Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

disviàre , vrb Sinònimos e contràrios desviai*, ilviare / istorrai Tradutziones Frantzesu détourner, dissuader Ingresu to divert Ispagnolu alejar, desviar Italianu sviare, distògliere Tedescu ablenken.

ibbortàre , vrb: ilvoltare, ilvortare, irbortae, irbortai, irbortare, irvortare, irvostare, irvotare, isboltare, isbortare, isvoltare, isvostare, ivoltare Definitzione dare borta, cambiare bandha de un’andhóngiu, nau in su sensu de fàere una furriada, cambiare o fàere cambiare idea, decisione, cunditziones; giare istrobbu, fàere pèrdere tempus Sinònimos e contràrios istorrai, istransire / conchinare / furriai, tramudai | ctr. cumbínchede Frases cun promissas de pònnere indústrias sont ilvoltendhe sa zente dae campagna ◊ fit cojuendhe cun d-una bella giòvana ma sos parentes l'ant isboltadu ◊ innanti at detzisu e apustis si est isboltadu ◊ sa morte ebbia mi podet isboltare de mi cojare cun tegus! ◊ mi iais nau ca beniais ma bosi seis irbortaos ◊ su pitzinnu si est irvortatu e at cambiau in malu ◊ unu carabbineri at irvortau unu dellitu ◊ nche li fit incassatu in conca d'essire a bannitare e nessune fit reséssitu a l'irvortare 2. cussos chi leant a isvilu sos líbberos oe o cras s'isvoltant a àinos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu détourner, dissuader Ingresu to dissuade, to change one's mind Ispagnolu cambiar de idea, disuadir Italianu cambiare idèa, distògliere, dissuadére Tedescu abbringen, ablenken, abraten.

iscedhài , vrb: ischedhai, scedhai* Definitzione essire o bogare de sa chedha in su sensu de seberare, istesiare, istagiare; istorrare, fàere cambiare idea Sinònimos e contràrios chirrare, irgrustiare, iscamedhare, isceberai / ibbortare, istorrai | ctr. aggrustare / cumbínchere Frases si unu bolliat pigai mulleri, mandàt una pressona fidada a su babbu e sa mama de sa fémina chi iat iscedhau ◊ su babbu circàt de ndi fai ischedhai su fillu de cuss'idea maca Tradutziones Frantzesu désagréger Ingresu disaggregate Ispagnolu cribar Italianu disaggregare, distògliere Tedescu trennen.

istransíre, istrantzíre , vrb: strantziri Definitzione lassare o pònnere a una parte, ispostare, lassare a pèrdere, lassare agoa, su si tròchere o passare a una parte, istesiandho Sinònimos e contràrios frànghere, ibbortare, ispostare / crastinare Frases fizu meu, no bi andhes a denote a cussu logu: istransichelu s'astru malu! (G.Ruju)◊ s'ómine sàbiu istransit s'astru malu ◊ custas no sunt oras de andhare: istrànsilas! ◊ sa realtade est su chi est, no si podet istrassire Sambenados e Provèrbios prb: iscritu misteru istrassire no podet ◊ istrassit ora istrassit puntu Tradutziones Frantzesu esquiver, fuir Ingresu to move asise, to avoid Ispagnolu apartar, evitar Italianu scansare, evitare, distògliere Tedescu vermeiden.

