Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

anciànu , agt, nm: (an-ci-a-nu) ansianu, antzianu Definitzione chi o chie est intrau in tempus, chi che tenet annos meda Sinònimos e contràrios béciu, mannu | ctr. giòvanu, pisedhu 2. is ansianus bolint agiudu! ◊ un'ansianu comente faeis a nci dhu trangulai a logu gasi atesu? Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu âgé Ingresu old (man) Ispagnolu anciano, viejo Italianu anziano Tedescu betagt, Alte.

anníciu , agt, nm: annicru, annígiu, annígliu, anniglu, annigru, annigu, annirgu, anniu, annixu Definitzione porchedhu, vitellu, cuadhu, angione o àteru pegus de calecunu annu, passau s’annu Sinònimos e contràrios annigrotu, annorinedhu, tentógliu Frases s'anníciu est in sa giota, su crapitu est a brincos, in sa pinneta apedhat su catzedhu 2. sunt pulpuzos de peta de porcu anniju pesadu a mannalitinu Terminologia iscientìfica anall Ètimu ltn. annic(u)lus Tradutziones Frantzesu animal de la ferme agé de deux ans Ingresu one years old cattle Ispagnolu añojo Italianu annìcolo Tedescu einjähriges Tier.

annícra , nf: annixa Definitzione pegus fémina de unu o duos annos Tradutziones Frantzesu femelle agée de deus ans Ingresu two years old female cattle Ispagnolu añoja Italianu annìcola Tedescu einjähriges Tier.

assenecàre, assenegàe, assenegàre , vrb: senecare Definitzione fàere a béciu, antzianu; nau de matas, èssere o fàere begra, bècia; assenegae = fàere a bémida, assupare Sinònimos e contràrios imbeciai, imbedustare / abbrecare, imbecrare / abbatimare, assupai Frases dami s'arcanu tou, o tempus, chi piús nou ti faghet cantu piús ti assènegas! (T.Rubattu)◊ assenegadas domitas biancas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vieillir Ingresu to get old Ispagnolu envejecer Italianu invecchiare Tedescu alt werden.

badústu , agt, nm, nf: bedussu, bedustu, bidusta, bidustu, vedustu Definitzione nau de gente, chi est intrau in tempus, béciu; de animale, brebeighedha de duos annos, brebè chi at angiau duos annos; nau de terra, chi dh'ant laorada s'annu innanti Sinònimos e contràrios béciu, mannu / bisustu | ctr. giòvanu, minore Maneras de nàrrere csn: baghiana/u b. = baghiana/u intrada/u in tempus, no prus zòvana/u; moju b. = de s'annu coladu, cun puzone de s'annu innanti Frases giòvanu chi t'incontres o bidustu, as a intèndhere piaghere e gustu de torrare a sa bidha chi ses nadu 2. su bedustu no si che podet leare a su massazu: tocat a bi lu lassare s'annu ifatu puru Ètimu ltn. vetustus Tradutziones Frantzesu vieux Ingresu old man Ispagnolu viejo Italianu vècchio Tedescu alt, Alte.

becèsa , nf: betzesa, vecesa Definitzione su èssere bècios, s'úrtimu tempus de una vida candho sa persona, fintzes sana, si derruet / a sa b. sa pigota = fàghere una cosa – che a su fatzinu a betzu – candho no est prus tempus, candho no serbit prus (nadu prus che àteru de unu cumportamentu) Sinònimos e contràrios ansianidade | ctr. gioventura, picinnia Frases sa betzesa mi est sighindhe! ◊ sa becesa de Batista Nuxis, chi ndi dhi essiat sa farrixedha de is genugus ◊ a is becesas si gosat sa giubbilatzioni ◊ giai ndhe faet, totu, de brullas sa becesa: candho fio picioca non dhos intendhia is peis fritos! ◊ babbu e mamma sunt benindho in becesa! Sambenados e Provèrbios prb: a is becesas camisa arrandada Terminologia iscientìfica vda Tradutziones Frantzesu vieillesse Ingresu old age Ispagnolu vejez Italianu vecchiàia Tedescu Alter.

becióngiu , agt: betzonzu, vetzontzu Definitzione unu pagu béciu Sinònimos e contràrios becitedhu | ctr. giovunedhu Frases a su pipiu po giogare sa mama dhi at istérriu una burrighedha beciòngia in terra Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vieillot Ingresu rather old Ispagnolu un poco viejo Italianu vecchiòtto Tedescu ziemlich alt.

becitédhu , agt, nm Definitzione min. de béciu, betzedhu; ómine béciu meda, betzaredhu Sinònimos e contràrios becedhu, becióngiu, betzaredhu | ctr. giovunedhu Tradutziones Frantzesu petit vieux, vieillot Ingresu old man Ispagnolu viejales Italianu vecchiétto Tedescu ziemlich alt, altes Männlein.

