Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

acoài, acoàre , vrb Definitzione pònnere, andhare o istare s'unu aifatu de s'àteru, acoa, e fintzes abbandhonare; tirare agoa, tirare a longas, acostire cun sa coa a calecunu tretu comente faet unu carru o un'àteru mezu po carrigare o iscarrigare cosa Sinònimos e contràrios acodiai / aisetare Frases cussas pòberas terra sunt acoatas 2. sa zente est acoendhe: pro pagare isetat sas úrtimas dies Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se mettre derrière Ingresu to put in line Ispagnolu poner en hilera Italianu accodare Tedescu hintereinanderreihen.

aforrài , vrb: aforrare, forrare Definitzione pònnere sa forra, unu pígiu de cosa po fortilesa, po carragiare mancàntzias, fartas, po bellesa / aforrai de arrobba, de màrmuri, de linna Sinònimos e contràrios iforrare 1 Frases si aforrat sa linna druci (modhi) cun linna forti ◊ su bestire mi dh'aforro a seda Ètimu spn. aforrar Tradutziones Frantzesu doubler Ingresu to line Ispagnolu forrar Italianu foderare, impiallacciare Tedescu füttern, furnieren.

arràja , nf: arraxa, ràgia* Definitzione prus che àteru, síngia fata a pinna / essire de s'arraxa = essire dae sos límites Sinònimos e contràrios línia, raina, ràglia, sinnale Frases passai de sa raja Tradutziones Frantzesu ligne, signe Ingresu line Ispagnolu raya Italianu lìnea, ségno Tedescu Linie, Zeichen.

arrengherài , vrb: arringherai, ringherai Definitzione foedhandho de cosa o de gente, pònnere a ringhera, fàere una ringhera Sinònimos e contràrios acarredai Frases ant arrengherau is sedilis a giru a giru ◊ funta totus arringheraus, messendi, mancai in binti Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu disposer en rangées Ingresu to line up Ispagnolu poner en hileras, alinear Italianu dispórre in filari, in file, schierare Tedescu in Reihe aufstellen.

casellànte , nm Definitzione chie tenet s'impreu de badrare unu passàgiu a livellu, ue una ferrovia atraessat calecuna istrada Sinònimos e contràrios casoteri Terminologia iscientìfica prf Tradutziones Frantzesu garde-barrière Ingresu line inspector Ispagnolu guardagujas Italianu casellante Tedescu Bahnwärter.

fibèra , nf: filera Definitzione cosas meda (fintzes gente) una aifatu de s'àtera a longu a longu: filera de montes, de matas, de nues, de màchinas e àteru; fintzes cosas postas subràbari Sinònimos e contràrios arrenghera, cadenale 2, cordu, fila, filare 1, filleri, filerina, giuali, lérina, órdine Frases miraia sas rúndhines bolendhe a filera ◊ allónghiat is bratzus, a su buju, e nci fait arrui una fibera de pratus de sa mesa ◊ fuit una filera longa de zente comente si ne bidiat de novenantes annanne infatu de su santu ◊ andhabat a puntorju in manos sitziandhe e ghiandhe sa filera de sas béstias ◊ candu arrít dhi bis duas bellas fileras biancas de dentis Ètimu ctl. filera Tradutziones Frantzesu file, série, rangée Ingresu line, series Ispagnolu fila, serie, desfile Italianu fila, sèrie, sfilata Tedescu Reihe, Serie.

lència , nf: lensa, lénsia, lentza, lintza 1 Definitzione ispau grussitu, forte e longu, chi s'impreat po tirare línias deretas, mescamente faendho muru; codriola po piscare Maneras de nàrrere csn: pònnere o tirare a l.; a lintza de… = a paris de…; pinnicare sas lentzas = pinnicai totu e andaisindi 2. po is arretzas, nassas, frúscias, lentzas e gamus andaus a sa butega afaci de su mollu ◊ beto a su mare lentzas ca sa barca est segada e timo su piscare… 3. su cambúsciu depit calai a lintza de is origas Sambenados e Provèrbios smb: Lenza Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu ligne Ingresu fishing line Ispagnolu sedal Italianu lènza Tedescu Angelleine, Angelschnur.