storrài , vrb: istorrai* Definitzione torrare o fàere torrare agoa, su si torrare a pentzare e decídere de àtera manera, cambiare idea, segare un'acórdiu, bogare de càbudu a calecuna cosa fintzes decídia / isposus storraus = fidantzados chi si sunt lassados ca no si cherent prus; storrai sa brenti = irromasire Sinònimos e contràrios disviare, ilfurriare, ilviare, ispònnere, istòdhere Frases at fatu su mòri storra storra cun sa màchina ca no podiat furriai ◊ mellus a si storrai de is àcuas bàscias chi no de is altas ◊ sa mulleri ndi at storrau su maridu tontu de messai ca su trigu fiat a mesu ingranidura ◊ storrandi is brebeis candu nci sàrtiant foras de is làcanas! 2. no mi storru de su fuedhu ◊ àcua de fragus no mi ndi ghetu: no mi storrit sa fémina, puru!…◊ dh'emu posta a menti timendi chi s'incràs no si storressit ◊ gravellu miu, timu chi no ti storris! ◊ custus fiant tant'annus isposus epuru si funt storraus ◊ Perdu s'est storrau de Gesús candu una serbidora dh'at connotu Tradutziones Frantzesu dissuader, changer d'avis, rétracter Ingresu to dissuade, to change one's mind, to take back Ispagnolu disuadir, cambiar de idea Italianu dissuadére, distògliere, ripensare, cambiare idèa, ritrattare Tedescu abraten, abbringen, seine Meinung ändern, widerrufen.

trancíre, trancíri , vrb: transie, transire 1, transiri, trantzire, trantziri, trasiri, trensiri, trentzí, trentziri Definitzione cambiare camminu, istesiare unu pagu, passare de un'oru o tretu a un'àteru, de unu camminu a un'àteru, pigare o ispostare, mòvere de unu logu (o determinu) a un'àteru; fàere a mancu, pònnere a una parte po no istrobbare o èssere istrobbaos, lassare istare a un'àtera borta, a un'àteru tempus / pps. transiu, trànsiu Sinònimos e contràrios apaltare, arrociare, cansai 1, frànghere, ischerciai, istransire, issuzire, istregire, passai, pesai, stressiai, tasire, tòlchere, trantziai / crastinare, faltare Maneras de nàrrere csn: trantzirisí de pari = lassàresi, irbortàresi (nadu mescamente de ómine e fémina cojendhe o cojados); trantziri su puntu de… = colàreche su límite, isazerare; transire su pretzipitu = muntènneresi o istaresindhe de fàghere carchi cosa de malu, fràngheresi de s'ocasione de fàghere male; s'annu trasiu = s'annu coladu; transire su pecadu, sas cunzunturas malas = itl. fuggire il peccato, le occasioni; transire de + inf. = fàere a mancu de… Frases si no trancis t'investo! ◊ transidí unu pagu! ◊ transis istrada po no t'incontrare deo? ◊ no transo sos tzumbos de codina in sos buturinos ◊ trantzidí de innòi a ingudheni! ◊ comenti fatzu a trentzí sa màchina po passai tui?! ◊ transit caminu candu bit a mei ◊ fiat màrtura e no si transiat de su letu ◊ su landiredhu no at trantziu sa téula in crabetura ◊ dhi at torrau sa lei sena de transiri una vírgula de su chi dhoi fiat iscritu ◊ ti giuru ca de custu votu no potzu trantziri! ◊ trasiu su soli, bivis in rénniu de bellesa ◊ sas arbeghes de inoghe che dhas trantzo a Sa Serra ◊ che ant trantziu sa làcana de su cugnau ◊ trantzidi de dienanti!◊ de s'opinioni sua no dha pòciu trancí 2. fipo vénniu peri a pede, ma cras apo imperjos chi non poto trantzire ◊ de àteru podis transiri, ma no de mòrriri ◊ no aiat pótiu transire de si cojubare ◊ su pagu chi bivis, no trantzas minutu de acanta mia! (Pillai G.)◊ de su chi mi timemu no mi trancemu! 3. no dhu permitit Deus chi si trantzaus de pari ◊ si m'istimas tui, de pari no trantzeus! ◊ at trantziu su puntu de sa seriedadi e megat de èssiri disonestu ◊ pro transire su pretzipitu donzi die mi castigo ◊ no si podit trentziri su destinu 4. su tempus trasiu est meda ◊ mi timu ca at a tocai a transiri sa coja! Ètimu itl. transire Tradutziones Frantzesu éloigner, écarter, se déplacer Ingresu to remove, to step aside, to shift Ispagnolu apartarse Italianu discostare, distògliere, spostarsi, scansarsi, rinviare Tedescu entfernen, ausweichen.

«« Torra a chircare