniu, aragoni, arralla 1, arrenigna, bischiza, búzara, cherpu, crocone, felone Frases de malu gromone, dat un'ocrata mala a totas duos ◊ su probanu, chene cambiare su malu gromone chi giuchiat, li nat su chi depiat fàchere ◊ su gromore est su prus istúpidu de sos bíssios ◊ Zosepe non si mantenet chena isfogare su grommone chi fit mantenendhe a frenu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rancœur, dépit Ingresu rancour Ispagnolu hastío, rencor Italianu àstio, rancóre, stizza Tedescu Groll, Ärger.

grèma , nf: gremma Definitzione arrennegu chi unu si leat o chi dhi giaent: gremma est fintzes ispurgadura de bruncos, iscarràsciu, ispudu Sinònimos e contràrios afuta, aragoni, arrennegu, bischiza, bústica, búzara, cardedha, crocone, gormone, stacu, studugu / istarràsciu, salchedha Ètimu ctl. cremarse Tradutziones Frantzesu rage, colère Ingresu rage Ispagnolu rabia Italianu ràbbia Tedescu Ärger.

nechidàde , nf Definitzione su èssere primmau, inchietu, nechidau Sinònimos e contràrios alteriu, annicadura, arrennegu, nechidonzu | ctr. allegria, cuntentesa, prégiu Frases pro si tòdhere sa nechidade cust'ómine pesat una boche e si la cantat ◊ no podies fughire a sa nechidade de Deus! ◊ apo passau mementos de nechidade e de arrebbentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu colère Ingresu anger Ispagnolu cólera Italianu còllera Tedescu Ärger, Wut, Zorn.

nechidónzu , nm Definitzione su si nechidare, su èssere nechidaos Sinònimos e contràrios alteriu, annicadura, arrennegu, nechidade | ctr. cuntentesa, prégiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu colère Ingresu anger Ispagnolu cólera, rabia Italianu còllera, ira Tedescu Ärger, Wut, Zorn.

príma , nf: primma Definitzione su s'intristare e su no si foedhare s'unu cun s'àteru po un'ofesa, candho duos funt in malas, a iscórriu / leàresi a unu a primma = fai a ccn. calincuna cosa chi dhi dispraxit de si ofèndiri, de istai a primma Sinònimos e contràrios annógiu, arrealia, corcone, corrumàciu Frases cun sos bighinos semus a primma, los tenimus a primma ◊ si seis a prima contras de calincunu, perdonai! (Ev)◊ pro custu no ti tenzo prima: ischis chi so de coru tropu bonu (A.Casula)◊ o pipia, no ti potzu biri in prima! ◊ no mi leo a primma a cudhu pro fàghere unu piaghere a tie! ◊ is babbus funt in prima poita ca ant certau, ma is fillus si saludant e giogant impari Tradutziones Frantzesu courroux, bouderie Ingresu anger, sullen expression Ispagnolu resentimiento, enfado Italianu corrùccio, bróncio Tedescu Ärger, Groll.

ragiólu , nm: arragiolu*, rajolu, razolu Definitzione maladia apicigosa chi benit mescamente a is canes, ma chi podet apicigare fintzes a sa gente (de is canes o de àteros animales cundhios): pigat a is céllulas de su crebedhu, faet ammachiare (si timet s'abba, s'ària) e, si no si curat in tempus cun vacinu o innetzione antiràbbica, si morit; in cobertantza, arrennegu forte, dolore chi tirat a longas, genia de pentzamentu ifadosu, de idea mala a essire de conca; si narat fintzes a s'ossu tra su cambúciu e su cracàngiu (ossu arrabiosu); a logos, rajolu est fintzes unu cane malu Sinònimos e contràrios arràbbiu, arrajoladura / ttrs. rajoru / afuta, arrennegu, bústica, crocone, gormone, studugu / abeju, berinizu, grima / rajosu 2. in totue leadu at possessu su rajolu de fàghere interessu (Grolle)◊ su rajolu sou est cussu puru, ca at tentu dannu e ndhe tenet fintzas neghe isse etotu 3. innoghe apo imbruncadu e mi apo pistu su benúgiu e s'ossu de su rajolu Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu rage, hydrophobie, obsession Ingresu rage, hydrophobia, obsession Ispagnolu rabia, inquietud, desasosiego Italianu ràbbia, idrofobìa, smània Tedescu Tollwut, Hundswut, Ärger.

tzàca , nf, nm: tzacu Definitzione múngia de arrennegu, de fele, crepu / tzaca de frebba, de fritu, de sole = callentura forte, fritu meda, sole budhiu Sinònimos e contràrios afuta, arràbbiu, arrennegu Frases aiat iscultadu chena faedhare ma regollinne e ingullinne tzacu ◊ li fuint boltuladas sas istintinas de su tzacu e de sa birigonza ◊ faghimis peus pro bos dare tzacu ◊ soe bidre de su tzacu!◊ fiaus trabballanno a tzaca de sole Tradutziones Frantzesu dépit Ingresu anger Ispagnolu bronca, rabia Italianu stizza Tedescu Ärger.