iferchíre , vrb: ifirchire,
ifischire,
ifrechire,
infelchire,
inferchire,
infeschire,
infilchire,
isfelchire Definition
intrare o fichire una cosa in s’àtera, nau mescamente de su intrare unu cambu noàdile cun pagos ogos (istica, iferta) de una linna in su múzulu (o truncu immuciurrau) de un’àtera a manera chi in custa crescat sa matessi linna de su cambu nou; si narat fintzes de su vacinu chi si faet a is sanos po pigare s’infetu de una maladia chentza bènnere graves ma de abbarrare amparaos de no dh'aciapare prus
Synonyms e antonyms
felchire,
fichire,
incirai,
infèrchere,
infèrrere,
infrissire,
innestare,
schidonai,
tzacare
Idioms
csn:
i. sa sartitza = pònnere sa sartza o purpuza cundhida in s'istentina; i. s'acu = ifilare s'agu
Sentences
sas dentes suas parent infeschidas ◊ sa pupiedha de istratzu zughiat aguzas ifischidas ◊ leat s'aguza e si che l'infilchit in sos benujos ◊ at intzichidu sa cresura de sazos chi no b'iferchit mancu su porcu ◊ at isfelchidu unu bículu de saltitza in s'ispidu
2.
sonniaiat chi fit dendhe sa meighina, immamendhe, pudendhe, ifischendhe, binnennendhe (S.Patatu)◊ a iferchire sos ozastros a isse l'aiant imparau sos prades
Etymon
ltn.
infercire
Translations
French
enfiler,
greffer,
ensacher,
inoculer
English
to graft,
to sack,
to stick
Spanish
espetar,
injertar,
inocular
Italian
infilzare,
innestare,
insaccare,
inoculare
German
aufziehen,
veredeln,
einimpfen.
ifertzíre , vrb: ifichire,
ifretzire,
ifrichire,
ifricire,
ifrigire,
ifrissire,
ifritzire,
ifrucire,
infertzire,
infretzire,
infriciri,
infrigire,
infrissire,
infrissiri,
infritzire,
infritziri Definition
intrare una cosa in ccn. àtera, púnghere ccn. cosa cun aina puntuda meda; unire cun puntos longos e lascos is orrugos de orrobba de unu bestimentu po dhos pòdere apustis cosire bene; foedhandho de pigiones, andhare e torrare a bólidos curtzos; in cobertantza, intrare in chistiones angenas
Synonyms e antonyms
afritzire,
intzudhire
/
apuntorgiai
/
frissai,
iferchire,
infrissai,
schidonai
| ctr.
isfretzire
Sentences
ispingi ispingi nc'est infrissiu in mesu a tanti genti
2.
frimadí, deghinou t'infríciu coment'e una rana! ◊ fia infrissendu una tratalia po dh'arrustiri ◊ seu pighendi fragu de anguidha infrissida in s'ischidoni arrustendi ◊ pigae s'ischidone e ifichiedhu po dhu fàere a orrostu
3.
oje a mi cheres a ifertzire e a cusire? ◊ menzus de comente cosis tue ifretzit àtere a manu istropiada! ◊ cun su sartigu t'infrissu su bruncu! ◊ su mastru de pannos est semper secandhe, azunghendhe e ifritzindhe
4.
sos tzírrios de sas alasdepedhe m'infertzint sa gianna de s'ànima
5.
càndhidas columbas ifertziant in su chelu, zocandhe
6.
foras de su logu meu su sentimentu m'ifritzit sa carena, so in turmentu
7.
no boliat a si che ifrichire in chistiones de is bighinos e méngius faiat su dovere suo
Etymon
itl.
Translations
French
enfiler,
faufiler,
piquer
English
to stick,
to tack,
to quilt
Spanish
espetar,
hilvanar
Italian
infilzare,
imbastire,
impuntire
German
aufziehen,
heften,
steppen
infrissài, infrissàre, infrissàri , vrb Synonyms e antonyms
iferchire,
ifertzire,
schidonai
/
afrangillonai,
frongire
Etymon
itl.
Translations
French
transpercer
English
to transfix
Spanish
espetar
Italian
infilzare
German
aufspießen.