Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

àtzula , nf Definitzione fundhurúgiu de sa lissia Sinònimos e contràrios bogaderi, sàciula* Tradutziones Frantzesu charrée Ingresu rest of ash inside an ash pan Ispagnolu cernada Italianu ceneràccio Tedescu Laugenasche.

fressonèra , nf: friscionera, frissonera Definitzione genia de istrégiu a costaos bàscios, a un'asa, po còere (mescamente fríere) cosa Sinònimos e contràrios càcaba, cardera, frisciola, grassanera, ischiscionera, saltàina Terminologia iscientìfica stz Ètimu ctl. grexonera + frissu Tradutziones Frantzesu poêle Ingresu pan Ispagnolu sartén Italianu tegame Tedescu Pfanne.

grassanèra , nf: grassonera Definitzione genia de istrégiu largu de terra a costas bàscias, a un'asa, po còere (mescamente, fríere) cosa Sinònimos e contràrios càcaba, cardera, fressonera, ischiscionera, saltàina Frases est iscallandhe unu cantu de lardu in sa grassanera Terminologia iscientìfica stz Ètimu ctl. grexonera Tradutziones Frantzesu poêle Ingresu frying pan Ispagnolu sartén Italianu padèlla Tedescu Pfanne.

ischiscionèra , nf: ischissionera, ischissonera, schiscinera Definitzione genia de istrégiu mescamente de terra a una o a duas asas, largu, a costaos bàscios po còere e mescamente fríere cosa; genia de papare fatu cun cosa de mare (pische, cóciula) Sinònimos e contràrios càcaba, cardera, fressonera, gofàina, grassanera, saltàina, tiana Frases dae s'ischiscionera bogaiant macarrones e seadas ◊ est chi tenzo passéntzia, sinono cussa pudhighina fit istada coghendhe in s'ischiscionera! Terminologia iscientìfica stz Tradutziones Frantzesu poêle Ingresu pan Ispagnolu cazuela Italianu tegame, padèlla Tedescu Pfanne.

padèdha , nf: paredha, patedha 3 Definitzione genia de istrégiu a duas asas, a costaos artaos, a buca larga, po còere cosa mescamente cun abba: si narat fintzes de su papare chi si dhue coet / min. padedhutza, padedhita; rosa padedha = s'orrosa de s'orruo cràbinu Sinònimos e contràrios coculia, pignada Maneras de nàrrere csn: iscuguzare sa p. = pigaindi su crobecu; sa p. de su benúgiu = rudéula; fàghere sa p. = fàghere a manigare cosa cota; afumare sa p. = brusiare su mànigu, pònnere su sabore o fragu de su fumu a su mànigu coghindhe; morigare sa p. (in suspu) = chircare chistiones, allegas Frases fit niedhu che costas de padedha ◊ est semper in mesus che cutzerone in patedha ◊ fàlandhe sa padedha dae su fogu, ca cussa cosa est cota! 2. sos antigos faghiant sa padedha dae su sàpadu ◊ mamma ndhe faghiat solu una de padedha, e pro su piús fit a bustare e a chenare ◊ Deus baldet chi s'afumet sa padedha! 3. móriga sa padedha tua e no s'anzena! Sambenados e Provèrbios smb: Padedda / prb: sos fatos de sa padedha los connoschet solu sa trudha Terminologia iscientìfica stz Ètimu ltn. patella Tradutziones Frantzesu marmite Ingresu pan Ispagnolu sartén Italianu péntola Tedescu Topf.

padezòne , nf, nm: padizona, padizone, parigioni Definitzione padedha pitica / min. parigionedhu Sinònimos e contràrios padedhutza, pingiadedhu, pingiorighedhu Frases gai est s'ou dae tempus antigu: unu andhat in frisciolu o padezone, s'àteru est in tres chidas… pudhighinu! Ètimu ltn. *patellione(m) ? Tradutziones Frantzesu petite marmite, petit pot Ingresu little pan Ispagnolu cazo, ollita Italianu pentolino, pignattina Tedescu Töpfchen.

