ferrínu, férrinu , agt Definitzione de ferru, forte che ferru, chi giughet o cuntenet ferru / erba ferrina o de ferru = Piptatherum miliaceum Sinònimos e contràrios ferrinzu Frases sa preda ferrina bogat coment'e ruinzu chi ndhe faghet rúere fintzas s'intúnigu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ferrifère, semblable au fer Ingresu ferriferous, iron-like Ispagnolu ferroso, de hierro Italianu ferrìfero, ferroso, ferrigno Tedescu eisern.

ferrínzu , agt Definitzione chi est forte che ferru Sinònimos e contràrios ferrinu 2. mancari siat betzu est ancora ferrinzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu de fer Ingresu hard Ispagnolu férreo, de hierro Italianu fèrreo Tedescu eisern.

férru , nm Definitzione metallu lúghidu in colore de chinisu, elementu chímicu de símbulu Fe, númeru atómicu 26, pesu atómicu 55,85, chi in natura si agatat prus che àteru a minerale: s'óssidu est s’orruina; bículu, orrugu de ferru; sa sonàgia chi si ponet a su bestiàmene e fintzes su sonu chi faet; su f. de prentzare, genia de aina de imbudhidare po dhu passare in s’orrobba a dh'istirare; su cartzíngiu de unos cantu animales impreaos a trebballare; in cobertantza, is dentes; aina de ferru po fàere ccn. trebballu (a/c. coment'e mtl. no tenet pl.)/ calidades de f.: ferru tzacadinu, chídrinu o crú, ferru pastosu o corriatzu; trebballu chi si faet a su ferru: cardai o ingrujare, mazare o arropai (po dhu alladiare), saldai o assardare; ainas: su pei de f. = genia de pei ue su sabbateri intrat s'iscarpa a puncitare su fundhu; ferru de frisai = pro allorigare is pilos; ferru de mina = genia de puntedhu fine e parívile, a un'ala a punta cun s’atza che un’iscrapedhu po fàere bucos in s’orroca a pònnere mina / erba de f. = duas crezes de erba: Piptatherum miliaceum e Atriplex prostrata Sinònimos e contràrios farramenta, prància, sonàgia Maneras de nàrrere csn: a f. de cadhu = atrotiau acoment'e su ferru chi si ponit a is peis de su cuadhu; f. giogau = ferru triballadu; bochire a f. fritu = bociri cun ccn. aina chi pungit e segat (arrasoja, istillu); fai a f. fenugu = a sa biscaina, acomenti essit essit, arrogai, distrui totu; bortàresi a su f. ruju = no tènniri arrispetu po nudha e po nisciunus; èssere o istare a f. tuponadu (nadu de ccn.)= abarrai citiu Frases su fatu est prus forti de su ferru ◊ est forte, tostu che ferru ◊ a fàghere custa cosa bi cheret carchi ferru ◊ li est faladu su ferru in su sàmbene: pro cussu s'intendhiat débbile débbile! 2. sas anzones mias fint un'apentu: lis deghiat prata e no ferru! ◊ torra a su sartu, ca intendis sa música de su ferru chi portat su bestiàmini ◊ allargu s'intendhiat su ferru de unu tazu 3. mastru Antó, si bi at ferros prontos bato s'ebba a la ferrare! 4. sos ladros a sos tempos si boltaiant a su ferru ruju, che furaiant totu 5. su carvonaju s'aviat a su buscu cun sos ferros in manu Sambenados e Provèrbios smb: Ferru Terminologia iscientìfica mtl, chm Ètimu ltn. ferrum Tradutziones Frantzesu fer Ingresu iron Ispagnolu hierro Italianu fèrro Tedescu Eisen.

«« Torra a chircare