léntzu , nm Definitzione orrugu de lentza cun su prumu po averguare si una cosa (mescamente su muru chi si fràigat) est bene prantau in verticale (a prumu) Sinònimos e contràrios aprumadori, peumu Maneras de nàrrere csn: pònniri a l. = pònnere o fàghere ritzu; essiri de l. = essire a un'imboe, betadu a un'ala, coment'e ruindhe Frases custu muru no est a lentzu Sambenados e Provèrbios smb: Lenzu Tradutziones Frantzesu fil à plomb Ingresu plumb line Ispagnolu plomada, nivel de albañil Italianu filo a piómbo Tedescu Lot, Senkblei.

línia , nf Definitzione logu de is puntos a filera unu aifatu de s'àteru a manera de fàere una figura chi arresurtat solu de longària (e podet èssere dereta, bàdula o curva, a biraorba, a tretos); síngia longa chi si faet de iscritura; figura chi arresurtat de calecuna cosa chi andhat a totuna filada; òpera fata de binàrios o àteru po passare calecuna cosa (es. trenu, currente); foedhandho de sa calidesa de su corpus, po comente su termòmetro po dha medire ispartzit is grados, línia est fintzes decimale de gradu / a l. dereta (fatu, mediu) = itl. in linea retta (distàntzia mínima inter duos puntos) Sinònimos e contràrios riga / ferrovia Tradutziones Frantzesu ligne Ingresu line Ispagnolu línea Italianu lìnea Tedescu Linie.

ràgia , nf: arraja, raja Definitzione prus che àteru, síngia, línia fata a pinna, ma fintzes marcada cun àteru (es. in terra) Sinònimos e contràrios línia, ràglia, raina, sinnale / umiadroxu Maneras de nàrrere csn: passai, essiri de sa r. = andhare prus addainanti de su sinnale, fintzas de su zustu, de su chi si depet pro educassione; sa r. de sa currera de is cuadhus = sa ràglia, su tretu e sinza a ue depent lòmpere, itl. traguardo Sambenados e Provèrbios smb: Raia Ètimu spn. raya Tradutziones Frantzesu ligne, ligne d'arrivée Ingresu line, finishing line Ispagnolu raya, meta Italianu lìnea, traguardo Tedescu Linie, Strich, Ziel.

ría 1 , nf: arriga, erriga, riga Definitzione calesiògiat línia istrinta e longa pruschetotu dereta (es. in su paperi po iscríere, e fintzes sa chi abbarrat in terra de comente ant passau ccn. cosa); su chi s'iscriet in is errigas, s'iscritura de un'erriga; genia de aina, po tirare línias deretas e precisas, fata a intacos cun is números po inditare sa misura; foedhandho de sa conca, s'ispartzidura de is pilos petenaos; cosas postas a filera una aifatu de s'àtera; foedhandho de is àrias su chitzo, sa lughe comente si cumènciat a bíere ororu de su fundhale in s'orizonte Sinònimos e contràrios línia, síngia / arralla 2, pinta 1 / régula / chirra 1, scrima / fibera Maneras de nàrrere csn: ponindhe r., a sa posta de sa riga = orbescendi; ischírendhe duas rigas = zúghere trassas meda Frases semus faghindhe sa mesa totu a rigas, comente bi colamus cosa subra ◊ est iscrindhe in su cuadernu a rigas 2. a s'amigu l'at iscritu pagas rigas 3. a su sartu sestendhe li serbit sa riga 6. fit su manzanu chito ponindhe riga Sambenados e Provèrbios smb: Riga Terminologia iscientìfica ans Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu ligne, règle Ingresu line, ruler Ispagnolu línea, raya, regla Italianu riga, rigo, righèllo Tedescu Linie, Zeile, Lineal.

sònda , nf Definitzione genia de aparíciu chi si mandhat o chi si faet intrare a ue no si podet abbaidare e bíere a ogu límpiu po averguare ccn. cosa (o fintzes po fàere faina, calecuna operatzione ue no si podet trebballare a manu) Frases ant mandhadu una sonda a su pianeta Marte Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu sonde Ingresu probe, sounding line Ispagnolu sonda Italianu sónda Tedescu Sonde.

umiadórgiu, umiadróxu , nm Definitzione logu inue bufat o si faet bufare su bestiàmene; tretu e síngia a ue si depet lòmpere currendho a bínchidas, a trivas Sinònimos e contràrios abbadógiu, biberadóriu, bidorzu / ràgia 2. a cali umiadroxu eus a cúrriri? Tradutziones Frantzesu abreuvoir, ligne d'arrivée Ingresu trough (drinking), finishing line Ispagnolu abrevadero, meta Italianu abbeveratóio, traguardo Tedescu Tränke, Ziel.