béciu , agt, nm: betzu, véciu Definitzione intrau in tempus, chi tenet tempus meda; nau de cosa, de trastu, chi no ndhe balet prus, chi est ispaciau; segundhu de ite si narat, chi est fatu in sa mota giusta o prus adata po calecuna cosa (es. casu betzu = sicau, bonu po tratagasare puru, binu betzu = de s'annu o de annos innanti de s'annada currente); giogandho a tòmbola, su betzu est su noranta / min. becedhu, betzaredhu, betzedhu, becigedhu, becitedhu Sinònimos e contràrios ancianu, becru | ctr. nobu, giòvunu Maneras de nàrrere csn: betzu predale = béciu meda meda, comenti a is perdas; b. cadrudhu = mali pigau, béciu meda, chi fait farrixedha… Frases béciu fiat Batista Nuxis, ca bogàt farrixedha de is genugus! ◊ est bénnidu betzu meda e malesanu ◊ candho mi ant bidu betzu e arrimadu, ca no batia prus perunu frutu mi ant che un'istratzu fuliadu ◊ tantas cosas si ndi andant cun is bècios chi morint 2. de tantu patire ndhe so betzu! Sambenados e Provèrbios smb: Becciu, Betza, Betzu, Bezza, Bezzu, (Ezza) / prb: a cuadhu béciu funi noa ◊ sa nassa bècia si ndi frigat de sa noa ◊ su betzu batit su nou Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu vieux Ingresu old man Ispagnolu viejo Italianu vècchio, stagionato Tedescu alt, Alte.

beciúmini , nm: betzúmene, vetzúmene Definitzione cosas bècias Sinònimos e contràrios becioi, ciméria Tradutziones Frantzesu vieilleries Ingresu old things Ispagnolu antigualla Italianu vecchiume Tedescu Plunder.

bécru , agt: bexu, begru, brecu Definitzione nau de linna, chi est bècia; nau de erbas, chi si funt intostadas, fatas linnosas; si narat de gente puru, ma prus che àteru a brulla Sinònimos e contràrios béciu, blagadinu, casale / intostadu, tostu / prudigadu | ctr. noàdile, giòvunu, modhe Frases a sas àrbures si ndhe lis segant sas naes begras pro bogare linna noa ◊ sos ramos bogant annoizos dae s'antigu mutzu truncu bexu (S.Casu)◊ bi at un'alvuredu de nughes bexas Ètimu ltn. vec(u)lus Tradutziones Frantzesu vieux Ingresu old, hoary Ispagnolu añejo, añoso Italianu annóso, tiglióso Tedescu alt.

chentenàgliu, chentenàju, chentenàriu , agt, nm Definitzione de chentu annos, chi o chie tenet chent'annos, a is chent'annos de calecuna cosa Frases su chentenàgliu si est pesatu ritzu: De bidha fraicata in locu artu sono! Tradutziones Frantzesu centenaire Ingresu hundred-year old, centenarian, centenary Ispagnolu centenario Italianu centenàrio Tedescu hundertjährig, Hundertjährige.

ciméria , nf Definitzione cosas bècias Sinònimos e contràrios beciúmini Tradutziones Frantzesu vieilleries Ingresu old things Ispagnolu antigualla Italianu vecchiume Tedescu Plunder.

ciúrra , nf: giurra, tzurra* Definitzione brebè bècia, mescamente totu male andhada, làngia Sinònimos e contràrios bodha, busale, giurrita, tzica 1 Tradutziones Frantzesu vieille brebis Ingresu old sheep Ispagnolu oveja vieja Italianu pècora vècchia Tedescu altes Schaf.

imbeciài , vrb: imbeciare, imbetzare, immetzare Definitzione fàere béciu, a béciu, antzianu, pèrdere is fortzas e is calidades de su giòvono, de sa cosa noa Sinònimos e contràrios annosigai, assenecare, imbedustare / abbrecare, imbecrare, imbetzire | ctr. annoai 1, apitzinnare, impisedhire, ingiovanèssiri Frases in duos meses ti ses imbetzada ◊ giaghi est tanta s'antua chi mi dant, de imbetzare mi benit sa gana ◊ si nch'est imbeciau ◊ t'imbèciant is malis allenus ◊ una domo non restat noa, ma s’imbetzat e si derruet che a totu sas cosas ◊ in cuss'ambiente soe nàssiu, créssiu e imbeciau ◊ megu de m'imbeciai dogna dí de prus! Sambenados e Provèrbios prb: su male continu imbetzat sa zente Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu vieillir Ingresu to make old Ispagnolu envejecer Italianu invecchiare Tedescu alt werden.

imbegràdu , pps, agt Definitzione de imbegrare; nau de linna, chi est begra, bècia giai in sa mata Sinònimos e contràrios imbetzau | ctr. noàdile Tradutziones Frantzesu vieux Ingresu old Ispagnolu añoso Italianu annóso Tedescu alt.

majonèta , nf Definitzione genia de fémina bècia, fata a pentzamentu, chi nanca iat a bènnere su note de Pasca de is Tres Gurrès a batire giogos a is piciochedhos… Sinònimos e contràrios befana Terminologia iscientìfica fnt Tradutziones Frantzesu "befana" Ingresu befana (kindly old witch who brings children toys at Epiphany) Ispagnolu vieja que trae regalos a los niños para los Reyes Italianu befana Tedescu Befana, alte, gerechte Hexe, die, nach der italienischen Volksüberlieferung.

promòres , nm pl Definitzione is mannos, is antzianos Ètimu ltn. primores Tradutziones Frantzesu les personnes âgées Ingresu old men Ispagnolu los mayores Italianu gli anziani, i maggióri Tedescu die Alten.

travonéri , agt, nm Definitzione nau de ccn., chi est o portat trassas malas Sinònimos e contràrios ammalisciadu, malisciosu, trassadori, trasseri Tradutziones Frantzesu rusé, vieux renard Ingresu old fox Ispagnolu zorrón Italianu scaltro, volpóne Tedescu schlau.

«« Torra a chircare