arràlla , nf Definition chistionu, prus che àteru chentza cabu Synonyms e antonyms argiolu 1, badàcia, bataralla, ciaciarra, ciàvana, prafata Sentences s'arralla manna est iscopiada sa die chi su frade los at acataos a pretu ◊ teniat pagu ganas de fai arrallas ◊ innui at arralla at genti Etymon srd. Translations French bavardages English gossip Spanish habladuría, charla Italian mormorazióne, ciarla German Murmeln, Gerede.
badàcia , nf Definition su istare sèmpere foedhandho naendho isciolórios, cosas chentza cabu Synonyms e antonyms argiolu 1, arralla, bataralla, ciaciarra, ciaramedha, tzàntzara Sentences cun totu sa badàcia issoro, no sunt reséssidos a fàghere diventare sa tzitade neta e moderna Etymon srd. Translations French babillage English gossip Spanish charla Italian ciarla German Gewäsch.
càdara , nf: càdera Definition su istare sèmpere foedhandho o cantandho, a mémula, e fintzes chie dhu faet Synonyms e antonyms annériu, argioleri, ciaciareri, foxileri, nànnara, paraleta, paraletadore, tàcula / biatzeria, càntara, fanfarronada, làntara Sentences s'intendhent in sas badhes sas toncas mimulosas e ranas totu a càdera acovatzadas in s'oru de su poju (B.Truddaju)◊ ses una càdara! ◊ sa fémina aiat boghe de rana e no la finiat piús cun sas càdaras Translations French bavardage, impertinence, fanfaronnade English chat Spanish charla, petulancia Italian chiàcchiera, petulanza, smargiassata German Geschwätzigkeit, Aufdringlichkeit, Angeberei.
ciaciaràda , nf: ciaciarrada Synonyms e antonyms argiolada 1, colessada, crastulada, foxilada, prafatada, tzarrata Etymon srd. Translations French causerie English chat Spanish charla, conversación Italian chiacchierata German Plauderei.
ciaciarèdha , nf Synonyms e antonyms ciaramedha, laredha, trepedha Etymon srd. Translations French bavardage English idle-talk Spanish charla Italian ciància German Geschwätz.
ciaramèdha , nf, nm: ciaramedhu, tzaramedha Definition chistionu, prus che àteru chentza cabu e ne coa, boghes de gente a chistionu, lega, bodheta Synonyms e antonyms apísciulu, argiolu 1, bàdula, ciaciarra, lúlluru, paraleta, ragàglia / argioleri / bodheta, naravèglia Sentences in sos ciaramedhos insoro si faedhaiat finas de cosas importantes ◊ resessimos a evitare ciaramedhos, disgràscias e ispesas ◊ e cantos ciaramedhos cunfidados in annos de fainas tra amigos disizosos de lorodhos!…◊ ischire si fit fàula cheriat su ciaramedhu chi aiant bogadu (A.Rubattu) Etymon itl. ciaramella Translations French bavardage, chahut English uproar Spanish (cirimía), charla Italian ciarla, cagnara German Gerede, Krach.
ciàrra , nf: tzarra* Definition boghes de gente foedhandho, chistionu de pagu importu Synonyms e antonyms apísciulu, argiolu 1, arralla, bàdula, ciaciarra, ciaramedha, ciarrone, lúlluru, paraleta, prafata, ragàglia / barrosia Sentences fit ómine de pagas ciarras ◊ s'ómine atinat faghendhe e no cun sas ciarras! Translations French bavardages English tittle-tattle Spanish charla Italian ciarla, parlottìo German Gerede, Getuschel.
cufàfara , nf: cunfàfara, cunfànfara Definition su istare foedhandho chentza cabu, cun pagu importu Synonyms e antonyms apísciulu, arralla, bàdula, ciaciarra, ciaramedha, lúlluru, paraleta, ragàglia, unfàfara Etymon srd. Translations French bavardage English tittle-tattle Spanish charla Italian ciarla German leeres Geschwätz.
tzàrra , nf: ciarra, tzàrrala Definition boghes de gente foedhandho, alleghetandho / èssere a tz. posta = tzarrendhe Synonyms e antonyms apísciulu, argiolu 1, arralla, bàdula, ciaciarra, ciaramedha, lúlluru, paraleta, ragàglia / barrosia 2. in su mundu totu cantu curriat sa tzarra de s'imperadori de Roma Etymon itl. Translations French bavardages English yak Spanish cháchara, charla Italian ciarla German falsches Gerücht.