istrachía , nf: istracia, istrascia, istrassia, istratzia, stracia Definitzione tempus malu meda, passada de bentu e abba forte o fintzes de nie; tempus e fatos in contràriu, males Sinònimos e contràrios defúgliu, istrasura, trarchia* Frases s'avieint bene armados, lestros in mesu a su bentu e a s'istratzia ◊ sa vida nostra est meda dilicada, a istragos esposta e istrascias (L.Cubeddu)◊ s'esatore cheriat a pagare duas boltas pro sas erveghes mortas in d-un'istrachia ◊ oe at própiu a istrachia Terminologia iscientìfica tpm Tradutziones Frantzesu tempête Ingresu storm Ispagnolu tormenta, vendaval Italianu bufèra, tempèsta, temporale Tedescu Sturm.

istrònscia , nf, nm: istròscia, istrósciu 1, istrossa, istróssia, strossa Definitzione dannu meda chi orroinat totu; in cobertantza si narat de chie si movet chentza crabbu e faet dannu Sinònimos e contràrios arruinu, derruta, desacatu, destrossa, sderrocu, sderrota, sderruimentu / bròmbulu, igenillau, ildeoltu, ilgrabbuladu, isocu, istramu / cdh. scimpiatu Maneras de nàrrere csn: a istròscia = a meda, aira; istrònscia, istrósciu de abba = dellúbbiu; cannonare a istròscia Frases sunt carrendhe abba a sos sididos in custa istrossa de annada ◊ pro donzi note de istròscia bi at un'avréschida de paghe (G.Maieli)◊ a su póveru no li mancat istrossas ◊ Cristos nos at sarvadu de s'istrossa eterna ◊ bei ndh'at bonos ma, si no sunt bene bidos, custos amministradores lis dant istròscia 2. istrossa, ue pones manu tue faghes dannu! ◊ istrossa, t'iscollas in su paris netu! 3. s'istròscia de sa zente chi benit onzi annu a sa festa?!…◊ at cumentzau a proi a istrossa e mi seu totu isciustu Ètimu itl. stroscia Tradutziones Frantzesu catastrophe, désastre, tempête Ingresu disaster, storm Ispagnolu desastre, manos de mantequilla Italianu disastro, bufèra, fracassóne Tedescu schweres Unglück, Sturm, Lärmmacher.

maretàda , nf Definitzione aundhada forte de su mare Frases sas maretadas de su mare in bulluzu fachent chimentu mannu Tradutziones Frantzesu tempête de mer Ingresu sea storm Ispagnolu marejada Italianu mareggiata Tedescu Sturmflut.

strasúra , nf: istrasura*, stresua Definitzione iscutulada de abba meda, próida manna cun bentu forte, a istrachia Sinònimos e contràrios abbisciada, abbísciu, dallúviu, defúgliu, disàriu, istracia, traconarja, tregonada, trasura Frases at fatu ierradas de strasura, istadialis de fogu e de isciutori ◊ at fatu una stresua de làndiri chi at acarraxau su logu ◊ sa strasura iat traghillau sa navi ◊ sa strasura sighiat a si nc'iscudi de innòi e de ingudheni ◊ sa strasura si nd'at pigau s'arei ◊ sa guerra fut che una strasura Tradutziones Frantzesu tempête, orage Ingresu storm Ispagnolu tempestad, tormenta Italianu tempèsta, bufèra Tedescu Sturm, Unwetter.

temporàda , nf: temporata Definitzione sumana de tempus malu, sèmpere faendho su matessi tempus de abba, de nie, bentu, sicore o àteru (ma fintzes solu una iscutulada de abba, una trubbada de tempus malu); tempus longu de dificurtades mannas / falare che s'abba in temporada = a meda, a tota fua, cun fuliesa, a istracia Sinònimos e contràrios intemperiada / cdh. timpurata Frases una bella temporata de abba chi ndhe ghetet sas àgheras! ◊ chie at caldu sàmbene in sas venas no si ndhe sentit de sas temporadas ◊ sa temporada de su nibe no fit galu finia ◊ abbas a temporada no ndh'est faghindhe prus ◊ ndi est cabada custa temporada de asciutori chi est unu disisperu! 2. su "oi" separat s'inghitzu e sa fini de duas temporadas 3. de su chi sufris, coràgiu e passéntzia de afrontare custa temporada! Ètimu spn. temporada Tradutziones Frantzesu tempête, orage Ingresu storm Ispagnolu tempestad Italianu tempèsta Tedescu Sturm.

«« Torra a chircare