stàngiu , nm: istagnu* Definition elementu chímicu de símbulu Sn, númeru atómicu 50 e pesu atómicu 118,7: genia de metallu de colore craru, biancale, modhe, chi iscàgiat a temperadura bàscia, bonu mescamente po dh'ammesturare cun àteru metallu (es. cun s'arràmene faet su brunzu) o po istangiare àteros metallos ca dhos badrat de si ossidare; in s'arte de sa terràglia, genia de terra bianca de Làconi chi si frigat a s'istrégiu de terra po dh'istangiare Scientific Terminology mtl Translations French étain, engobe English tin, engobe Spanish estaño, esmalte arcilloso con que se reviste la cerámica Italian stagno, ingòbbio German Zinn, Angußfarbe.

«« Search again