Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

ammagagnàre, ammagangiài , vrb: magagnare* Definitzione fàere totu a maganzas, a màncias, guastu Sinònimos e contràrios atufai, guastare, magunire, marcitai / ammaladiai, apuntorai, atzacorare, demare, ilmaladiare, inciacai, tunconire Frases ammagagnare su frutuàriu, su saludu Tradutziones Frantzesu abîmer, gâcher Ingresu to spoil, to corrupt Ispagnolu estropear, corromper Italianu guastare, corrómpere Tedescu verderben.

anneciàre , vrb: neciare* Definitzione pònnere nècias, magàngias, fàere guastu, pònnere neghe Sinònimos e contràrios ammaciae, nesicare Tradutziones Frantzesu abîmer, détériorer, ronger Ingresu to rot Ispagnolu estropear Italianu magagnare, cariare Tedescu verderben, angreifen.

arroinàre , vrb: arrovinai, arruinai, arruinare, orroghinare, roghinare* Definitzione fàere dannu a una cosa, a unu, de mala manera, de no ndh’èssere prus bonu Sinònimos e contràrios abbutinare, azinare, derrocai, derrúere, dissantarare, ifasciare, iscempiai, isciarrocai, isciusciai, istrassare, istrossare | ctr. agiudai Frases tilipirche maltzosu e matiggrogu, tue arroinas dogni cristianu! (P.Masia)◊ a unu massaju, si che li furant sos boes est a l'arruinare Tradutziones Frantzesu ruiner, abîmer Ingresu to ruin Ispagnolu arruinar Italianu rovinare Tedescu beschädigen.

guastài, guastàre , vrb Definitzione fàere guastu, iscónciu o dannu a calecuna cosa; pudrigare, nau de cosas de papare / pps. guastadu, guastau, guastu Sinònimos e contràrios addagnai, bastare 1, irguastae, iscunsertare, pèldere / ammagagnare | ctr. arragnare, aconciai Frases no est totu curpa de is fogus si sa campagna s'est guastendi ◊ amus guastu sa màchina a fortza de li pònnere bàrrios a tropu ◊ no la ponzas a segare cosa tosta, sa fórtighe, ca la guastas! ◊ sas arburedhas las at totu guastas su bentu ◊ custas lampadinas, po comenti funt postas, bastat chi si ndi guastit una e non si alluint mancu is àteras 2. cussu mànigu si est guastu, lassadu fora de su frigoríferu ◊ sa cosa cota puru cheret menzus posta in friscu, ca sinono si guastat Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu gâter, abîmer Ingresu to ruin, to spoil Ispagnolu estropear Italianu guastare, danneggiare, rovinare, avariare Tedescu beschädigen, verderben.

iscruncassàre , vrb Definitzione isconciare, fàere iscónciu mannu, bogare de pare, fragassare Sinònimos e contràrios agigotare, degogliai, destrossai, ifasciare, isciasciai, secare, truncai Frases su pudhéricu li potiat servire ca si li fit iscruncassata sa moto Tradutziones Frantzesu fracasser, abîmer, détraquer Ingresu to shatter Ispagnolu destrozar Italianu sconquassare Tedescu erschüttern.

iscunsertàre , vrb: iscuntzertai, iscuntzertare, iscusseltare, iscussertare, scuntretzai Definitzione guastare, fàere andhare male cosa cusserta, pònnere o fàere iscussertu, guastu, iscónciu, nau mescamente de machinàrios, organísimos e fintzes de sa mente, de sa salude, de is sentidos Sinònimos e contràrios guastai, irgangalistae, irguastae, isconciare, iscuncetare, isordulare | ctr. acussertare, cuncodrai, cunsertare Frases si bi at una pedra mala bos iscunsertat su muru (A.Isoni)◊ canno s'iscussertaiat su machinàriu de su rellotzu annaiat su frailàgliu a l'acontzare ◊ no fatas che cudhu chi leat su relozu a l'acontzare e l'iscussertat peus! ◊ sas manos si sunt fatas tremuleas, sos ossos si sunt totu iscussertados Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu abîmer, gâcher, détraquer Ingresu to spoil, to go wrong Ispagnolu estropear Italianu guastare, non funzionare Tedescu beschädigen, versagen.

maculài 1, maculàre , vrb: magulare, margulare Definitzione pònnere màcula, neghe, pecu, fàere dannu a s'onore, a sa salude Sinònimos e contràrios macrare, nesicare, tacare, tunconire Frases su sèmene de sa figu, bellu e tundhu, ti màculat sa vida e s'onore e ti atirat sas befas de su mundhu (B.Mureddu)◊ no sias contr'a mie risentida, no timas chi ti màcule sas alas po custa nova falsa chi est essida ◊ mi at maguladu sa pessone cun nésigas e dólimas, corchendhe fora Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu abîmer, détériorer, tacher Ingresu to spot Ispagnolu malear, echar a perder Italianu magagnare, macchiare Tedescu beflecken.

malocràre , vrb: malograi, malograre, malorgai Definitzione fàere andhare male in su sensu de guastare, de pèrdere, o fintzes de perdimentare sa cosa; pònnere ogu, pitziare de ogu / m. sos annos, sas dies, su mamentu, su dinare, su sàmbene Sinònimos e contràrios fragiare, guastai, malobrare, pèrdere, stramancai Frases tristu deo chi apo malogradu una prendha chi tenia! ◊ malogresi s'ocasione chi tenia in manos ◊ cussa linna iscurincedha apícius de s’atra e pigandi su tirí po no dhu malorgai! 2. t'incumandho no apes de malograre s'orrobba candho passas! Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu abîmer, gaspiller Ingresu to damage Ispagnolu malograr Italianu sciupare Tedescu verderben, vergeuden.

nesicàre , vrb: nesigare Definitzione fàere nésigas, lassare nésiga, calecuna neghe, guastu (mescamente a gente, animales, frutuàriu) Sinònimos e contràrios guastai, maculai 1, neciare Frases sos sinnos nostros nésigant totue (P.Fogarizzu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu abîmer Ingresu to turn bad Ispagnolu echar a perder, estropear Italianu magagnare Tedescu verderben, faulen.