Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

afancedhàu , pps, agt Definitzione de afancedhae; chi si dha intendhet cun àtera fémina, chi est amigau Sinònimos e contràrios afantadu, amicatu, amistarau, antzedhau / cdh. inghiuculatu 2. pobidhu meu est pobidhu meu, mancari como siat afantzedhau! Tradutziones Frantzesu concubinaire Ingresu regarding common law wife (husband) Ispagnolu amante Italianu concubinàrio Tedescu einen Liebhaber haben.

arvenàrzu , nm: avenarzu, avenazu, elvenalzu Definitzione abena agreste, fenu púdiu o murru, genia de erba areste chi assimbígiat a s’avena, ma podet fàere a fundhu mannu cun medas cambos artos; logu inue dhue creschet meda cust’erba Sinònimos e contràrios aenamurra, anàile, cannejone, enàrgiu, fenàile, fenapu, fenumurru, filianu, oguena Frases ervas malas in su trigu sunt s'avenazu, su papai, sa ligadoza, su ràmine Terminologia iscientìfica rba, Avena fatua, A. barbata, A. sterilis Ètimu ltn. avenarius Tradutziones Frantzesu folle avoine, havenon Ingresu common wild oat Ispagnolu ballueca Italianu avéna fàtua Tedescu Flughafer.

atòa , nf: atzoa, toa Definitzione calidades de sàlighe, genia de linna de logos de abba, modhe e lenta, faet pértigas bonas po intèssere, bestire istrègios, fàere pischedhas e cosas deasi Sinònimos e contràrios sciova, tzarpa Terminologia iscientìfica mt, Salix cinerea, S. pedicellata Ètimu grc. dia iteòn Tradutziones Frantzesu saule cendré Ingresu common sallow Ispagnolu sauce, salzmimbre Italianu sàlice Tedescu Weide.

commúnu , agt: cumunu Definitzione chi est de medas, de totus, chi pertocat a totugantos, chi no tenet nudha de ispeciale Maneras de nàrrere csn: loris communus = sos laores chi si faghent a tiradura (fae, basoludundhu); genti comuna = chi no tenet incàrrigos, chi no manizat podere; àere in comunu = a cumone, totus paris Frases s’onorèvole at fatu carriera subra de sas palas de su bisonzu de sa zente comune ◊ ses de cussos batiados in cuile po no ti nàrrere béstia comune, de cussos chi no andhant mancu a fune! ◊ funt cosas mannas acontéssias a genti comuna 2. in comunu teniant terra e frutu, bestiàmine e cantu si est connotu Ètimu ltn. communis Tradutziones Frantzesu commun Ingresu common Ispagnolu común Italianu comune Tedescu allgemein.

ferràssa , nf, nm: ferratza, ferratzu Definitzione genia de musciola o scrita, assimbígiat unu pagu a sa palaja ca est lada meda e de colore prus craru asuta, ma est manna meda, a forma de triàngulu e portat una coa a bisura de foete Sinònimos e contràrios ferradu 1 Terminologia iscientìfica psc, dasyatis pastinaca Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu raie pastenague Ingresu common stingray Ispagnolu raya làtigo común Italianu ferràccia, pastinaca comune Tedescu Gewöhnliche Stechrochen.

pistigiòni, pistigliòni , nm: pistillone, pistilloni, pistiscione, pistixone Definitzione tzitzone de muru, genia de animaledhu che una tziligheta, ma cun is ogos prus mannos, sa pedhe picada totu a pintirighinos e puntighedhas: essit in istade mescamente a denote, istat in logos apartaos, fintzes aintru de domo in is muros candho essit su note: paret un'animaledhu ischifosu (e po cussu dhu narant a disprétziu puru) e nanca iat a abbruxare sa pedhe a dhu tocare ma no faet própriu nudha; a logos dhu narant fintzes a sa tziligheta / pistilloni murru = tarentola mauritanica; p. pintu = phyllodactylus europaeus Sinònimos e contràrios ceréntula, ispogiadedhu, papabilledha, prantuledha, tilibbu, tzirinzone / tilicherta Frases is pistillonis essint a pillu candu iscurigat e cassant tzíntzula ◊ gei furiast a frori… pariast unu pistilloni bestiu! Terminologia iscientìfica anar, hemidactylus turcicus Ètimu ltn. stellione(m) + pistai Tradutziones Frantzesu gecko nocturne Ingresu common house gecko Ispagnolu salamanquesa rosada Italianu gèco Tedescu Europäische Halbfinger.

prantulèdha , nf Definitzione tzitzone de muru, genia de animaledhu che una tziligheta, ma cun is ogos prus mannos (prus in fora), sa pedhe picada totu pintulinada e a puntighedhas: essit mescamente in istade a denote, istat in logos de trastos bècios, fintzes aintru de domo e in is muros, paret un'animaledhu chi faet a dhu crisare e nanca tocandhodhu iat a abbruxare sa pedhe, ma no faet male nudha; a logos dhu narant fintzes a sa tziligheta / àtera genia (a magas de diferentes colores) = phyllodactylus europaeus Sinònimos e contràrios ceréntula, ispogiadedhu, papabilledha, pistigioni, tilibbu, tzirinzone Terminologia iscientìfica anar, hemidactylus turcicus Tradutziones Frantzesu gecko nocturne Ingresu common house gecko Ispagnolu salamanquesa rosada Italianu gèco Tedescu Europäische Halbfinger.

sabiòre, sabiòri , nm: sapiore Definitzione su èssere sàbios Sinònimos e contràrios sabidoria, sabiénscia, sabiesa | ctr. locura Frases fint de grandhe respetu siat pro su sabiore e siat pro su grabbu chi aiant fatendhe sas cosas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sagesse, bon sens Ingresu common sense Ispagnolu sabiduría, juicio Italianu saggézza, assennatézza Tedescu Weisheit, Vernunft.

tòa , nf: (sa t. = nr. satòa) atoa* toba 1, tzoa Definitzione calidades de sàlighe, genia de linna modhe e lenta de logos de abba, faet pertighedhas bonas po intèssere, bestire istrègios, fàere pischedhas e cosas deasi Sinònimos e contràrios sàbixi, sciova, tzarpa Frases picat pacas fronzas de toba pro cosire unu moju Sambenados e Provèrbios smb: Zoa Terminologia iscientìfica mt, Salix aurita, S. fragilis, S. viminalis Tradutziones Frantzesu saule cendré, saule fragile Ingresu common sallow, crack willow Ispagnolu sauce, mimbrera Italianu sàlice cenerògnolo, fràgile Tedescu Silberweide.