Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

acometàre , vrb: acumetare Definitzione afracare o atacare a unu, a calecuna cosa, de mala manera coment'e gherrandho po si ndhe fàere mere, pigare cun coràgiu fintzes una dificurtade Sinònimos e contràrios aggreghestare, assaltizare, assitiai, atacai, segudare / asutai Frases pro amore tuo apo secadu sas predas e acumetadu s'àrvore de sa morte 2. cussu est unu pitzinnu tropu bonu pro acometare sa bida militare, no est che a tie amantiosu de sas armas! (L.Pusceddu) Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu attaquer, assaillir Ingresu to assail Ispagnolu acometer Italianu assediare, assaltare Tedescu belagern, angreifen.

anneciàre , vrb: neciare* Definitzione pònnere nècias, magàngias, fàere guastu, pònnere neghe Sinònimos e contràrios ammaciae, nesicare Tradutziones Frantzesu abîmer, détériorer, ronger Ingresu to rot Ispagnolu estropear Italianu magagnare, cariare Tedescu verderben, angreifen.

assaltizàre , vrb: assartillai, assartizare, sartillai Definitzione giare a pitzu, lòmpere a unu po ndhe dhi furare sa cosa cun sa fortza Sinònimos e contràrios acometare, assachitzare, assaltiare, atacai, incipire, salteare Frases una surra de canàllia at assartillau cussu sant'ómini e dh'at lassau mesu mortu ◊ margiani is prus notis malas bandat a assartillai Ètimu ctl. assaltejar Tradutziones Frantzesu attaquer, assaillir Ingresu to assail Ispagnolu asaltar Italianu assaltare Tedescu angreifen.

barriàre , vrb Definitzione pònnere càrrigu apitzu (nau fintzes de frutuàriu po matas, de impícios e fainas po gente); giare a pitzu a unu po dhi fàere male, cracare / barriare s'àinu, su cadhu = barriare sa cosa a subra de s'àinu, a subra de su cadhu Sinònimos e contràrios achidire, atuai, carriai* / carrabbugliai, crazugai | ctr. irbarriare, scarrigai Frases ant fatu sas cosas in mannu ma si sunt barriados de dépidos ◊ su carru l'aiant barriadu a ponte de incunza ◊ no mi bàrries de cumandhos ca so essindhe pro torrare luego ◊ abbàida comente at barriadu cuss'olia, ocannu: che pilu in pedhe ndh'est! ◊ s'aera est barriendhe e fossis proet 2. su cane li at barriadu a mossos a s'animale istranzu ◊ sos leones ant barriadu a un'animale mannu e si l'ant manigadu ◊ li sunt barriados sos canes ◊ l'at barriadu sa frebba e postu l'at in letu Tradutziones Frantzesu charger Ingresu to charge Ispagnolu cargar Italianu caricare Tedescu laden, angreifen.

carrabbugliài, carrabbulliài , vrb: acarrabbullai Definitzione lòmpere de mala manera a unu, a una cosa, cracare, iscúdere, gherrare Sinònimos e contràrios barriare, carrabbusai, crazugai Frases candu su noti abarramu a s'orbetu mi carrabbugliàt su sintzu ◊ gei ses afrodhocu: ita ti ant, carrabbulliau is gatus? ◊ un'ómini at carrabbulliau una picioca, aprofitendisindi Tradutziones Frantzesu attaquer Ingresu to assail Ispagnolu asaltar Italianu assalire Tedescu angreifen.

còmprere , vrb: ciòmpere*, cròmpere, lòmpere Definitzione nau de cosas chi si movent (e fintzes de tempus), arribbare a ue tocat, a su logu chi si depet andhare; nau de cosas chi creschent, agabbare s’isvilupu, arribbare a puntu de èssere bonas a papare, a còere, de pòdere serbire; giare a pitzu a unu o a calecuna cosa a iscúdere, a furare, a papare e àteru Sinònimos e contràrios assuprire / abbasolare, abberare, achiare, ammadurae, crompire, ingranire / acometare, assacheare, assachitzare, atacai Frases apustis de tantas dies crompet a Castedhu ◊ su mere crompiat a s’ispessada a compudare su messonzu ◊ so andhadu a l'abbisitare, ma paris chi so crómpidu a inie apo agatau sas portas serradas 3. est ca ses tue, ma si mi lu aiat nau un'anzenu li fia crómpiu a lu bocare fora! ◊ lestros e prestos li suprint e li crompent a corfos de ramu! ◊ no lis crompas a pitzu e no lis punciurres gherra! Tradutziones Frantzesu arriver, mûrir, attaquer Ingresu to arrive, to ripe, to assail Ispagnolu llegar, madurar, asaltar Italianu arrivare, maturare, assalire Tedescu ankommen, reifen, angreifen.

giòmpere , vrb: ciòmpere*, lòmpere, zòmpere Definitzione arribbare a unu certu puntu, a su puntu giustu, nau siat po tretu e siat po frutos, po tempus; betare farrancas a unu po dhu iscúdere, o a una cosa po ndhe dha pigare, po si dha papare Sinònimos e contràrios abberare, arribbai, assuprire, còchere Maneras de nàrrere csn: giòmpere sos annos = fai is annus; giòmpere a s'intentu = lòmpiri a s'iscopu, averai unu disígiu Frases si no giompo a sos primos onores no mi ndhe pigo annuzu! ◊ bidet su frutu ma no giompet mai a lu coglire ◊ pustis de tantu caminu giompeint a sa tanca ◊ su "Chi nono" de sa fémina li fit giómpidu che un'istuturrada ◊ gasi giompant a cras e chi si fichent! 2. agguanta fàmine finas a giòmpere sa figu! ◊ li mancat bator meses a giòmpere sos norant'annos ◊ giompeit sos istúdios e si fateit avocadu 3. miràdelu in sa rughe istrutu e feu, paret li siant giómpidas sas aes e no l'apant lassadu melmu intreu! (P.Casu)◊ mai li giompat bistrale a cuss'ílighe! ◊ muzere mia che ispiridada a tale vista s'est giómpida a pilos! Tradutziones Frantzesu arriver, mûrir, attaquer Ingresu to arrive, to ripen, to assail Ispagnolu llegar, madurar, asaltar Italianu arrivare, maturare, assalire Tedescu erreichen, ankommen, reifen, angreifen.

inghetàre , vrb Definitzione fàere ingheta, freadura, cumenciare a consumare, a iscorgiolare sa carre o àteru (candho custu si faet a cropu si narat betare, es. a sa ruta si che at betadu sos benugros = si at iscorzoladu sos benugros) Sinònimos e contràrios friai, piticare, tocare Frases sos sórighes ant inghetadu su casu ◊ sas iscarpas mi ant inghetadu ◊ sa sedha at inghetadu su cadhu ◊ sos armigodhos mi ant inghetadu sas palas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu entamer, corroder, ronger Ingresu to corrode Ispagnolu corroer Italianu intaccare, corródere Tedescu angreifen.