Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acabuciàre , vrb: acabutzare, acaputzare Definitzione pònnere impare, betare totu a unu duas cosas, duos tàgios; fintzes aciúnghere apare is càbudos de duas cosas Sinònimos e contràrios acaputzire, ammasturai, apasai / acabizonare | ctr. iscabutzare Maneras de nàrrere csn: acabutzare robba = arregolli pegus po fai unu tallu; a. s'incunza = collire, ghirare s'incunza Frases acabutzare duos masones Ètimu itl. accapezzare Tradutziones Frantzesu mettre en commun Ingresu to join Ispagnolu aunar, unir Italianu accomunare Tedescu vereinigen.

alàse , nm: alasi, alàsia, alàsiu, olasi Definitzione aràngiu burdu o aresti, genia de linna dereta (ma atrotigada) chi faet a mata fintzes manna, corgiolu birde, fògia ispinosa in is oros (in is cambos prus bàscios o candho est a prantone piticu) e frutighedhu (sa calidade fémina) a pibionedhu tundhu, orrúbiu, a gurdonedhu: faet in montes unu pagu artos / orruos de alasi = sas naes prus bassas de cust'àrbure segadas a ischimadura dae su truncu, manizadas pro fàghere frama meda Sinònimos e contràrios arangiubburdu, banatuli, colóstiu, elatori, golosti, lauspinosu Terminologia iscientìfica mtr, Ilex aquifolium Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu houx commun, laurier piquant Ingresu holly Ispagnolu acebo Italianu agrifòglio Tedescu Stechpalme.

allerína , avb Definitzione de acórdiu, a cuncordu debarapare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu d'un commun accord Ingresu concordantly Ispagnolu concordemente Italianu concordeménte Tedescu einstimmig.

assunsèna , nf: assussena, sussena Definitzione erba, genia de frore o lillu de Sant'Antoni, lígiu de Santa Eleni; cosa de abberu bella, nau cun istima mescamente de gente Sinònimos e contràrios lígiu, lolloibbiancu Frases in s'ispiàgia bi at assussenas biancas fioridas ◊ Maria est una càndhida assussena Terminologia iscientìfica frs, Lilium candidum Ètimu spn. azucena Tradutziones Frantzesu lis ou lys commun Ingresu white-lily Ispagnolu azucena Italianu gìglio bianco Tedescu weiße Lilie.

caixèdha 1 , nf Definitzione genia de cau marinu; marragau de mare o caita / c. niedhutza = chlidonias nigra (itl. mignattino); caixedha peis arrúbius = chlidonias leucoptera (itl. mignattino alibianche) Sinònimos e contràrios caita Terminologia iscientìfica pzn, larus minutus, sterna hirundo Tradutziones Frantzesu sterne commun Ingresu little gull Ispagnolu golondrina de mar Italianu gabbianèllo, stèrna comune Tedescu Zwergmöwe.

commúnu , agt: cumunu Definitzione chi est de medas, de totus, chi pertocat a totugantos, chi no tenet nudha de ispeciale Maneras de nàrrere csn: loris communus = sos laores chi si faghent a tiradura (fae, basoludundhu); genti comuna = chi no tenet incàrrigos, chi no manizat podere; àere in comunu = a cumone, totus paris Frases s’onorèvole at fatu carriera subra de sas palas de su bisonzu de sa zente comune ◊ ses de cussos batiados in cuile po no ti nàrrere béstia comune, de cussos chi no andhant mancu a fune! ◊ funt cosas mannas acontéssias a genti comuna 2. in comunu teniant terra e frutu, bestiàmine e cantu si est connotu Ètimu ltn. communis Tradutziones Frantzesu commun Ingresu common Ispagnolu común Italianu comune Tedescu allgemein.

erbaleporína 1 , nf Definitzione genias diferentes de erba dhas narant cun custu númene Terminologia iscientìfica rba, Neoschischkinia pourrettii, Aira elengantissima, Aira caryophyllea, Poa trivialis, Parvotrisetum myrianthum Tradutziones Frantzesu pâturin commun Ingresu bluegrass Ispagnolu heno común Italianu fienaròla, trisèto Tedescu gemeines Rispengras (Poa trivialis).

ogiàstru, ogiàstu , nm: allastu, ogliastu, ollastru, ollastu, otzastru, oxastru, ozastru, ozastu Definitzione genia de tupa e mata connota meda in Sardigna ca creschet a sola fintzes in logu malu de orroca, faet unu frutighedhu longhitu e pitichedhedhu, cun s'ossu, niedhu candho est cotu, erricu de ógiu: est sa linna chi s'innestat a olia / ollastu o ollastedhu de arriu = una creze de sàlighe Sinònimos e contràrios oliedhu / cdh. udhastru, ttrs. agliastru Frases su piciochedhu at pigau una bella iscutulada de pértia de ollastu ◊ chi bandat a fai gherra ndi torrat chena conca coment'e un'oxastru innestau! ◊ inoghe petzi si che bidiat nodos e puntas de ozastru, totu prenu de rú ◊ s'ollastu est corriatzu Terminologia iscientìfica mtm, Olea europaea var. sylvestris Ètimu ltn. oleastru(m) Tradutziones Frantzesu olivier commun Ingresu oleaster Ispagnolu acebuche, oleastro Italianu olivastro Tedescu Oleaster.

«« Torra a chircare