Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
desaggradèssiri , vrb: disaggradèssere,
disaggradèssiri Definitzione
no ndhe àere praxere de una cosa, immentigare unu praxere, unu bene chi at fatu àtere, fàere s'isconnóschidu, èssere discannotu
Sinònimos e contràrios
disconnòschere,
dispiàchere
| ctr.
aggradare
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
ne pas agréer
Ingresu
to dislike,
to behave ungratefully
Ispagnolu
desagradecer
Italianu
sgradire,
dimostrarsi ingrato
Tedescu
übel aufnehmen,
undankbar sein.
disaggradéssiu , pps, agt Definitzione
de disaggradèssiri; malebortzedidu, chi no si arregodat de su bene chi dhi ant fatu
Sinònimos e contràrios
disconnóschidu,
isconnóschidu,
isgradessidu,
malebortzedidu
Tradutziones
Frantzesu
désagréable,
ingrat
Ingresu
ungrateful,
disliked
Ispagnolu
indeseable,
desagradecido
Italianu
sgradito,
ingrato
Tedescu
unerwünscht,
undankbar.
isprocedídu , agt: isprotzedidu,
ispultzedidu,
ispurtzedidu Definitzione
nau de ccn., chi no si arregodat de su bene chi dhi ant fatu, chi tratat sa gente coment'e chi no dhi apet fatu bene essendho chi si dh'at fatu
Sinònimos e contràrios
disaggradéssiu,
discannotu,
isconnóschidu,
malebortzediu
Frases
as iscontadu cantu tandho mi as nadu, isprocedidu! ◊ giughes su protzedimentu de una béstia de mola e gai ses orijuda, isprotzedida, isàpida e limbuda! ◊ fizu dignu de mama ispultzedida, giudicadu su peus machillotu ◊ proite ses ispurtzedidu cun su pópulu?!
Tradutziones
Frantzesu
ingrat
Ingresu
unthankful
Ispagnolu
ingrato,
desagradecido
Italianu
ingrato
Tedescu
undankbar.
malebortzedídu , agt, nm: maleportzedidu,
maleprotzediu,
maleprutziditu Definitzione
chi o chie acostumat a no si arregodare de su bene chi dhi ant fatu, chi tratat sa gente coment'e chi no dhi apat fatu bene essendho ca si dh'at fatu / èssere bene faedhadu e m. = fuedhai bèni, ma èssiri de fatas malas
Sinònimos e contràrios
disaggradéssiu,
discannotu,
isconnoscenti,
isconnóschidu,
ispretzecu,
isprocedidu
| ctr.
benebortzedidu
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
ingrat
Ingresu
unthankful
Ispagnolu
ingrato,
desagradecido
Italianu
ingrato,
irriconoscènte
Tedescu
undankbar,
Undankbare.