dissantaràre , vrb Definition
bogare de pare; nàrrere male s'unu de s'àteru, foedhare male
Synonyms e antonyms
iscadreare,
isconsiminzare,
istracassare
/
arroinare,
ifasciare,
iscalabrare,
isciarrocai
/
abbituperare
Sentences
ant dissantaradu sa giaga, sa càscia
2.
istant sempre dissantarèndhesi dae su manzanu a su sero
Etymon
srd.
Translations
French
dégonder
English
to unhinge
Spanish
romper,
destrozar,
vituperar
Italian
sgangherare
German
Verfall.
isconsiminzàre, isconsimizàre , vrb: iscosciomingiai,
iscossiminzare,
iscossimizare,
iscossomingiai,
iscussimintzare,
iscussiminzare,
scoscimingiai Definition
bogare de pare, iscosciare, illascare, guastare male una cosa, nau mescamente de is peis o cambas de unu trastu; fàere dannu
Synonyms e antonyms
destrui,
dissantarare,
ildeossare,
irgangalistae,
isbabbarrare,
iscadapiare,
iscunsertare,
istracassare,
istraessare,
scannugai,
scosciai
| ctr.
conziminare,
ingrauciare
Sentences
si che la fúrrias gai, cussa cradea l'iscossiminzas, totu!
2.
donzi note l'iscrujuraiat s'àitu e chin sa robba l'iscussimintzaiat su semenatu
Etymon
srd.
Translations
French
dégonder,
disjoindre
English
to unhinge,
to break up
Spanish
romper,
destrozar
Italian
sgangherare,
sconnèttere
German
aus den Angeln heben,
aus den Fugen bringen.
istracassàre , vrb: istracasciai,
istracosciai 1,
stracosciai 1 Definition
bogare de pare, orrúere a irdoadura, nau de gente, immarrire a fortza de andhare, de fàere
Synonyms e antonyms
dissantarare,
ildeossare,
iscadreare,
isconsiminzare
/
fadiae,
strachedhai
Sentences
fillus nostus in guerra depint èssi totu istracosciaus, poberitus! (T.Addari)◊ s'arroca me in miniera pariat de ndi depi istracasciai de unu momentu a s'àteru ◊ sa mesa a fòrcia de dha trisinai s’est istrecosciara
2.
cussu viazu mi che at totu istracassadu ◊ chi dh'ia iscípiu, no mi iap'a èssiri istracosciau andendi a circai ispiridadas!
Translations
French
dégonder
English
to unhinge
Spanish
romper,
destrozar
Italian
sgangherare
German
zerschlagen.