Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

confusionéri , agt, nm: cubisioneri, cunfusioneri, cuvusioneri Definitzione chi o chie pesat cuvusiones, ponet a brigare s'unu cun s'àteru, betat apare is chistiones; fintzes chi o chie cunfundhet cun tropu facilidade cosas diferentes Sinònimos e contràrios confusionajolu, cunvisionadori, cunfusionista / carraxeri Frases a s'imprabastuleri no lu acrustes ca est confusioneri! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu ctl. confusioner Tradutziones Frantzesu semeur de discordes Ingresu sow seeder of discord Ispagnolu sembrador de discordia Italianu seminatóre di discòrdia Tedescu Zwietracht Säer.

cópia , nf Definitzione porcu fémina Sinònimos e contràrios madre 1, sube Tradutziones Frantzesu truie Ingresu sow Ispagnolu cerda, cochina Italianu scròfa Tedescu Sau.

màdre 1 , nf: madri, màdria 2, màdrie, mardi, màrdia, màrdie Definitzione procu fémina mannu de pòdere angiare o fintzes chi at angiau / min. madriola; pudha matre = pudha frucera Sinònimos e contràrios cópia, lóvia, sube Frases in Roma faint vida che mardi atzopiada e nosu morendi de fàmini! ◊ a Efisinu dhi depit angiai una madri ◊ cussa a is otu fiat ancora apantroxada che una madri próssima! ◊ si tenes una màdria, dónnia tantu ti coes unu prochedhu ◊ babbu m'iat pigadu una madriola e dha paschia in is caminos Terminologia iscientìfica anall Tradutziones Frantzesu truie Ingresu sow Ispagnolu cerda Italianu scròfa Tedescu Sau.

semenài , vrb: semenare, seminai Definitzione betare o pònnere, ispainare su sèmene; betare cosa a semenadura, ispainada de artu a ispergiadura, ispainare calecuna cosa a meda e in logu meda / semenare a… (trigu, orzu, fae, e gai) = pònnere una terra a…; semenare a lascu o a rau, a carcu (a nènnere), a ispàniu, a surcu, a tuledha Sinònimos e contràrios semingiai Frases is fígios de is massajos agiudant su babbu a semenare su trigu, a dhu marrare, a dh'illimpiare, messare e treulare ◊ essiant a semenare in bedustu o arbatu ◊ unu messaju fut andau a seminai e una parti de su sèmini fut arruta in logu perdosu ◊ si cuntentàt de seminai isceti cudhu tanti chi dhis abbisongiàt po sa provista 2. una nue de malas aes est semenendhe morte e treghentu ◊ sa Luna gioghendhe cun sas nues pianu pianu sèmenat lughe in sas coperturas Sambenados e Provèrbios prb: chie sèmenat bodhit ◊ chie no sèmenat no isetet! Ètimu ltn. seminare Tradutziones Frantzesu semer Ingresu to sow Ispagnolu sembrar Italianu seminare Tedescu säen.

súbe , nf: sue, sughe, sui 1, suve Definitzione porcu fémina / min. sughedha, sughita, sughichedha, sueta, suita; sughe sirvonina = mardi de sirba, sirva o suabra Sinònimos e contràrios cópia, madre 1 Frases fint sete porcrabos: una suita, bàtoro ochisorzos e duos porcos mannos ◊ duos sirbones si fint acurtziandhe ca bi aiat duas sughes in calore ◊ sa sue pro la pònnere a mannale cheret crastada ◊ sa sue no leat su porcu ca no est in more Terminologia iscientìfica anall Ètimu ltn. sue(m) Tradutziones Frantzesu truie Ingresu sow Ispagnolu cerda, cochina Italianu scròfa Tedescu Sau.

«« Torra a chircare