Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
tostàdu , pps, agt: tostau Definitzione
de tostare; chi si est intostau, fatu tostau (fintzes mortu), chi no si lassat púnghere e ne segare cun facilidade, chi a dhu incracare no cedet; nau de gente, chi perricat, abbétiat / min. tostaxinu / tostau che perda = tostu che balla, tostu meda
Sinònimos e contràrios
istirau,
tiradu
/
intostadu,
tostu
/
abbetiosu
| ctr.
abbàmbiu,
lenu
/
gevi,
modhe
2.
bai ca in su brodu su cocòi tostau gei s'est ammodhiau! ◊ a Luisu in fàbbrica dhu poniant cun su picu a iscrostai tzúcuru chi si fiat callau e sidhau, prus tostau de su cimentu ◊ mi fatzu un'ou a tostau po cenai ◊ Pepe su pane tostau dhu bolet sèmpere a supas
3.
babbu tuu parit tostaxinu ma… su coru no dhu portat de pedra!
Tradutziones
Frantzesu
tendu,
ferme,
dur
Ingresu
strained,
hard
Ispagnolu
tenso,
duro
Italianu
téso,
consistènte,
sòdo
Tedescu
straff,
fest.
tostichínu , agt: tostighinu Definitzione
chi est unu pagu tostau, firmu; nau de gente, chi no si lassat cumbínchere cun tropu facilidade
Sinònimos e contràrios
durànciu,
durianu,
tostadassu,
tostaióngiu,
tostianu
| ctr.
modhiatu,
modhincu
2.
Zuanne est tostichinu: candho li zirat non bi at diàulu chi l'ammódhicat!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
ferme,
dur
Ingresu
solid
Ispagnolu
consistente,
sólido
Italianu
consistènte,
sòdo
Tedescu
fest.
tóstu , nm Definitzione
nau de cosa, chi no si lassat púnghere, segare, trebballare, istrecare, incrubare; nau de gente, chi no si lassat cumbínchere, fintzes chi si credet meda e no s'indruchet a s'àteru, chi portat face manna, chi no sentit bregúngia
Sinònimos e contràrios
abbadherigadu,
tostadu
/
mannósigu,
superbiosu
/
sfaciu
| ctr.
gevi,
modhe
Maneras de nàrrere
csn:
t. che balla = tostau che pedra; rispòndhere o faedhare a tostu, a sa tosta = azummai chentza chèrrere faedhare, coment'e chi sas peràulas li costent, coment'e unu chi si cret meda; ou cotu a t. = chi zughet cazados arbu e oidedhu; fàghere a tostu (nadu de su andhare de su corpus) = fai ladàmini tostau, a trabballu
Frases
sa terra, coment'est tempus meda chentza pròere, est tosta ◊ tosta est sa pedra!
2.
a su ricu l'agatas sempre tostu ◊ at imbucadu a ríere… fit tostu de su risu!
3.
si ndhe riet a tostu a tostu poi tzinnit de oju a sa comare ◊ custu no l'at pótiu bajulare e rispondhet a tostu a s'ifachílliu de su maridu
Ètimu
ltn.
tostus
Tradutziones
Frantzesu
dur
Ingresu
hard
Ispagnolu
duro,
firme
Italianu
duro,
sòdo
Tedescu
fest.