pignàda , nf: pingià, pingiada, pingiara, pinzada, pinzata Definitzione genia de istrégiu mannitu a duas asas, a costas artas, a buca larga, de materiale adatu a pònnere in su fogu po còere cosa pruschetotu cun abba; coment'e materiale de fràigu, genia de matone mannu lébiu, totu istampau e largu, po pònnere inter is travetos a fàere bòvedas / min. pingiadedha, pingiadedhedha, pingiadedhu, pingiallotedhu Sinònimos e contràrios coculia, padedha Maneras de nàrrere csn: sa pingiada sbrúfulat, fúliat a foras, budhit a cróculus; sgumai, murigai sa pingiada; brenti a pingiaredha = prena, de fémina ràida; cosa de pingiada = mànigu cotu Frases che li ant furadu una pinzada, unu tianu e una supera ◊ a sa pinzada li at ghetau su sale ◊ in medas logus, su primu domínigu de carésima si segant is pingiadas 2. unu tempus si permitiant de fastigiai sa picioca sceti de sa fentana: oi est mellus, mancai si biant tropu brentis a pingiaredha!… 3. seu disigendi unu tzichedhu de cosa de pingiada, papendi sèmpiri cosa asciuta! ◊ cosa de pingiada no mi ndi pòngiat a fai! Terminologia iscientìfica stz Ètimu ltn. *pineata Tradutziones Frantzesu marmite Ingresu pan Ispagnolu olla, rasilla Italianu pignatta, péntola Tedescu Topf, Deckenziegel.

pingiadédhu , nm Definitzione min. de pingiada, padedha pitichedhedha Sinònimos e contràrios padedhutza, padezone, pingiorighedhu, pinzatolu Tradutziones Frantzesu petite marmite Ingresu small pan Ispagnolu cazo Italianu pentolino Tedescu kleiner Topf.

saltàina , nf: sartàghina, sartàghine, sartàgnia, sartaina, sartàina, sartàine, sartàini, sartània Definitzione genia de istrégiu largu a costaos bàscios e apertos, a un'asa, po còere (ma mescamente fríere) cosa / min. sartainedha, sartainedhu, sartaniedha; pesàresi che oxu in sartàina = furriàresi cràdios, cun arrennegu; mariasartàine = parapunta, ispadaluchente, sennoredha (bobboi, genia de tzuga manna) Sinònimos e contràrios càcaba, cardera, fressonera, grassonera, ischiscionera Frases in cuchina bi teniat turudhas, sartàghinas, copertores, lapioledhos e àteros cracajolos ◊ po mei podit fai pingiadas e sartànias, su tiau! ◊ s'at cotu chibudha cun os in sa sartainedha ◊ sa sartàina de arrustiri castàngia est totu istampada ◊ istaniada mi dh'eis sa sartainedha? 2. si funt pesaos che oxu in sartàina e ante fatu s'isciòpero generale Terminologia iscientìfica stz Ètimu ltn. sartagine(m) Tradutziones Frantzesu poêle Ingresu frying pan Ispagnolu sartén Italianu padèlla Tedescu Pfanne.

tiàna , nf, nm: tiani, tianu Definitzione genia de istrégiu tundhu, prus che àteru de terra, a costaos no tanti artos, a duas asas, po còere cosa a cassola, fàere bagna e àteru (fintzes istrégiu chentza asas, tundhu, de manigiare in coghina, de atzàrgiu, plàstica o àteru); istrégiu prus mannu po impastare farra a fàere pane o pònnere cosa / min. tianedha Sinònimos e contràrios casciarola, grassanera, padincolu / lebbreri, tavania Frases no bi ndh'at prus de conzolalzos chi faghent scivedhas e tianas ◊ giuchet unu tianu pro piatu ◊ animali tropu afissiau mellus ispérdiu, mellus in su tiani! ◊ at postu sa tiani ◊ at cumassadu sa símula intro de una tianedha de terra ◊ at impastau sa farra in su tianu po fàere su pane de sa chida Terminologia iscientìfica stz Ètimu itl. tianu Tradutziones Frantzesu poêle Ingresu pan Ispagnolu cacerola Italianu tegame Tedescu Pfanne.