Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
babbasàju, babbasàu , nm Definitzione
genia de bobboi niedhudu chi faet fintzes in is domos si dhue at umidore, asuta de is móbbiles
Sinònimos e contràrios
babbalocu,
babbarrotu,
buvone,
cadalana,
fèlega,
garrapiu 1,
melaghe,
partabúdiga,
paulina,
perta,
sasàgia,
scarfajoni,
súliga
Terminologia iscientìfica
crp, blatta orientalis
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
blatte
Ingresu
cockroach
Ispagnolu
escarabajo,
cucaracha
Italianu
blatta,
scarafàggio
Tedescu
Küchenschabe,
Kakerlak,
Schabe.
cadalàna , nf, nm: cadalanu,
cadarana,
cadelana,
cadelanu,
cagalanu Definitzione
genia de bobboi niedhudu chi faet in is domos si dhue at umidade
Sinònimos e contràrios
apeta,
babbalocu,
babbasaju,
brabeta,
buvone,
candhulitu,
fèlega,
gríglia,
melaghe,
partabúdiga,
patedha,
paulina,
perta,
sasàgia,
scarfajoni
Frases
cadelanas niedhas, sutzadores de sàmbene faineris, torrade addaisegus! (G.Fiori)
Sambenados e Provèrbios
smb:
Cadalanu, Cadelanu
Terminologia iscientìfica
crp
Tradutziones
Frantzesu
blatte
Ingresu
beetle
Ispagnolu
escarabajo
Italianu
blatta
Tedescu
Kakerlak.
partabúdiga , nf: pertabúdiga,
petabúdica,
petabúdida,
petabúdiga,
pretabúdida Definitzione
genia de bobboi de colore agiummai niedhu chi faet in is domos si dhue at umidore, in tretu iscurosu
Sinònimos e contràrios
apeta,
babbalocu,
babbarrotu,
babbasaju,
brabeta,
buvone,
cadalana,
candhulitu,
fèlega,
gríglia,
patedha,
paulina,
perta,
sasàgia,
scarfajoni,
súliga
Frases
ses una petabúdida ischifosa, niedha e putzinosa! ◊ tui no ti fetzas bí, ca paris una petabúdiga! ◊ streca cussa petabúdica!
Terminologia iscientìfica
crp, blatta orientalis
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
blatte
Ingresu
beetle
Ispagnolu
cucaracha negra
Italianu
blatta
Tedescu
Küchenschabe,
Kakerlak.
patèdha , nf: petedha,
pratedha,
pretedha Definitzione
genia de bobboi niedhudu chi faet in logos úmidos, aintru de domo asuta de móbbiles
Sinònimos e contràrios
apeta,
babbalocu,
babbarrotu,
babbasaju,
cadalana,
candhulitu,
fèlega,
partabúdiga,
paulina,
perta,
sasàgia,
scarfajoni,
súliga
Frases
su pastori cun lestresa nci dhi torrat a iscutullai sa pedra manna asuba e dh'istrecat che patedha
Terminologia iscientìfica
crp, blatta orientalis
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
blatte
Ingresu
beetle
Ispagnolu
cucaracha negra
Italianu
blatta
Tedescu
orientalische Küchenschabe.
sasàgia, sasàja , nf: sesaja,
sesaxa,
sisàgia,
sisaja,
sisaza Definitzione
genia de bobboi niedhudu chi faet in is domos chi dhue at umidore: essit addenote / pàrrere una sasàgia imboligada in pabilu (nau de cc.)= bestidu chentza crabbu
Sinònimos e contràrios
apeta,
babbalocu,
babbarrotu,
babbasaju,
buvone,
cadalana,
fèlega,
melaghe,
partabúdiga,
paulina,
perta,
scarfajoni,
súliga
Frases
mi so a una parte remunidu comente solet fàghere sa sesaja ◊ est unchinada che sesuja, che unu titone de muja e che sesaja niedha ◊ si fateit niedhu che sisaja timendhe d'èssere postu in cantonella
Terminologia iscientìfica
crp, blatta orientalis
Tradutziones
Frantzesu
blatte
Ingresu
beetle
Ispagnolu
cucaracha
Italianu
blatta
Tedescu
Kakerlak.